CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Nou curs 2009-10: L’aprovació de la LEC dóna marc a un «pla de restriccions»

Dilluns, 21 setembre, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Al final del curs passat després d’un procés d’importants mobilitzacions la LEC era aprovada al Parlament (com ja era previsible) davant la protesta que el mateix 1 de juliol sindicats i professorat manifestava a pocs metres d’on se celebrava la sessió parlamentària.

L’actitud cínica que el Conseller ha mantingut fins a aquest moment es repetia en una carta al professorat on ens deia que no veuríem una allau de decrets per desenvolupar la llei; («Tenim la Llei. Us preguntareu, doncs, què passarà a partir d’ara? Tornarem a viure una allau de decrets i normes que ens encotillaran novament sota la promesa d’una autonomia en realitat inexistent? De cap manera»)

No obstant, durant el dos mesos de vacances el Departament d’Educació ha anat publicant al DOGC una sèrie de decrets, resolucions i acords vinculats molt directament amb alguns dels aspectes més regressius de la LEC: Adjudicacions de llocs de treball per interins i substituts a partir del 28 d’agost (amb l’aplicació i reducció estricta en les substitucions per reducció de jornada); Acord de Govern per a la creació dels complements retributius de responsabilitats específiques de coordinació i per dedicació lectiva especial; el Parlament publica en el DOGC del 16 de juliol la LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació; Supressió del batxillerat nocturn en determinats centres IES; Establiment de les funcions de la direcció de les zones educatives i creació de noves; Pròrroga i ampliació dels ghettos escolars per a immigrants.

- 1. Reduccions de plantilles i recursos als centres públics

Segons les dades que CGT recollia dels centres públics a finals de juny, més de la meitat (un 53%) patien alguna retallada. De manera generalitzada (primària, secundària, AFA, CRP,..) la comunicació de retalls en les recursos humans afectava a projectes educatius (Punt Edu, ..), aules d’acollida, o senzillament sobre el total de la plantilla. La
justificació del Departament en la majoria de casos, quan la donava, anava relacionada amb les «dificultats econòmiques generals» o a, cita textual, «criteris restrictius». Un cop més (ja es va iniciar amb la pràctica congelació de l’oferta de places a primària), i també com sempre en moments de crisi, el repartiment de la misèria recau novament sobre el sector públic. Mentre que les subvencions als centres privats concertats, tant en les partides ordinàries com en les específiques, s’han vist incrementats en un 3%.

Dins d’aquest «pla de política educativa de contenció econòmica», el Departament d’Educació publicava al juliol el procediment telemàtic per l’adjudicació de vacants i substitucions a partir del 28 d’agost; i en aquí, s’especificava com s’havien de cobrir de manera estricta les reduccions de jornada, suprimint el poc excedent d’hores que fins ara quedava als centres quan es cobrien reduccions d’un terç amb mitges jornades. A partir d’aquest curs: «..Les jornades inferiors a l’ordinària poden ser de: 0,33; 0,50; 0,66 (0,33+0,33), i 0,83 (0,50+0,33)... L’acumulació de tres
reduccions d’un terç de jornada o de dues reduccions de mitja jornada fa una jornada ordinària (sencera)». Es a dir, que si aconsegueixes acumular 3 reduccions d’un terç et regalen 0’01 part de jornada. Això significa un retrocés en les condicions laborals que a més tira per terra
l’acord amb els sindicats majoritaris amb el que mai es produirien jornades inferiors a un mig.

Però el problema de fons no està en la pèrdua d’aquesta engruna d’hores, sinó en la necessitat de reducció de ràtios i augment de recursos humans que des de les escoles públiques s’està reclamant en els darrers cursos.

Mentre la conselleria ho permet i continua d’esquena a aquesta realitat, el consens parlamentari dóna llum verda a un mapa educatiu on l’escola concertada té assegurat el negoci al marge de qui governi en el futur. És el que en diuen «llei de país».

- 2. Les hores extres

Plasmades a les instruccions d’inici de curs («Excepcionalment, la direcció dels ST i, a la ciutat de Barcelona, l’òrgan competent
del Consorci d’Educació, podrà autoritzar, a proposta de la direcció del centre, una dedicació lectiva especial a professorat que hagi expressat la seva disponibilitat i conformitat voluntàries, en els termes establerts en el corresponent acord de govern») són un bon exemple de síntesi de l’esperit de la LEC: falsa autonomia de centre – jerarquització – augment de la precarització laboral.

Plantejades des de l’avís que «probablement no es podran cobrir sempre totes les reduccions de jornada», representen tancar les portes a molts llocs de treball, a la vegada que pot esdevenir un element de divisió en el treball en equip dels claustres. I sobre tot significa una actitud insolidària per part dels companys que assumeixin fer hores extres per qualsevol de les vies proposades pel Departament.

- 3. Els nomenaments telemàtics

Pactats amb CCOO, USTEC, UGT i ASPEC) a més, retallen en gran mesura l’opció dels substituts de triar llocs de treball. La suposada «rapidesa i comoditat» de l’adjudicació telemàtica, deixa en canvi el professorat substitut en mans d’un programa informàtic amb un únic criteri en el procediment, l’ordenació del municipi, comarca i SSTT. (veure Esquerda maig-09 sobre el tema).

El preu de l’estabilitat del professorat interí, per quan arribis a tenir opció a una vacant, s’haurà de pagar a costa d’una gran mobilitat geogràfica (dos Serveis Territorials). Aspecte aquest criticat reiteradament per la CGT, que es recull en el decret de gestió de la borsa d’interins, signat per tots els sindicats de la mesa de negociació. Junt als processos de confirmacions a llocs de treball segons el criteri de la direcció del centre, en l’adjudicació provisional de vacants.

Cal plantar cara a cada pas de la política educativa del Departament.

En defensa dels llocs de treball i les condicions laborals de tots i totes.

En defensa de l’ensenyament públic.

Malgrat el desgast evident que les successives mobilitzacions contra la LEC hagin pogut produir en el professorat, cal tenir en compte però, que la participació massiva que s’ha visualitzat en les diferents manifestacions ha permès començar a recuperar també una capacitat organitzativa i de lluita dels ensenyants que durant molts anys semblava desapareguda.

Aquest fet, visible en l’enfortiment de l’estructura de zones, ha de ser el punt de partida des del qual CGT vol plantejar al conjunt del professorat i a la resta d’organitzacions sindicals, mantenir una postura de rebuig permanent a les directrius privatitzadores del govern. Treballant amb objectius reivindicatius que recullin la realitat educativa dels centres públics:

· No a les hores extres!

· Retirada de la sisena hora i destinació del professorat de la sisena per reduir les ràtios i millorar l’atenció als i a les alumnes i a les famílies!

· Augment de les plantilles de professorat en funció de les noves necessitats educatives i democràcia i participació als centres. No a la jerarquització!

· Redefinició de les veritables necessitats de l’ensenyament públic.

· Els diners públics per a l’ensenyament públic!

Trenquem el silenci!

Federació d'Ensenyament CGT Catalunya

www.cgtcatalunya.cat/cgtense

>>> Adjuntem butlletí de L'Esquerda d'inici del curs 2009-2010

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció