Nous articles d’Alfons Quintà sobre Josep Prat, un dels responsables de les retallades sanitàries a Catalunya

El periodista Alfons Quintà segueix aportant informació sobre Josep Prat, un dels principals responsables de les retallades a la sanitat pública catalana, el poder que acumula, els interessos que el mouen,... en dos nous articles publicats al Diari de Girona.

Alfons Quintà

S'ha iniciat el compte enrere per portar als tribunals l'immens "holding" municipal de Reus (Innova), sorgit de la sanitat pública (i englobant-la), dirigit de manera omnímoda i opaca pel president de l' Institut Català de la Salut(ICS), Josep Prat Domènech. Paral·lelament, DdG ha aconseguit dades esgarrifoses en relació a retrocessos en l'atenció sanitària en localitats de l'entorn de Barcelona.
Divendres va tenir efecte a Reus la reu?nió del consell administració del "holding" municipal Innova. Davant la negativa de fer públiques dades bàsiques -inclòs el sou de Prat- un conseller, en tant que regidor, David Vidal, de la CUP, va afirmar, reclamant que constés en acta, que "els anuncio que recorreré a la via judicial, reservant-me les accions civils, penals i administratives que hem corresponguin". Vidal també recordà que Prat ni va presentar còpia de la seva declaració de renda, com hi està obligat per llei.

No és un tema d'abast local, perquè tot el conjunt -un ingent nombre de societats- s'ha basat en la sanitat pública catalana, és gestionat de manera només coneguda per Josep Prat, ha generat un dèficit municipal immens i hauria de posar en qüestió la continuïtat de Prat al front de l' ICS. En tot cas, l'arribada del tema a l'autoritat judicial pot produir efectes monumentals. Hi ha tema: divendres Innova va declarar un endeutament de 202 milions d' euros (33.532 milions de pessetes), amb preteses atenuacions, presentades amb expressions lèxicament i jurídicament sorprenents. Així hi hauria "apalancat" un crèdit de 47 milions d' euros del Servei Català de Salut (del que, ai las, Prat va ser Director General, del 1998 al 2003), 64 milions més d'un préstec sindicat "apalancat"amb el lloguer de l'hospital Sant Joan de Reus i 67 "apalancant" amb "el cànon de Metrovacesa" (empresa madrilenya que està pèssimament) i en relació a l'empresa Redesa, que és del propi grup Innova.

D'entrada, "apalancar" en català no vol dir res, mentre que en castellà "apalancamiento" es la relació entre capital propi i crèdit invertit en una operació financera. En reduir-se l'aportació de capital inicial, es produeix un augment de la rendibilitat teòrica, o comptable, de l'operació. Però pot augmentar el risc d'insolvència. En definitiva, el regidor de la CUP de Reus té molta raó en desmarcar-se'n i anunciar que recorrerà a l'empara judicial. "Apalancamiento" és un mot que pot fer pensar en aval, però no ho és. Ja es veurà, potser força aviat.

Tot el tema posa de relleu l'existència, en un grau immens -Catalunya és la comunitat que més en té- de societats de dret comú, però amb capital cent per cent públic. En crear-les i usar-les, com instruments del poder polític, s'evita el control de la legalitat a què estan sotmesos els ens públics, als quals s'han d'aplicar les normes, més severes, del dret administratiu.

No tots aquestes empreses són corruptes, però sí que grans casos de corrupció es varen poder efectuar a partir d'aquest procediment, sense el qual probablement no haguessin estat possibles: es poden recordar els casos de Santa Coloma de Gramenet i de Marbella. Si Innova estigués situada, com seria lògic, en el marc del dret administratiu, seria impossible amagar el sou de Josep Prat, ni s'ignoraria el que ha de ser un fabulós contracte. Cal precisar que Innova (dirigida per Prat) té empreses sanitàries públiques que facturen a l'ICS (presidit per Prat). El Josep Prat d'Innova discutirà o regatejarà amb el Josep Prat de l'ICS? Uns presumptes o ben reals conflictes d'interessos, aprovats verbalment per Artur Mas.

És un autèntic escàndol que es retallin sous de misèria a metges (alguns cobren només 900 euros) i a tot el personal sanitari mentre que es donen casos -el de Prat- en què ni se sap quant cobra, en una situació personal gens llunyana als conflictes d'interessos. Jo sé com retallar la sanitat. Per ?exem?ple, posant sobre la taula el sou i el contracte de Prat i efectuant una auditoria de gestió a una sanitat pública reusenca que, ai las, controla tot el món sanitari, fins a la frontera amb el País Valencià, per tant, molt més enllà de Reus.

Tanmateix, sembla que Carles Pellicer, alcalde de Reus, president d'Innova i membre del Parlament, tot per CiU, té una altra maniobra en marxa. Ara Pellicer vol contrarestar un informe del secretari de l'Ajuntament que dictaminà que la llei ?obli?gava a donar a conèixer totes les dades rellevants d'Innova, mitjançant un dictamen privat que vol demanar al catedràtic Joaquim Tornos, abans afí al PSC, segons li ha aconsellat Oriol Pujol. La via dels dictàmens privats per fer front a tot és un clàssic de molts drames casolans.

Paral·lelament, aquest diari ha aconseguit algunes dades relatives a un gran centre públic, integrat en el Consorci Sanitari Integral. Es tracta del modern hospital públic "Moisés Broggi", de Sant Joan Despí, tocant a Barcelona i servint a les diverses localitats del que rep el nom de SAP Baix Llobregat Centre. El temps d'espera per una visita d'especialista en Dermatologia és d'un any. Per Traumatologia, sis mesos. Per una colonoscòpia ordinària, vuit mesos i sense sedació. Per Cardiologia, espera fins a l'abril. Cirurgia, Aparell Digestiu, Endocrinologia i Urologia fins al febrer. Neurologia, Otorinolaringologia i Pneumologia, fins al març. Reumatologia, per a l'abril. En Oftalmologia, cal esperar fins al juny. Finalment, per ser visitat per un metge de família cal esperar fins a un mes.

En un recorregut pel Baix Llobregat vaig veure de tot: metges que ploraven de ?deses?peració davant els drames dels usuaris, famílies d'origen andalús que deien que havien d'haver demanat diners a familiars de la seva terra d'origen per operar un avi de cataractes, a la privada, per força. Això és així ara, incomparablement pitjor de com estava abans.

Aquesta és la Catalunya sanitària de Boi Ruiz, de Josep Prat, de l'alcalde i diputat Carles Pellicer i, per descomptat, de la màxima autoritat en la sanitat pública catalana, Artur Mas Gavarró. La resta són trons, o coses encara malauradament ignorades, com el sou del totpoderós, més poderós que Boi Ruiz, Josep Prat.

www.diaridegirona.cat/catalunya/2011/12/04/se-retallar-sanitat/533868.html

- D'UNA SANITAT BONA I ASSUMIBLE A UNA DE PITJOR

Alfons Quintà

En decennis de fer de periodista, havent escrit des de i sobre els cinc continents, així com havent destapat greus escàndols casolans, mai no havia vist res de semblant a l'actual anada a la deriva de la política sanitària de la Generalitat.

Respecte a la continuació d'aquest galdós procés, cal fer confiança a Ruiz-el de l'al·lucinant pòlissa privada, molt ben explicada ahir en el DdG - a Josep Prat i al mateix Mas, que és qui té més autoritat i, per tant, una major responsabilitat, per vergonya seva.

Ara neix un nou front. És el de la gran contradicció que ahir vaig trobar entre les retallades sanitàries (esdevingudes generals) i el contingut del Pla Nacional de Salut, 2011-2015, presentat a Sitges dissabte, en presència del propi Artur Mas. Resulta que el pla conté una continuada i vibrant apologia de l'estat real en que CiU va trobar la sanitat pública, en arribar a la Generalitat. Se la mostra, ai las, com un model teòric i pràctic excel·lent, eficaç, barat, assequible i ben acceptat. Afirmar-ho, mentre es proposa un gir copernicà, té tuf de cinisme i olor d'interès sectari amagat.

En llegir-ho sembla que el pla de salut de CiU estigui escrit per l'exconsellera socialista Marina Geli. Però no és així. Va ser encarregat, està assumit i és pres com a màxim referent per CiU. Qui ho entengui que ho compri. Però no havíem quedat que calia canviar-ho tot perquè tot era un desastre? Ve a ser com traspassar a Leo Messi al Madrid perquè és bo. Qui ho entengui que ho compri.
Heus aquí algunes citacions textuals d'aquell text.

Pàgina sis: "l'eficàcia del sistema sanitari català queda avalada pels resultats, no només en termes d'excel·lència sinó de competitivitat en costos. Cal, doncs, valoritzar els seus elements diferencials: 1) una xarxa descentralitzada d'equipaments de proximitat en el territori. 2) la separació de funcions entre l'Administració (acredita qualitat, planifica, compra i avalua) i una xarxa d'entitats de diversa titularitat que gestiona professionalment la prestació dels serveis".

Pàgina deu: "la situació de partida pel que fa als resultats en salut és bona, amb una esperança de vida superior en gairebé dos anys a la mitjana europea i una evolució positiva en les taxes de mortalitat en les principals causes de mort" (...) "Els serveis sanitaris a Catalunya es caracteritzen per una alta accessibilitat, tant geogràfica (el 98 per cent de la població té un centre d'atenció primària a menys de 10 quilòmetres) com d'amplitud de prestacions. Tanmateix hi ha una certa saturació, comparada amb altres països (reflectida en les llistes d'espera) i la freqüentació és alta, especialment en l'atenció especialitzada i en les urgències". Vaja, afegeixo jo, que ja hi havia llistes d'espera de metres de llarg que ara, lògicament i comprovadament, poden esdevenir quilomètriques.

De la pàgina 26 s'escau una llarga citació: "El nostre sistema sanitari contribueix a assolir uns indicadors relacionats amb resultats en salut excel·lents. La nostra esperança de vida en néixer és elevada (81,9 anys), superior a la mitjana europea i a la mitjana de l' Estat espanyol. L'esperança de vida ha millorat en 24 mesos, entre el 2000 i el 2009, principalment a causa de la reducció de les taxes de mortalitat per les principals patologies cròniques".
Sempre textualment, el pla afirma que hi ha hagut una "reducció d'un 36,6 per cent en la taxa de mortalitat per episodis coronaris aguts, (...). Aquests resultats s'aconsegueixen amb uns nivells d'eficàcia en la gestió superiors a qualsevol país del nostre entorn. La despesa sanitària per capita se situa a la cua d' Europa i és un 25 per cent inferior a la dels països de l' UE-15. La despesa sanitària s'ha convertit en un motor potent de l'economia nacional". (...) "Ha contribuït, segons les estimacions, amb el 4,36 per cent del valor afegit brut (VAB) generat a Catalunya el 2007. Els catalans estem satisfets amb el nostre sistema sanitari" (...) "En la darrera enquesta, la satisfacció mitjana era del 8,2 sobre 10 punts".

Admetre que "la despesa sanitària se situa a la cua d'Europa", i que, malgrat això, tenim un sistema sanitari excel·lent en termes de resultats, hauria de portar a impedir la delirant política de sotracs de Ruiz, aviat fallits, però substituïts per més brandades. ¿Per què no es compren una brúixola i després assumeixen que, en les democràcies, els grans canvis han de passar pel Parlament i estar basats en la recerca de l'interès general, no pas el de clans territorials (com l'al·lucinant de Josep Prat, centrat a Reus) o el de les patronats que tan bé representa i vol servir Ruiz? Vista la política sanitària de CiU sembla que es vulgui, o en tot cas s'assoleixi, canviar una sanitat bona i de bon cost ( diuen ells) per una altra sanitàriament pitjor i també més cara per als usuaris.

www.diaridegirona.cat/catalunya/2011/12/01/d-sanitat-bona-assumible-pitjor/533164.html