CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Noves formes de fer política

Dilluns, 27 juny, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La irrupció de les acampades mostra el treball invisibilitzat de nous col·lectius socials. Però lluny de consolidar-los, els exigeix tornar a reinventar-se.


És veritat que estem indignats i indignades. Però no només. Si només fos indignació el que ens va ajuntar en els carrers i places de les nostres ciutats, tal vegada el moviment tindria poc alè. Passat el moment de l'arravatament hauríem tornat a les nostres cases. No és això el que està passant. Després de les manifestacions grups més o menys grans han acampat en les places i, després dels desallotjaments, hi van tornar una vegada i una altra.

Això mostra una voluntat de fer-se escoltar que va més enllà de la mera indignació, una voluntat que està obrint noves vies per a fer política a partir de la idea que “la política” no és només ni principalment l'ofici –el “negoci”– de la mal anomenada classe política, sinó que política és l'única forma que tenim de resoldre els problemes col·lectivament. La captura de la política per aquestes capes professionals que han fet d'ella la seva ocupació exclusiva, reduint al seu gust la representativitat i exercint-la en contra de gran part de la població, ens treu de les mans unes eines sense les quals estem abocats a la competència salvatge entre uns i altres i a la guerra entre pobres.

La situació actual de crisi aguda ha fet esclatar aquest model de política. Ha mostrat a les clares que els polítics actuals utilitzen la legitimitat que els donen les urnes per a tornar a la ciutadania cada vegada més impotent enfront de les demandes i exigències d'una classe capitalista global a la qual no volen o no saben dominar, mentre les elits polítiques i econòmiques produeixen misèria a gran escala, nivells d'explotació intolerables i crisis ecològiques que amenacen la supervivència.

Ningú diu que les coses siguin fàcils. El que diem és que necessitem les eines de la política, d'una nova política, que sacsegi la impotència i la debilitat. Els moviments parcials que estan sorgint ens donen alguna pista. Tots ells, des d'Afectats per la Hipoteca, a Democràcia Real Ja passant per Joventut sense Futur, les Oficines de Drets Socials, els centres socials, les assemblees de desocupats i tants altres, mostren una enorme capacitat per a oposar-se a les mesures imposades des de les administracions públiques, amb la finalitat de construir alternatives parcials i per a desbaratar les mesures de privatització i d'empobriment.

Tenim aquí una esquerra social que no coincideix amb “l'esquerra” política. Aquesta ha estat absorbida per les elits econòmiques fins al punt que és difícil distingir entre les recomanacions dels grans grups empresarials i les decisions dels polítics. L'estret filtre de la democràcia de partits impedeix la participació. Per això és hora d'engegar la imaginació i buscar noves formes d'articulació que reinventen la comunitat política posant a prova la nostra intel·ligència col·lectiva. Les xarxes d'internet estan en això, elles conformen el nou espai polític virtual.

Necessitem més: assemblees populars i ciutadanes, trobades obertes, presa de la paraula pública, institucions que vigilin i controlin als partits... És el nostre futur, és el nostre moment.

* Article de la Universidad Nómada, laboratori de noves pràctiques polítiques, anticapitalista, antiracista, decolonial i feminista, publicat al núm. 151 de la revista Diagonal.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció