CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Noves formes de repressió: de la modificació del Codi Penal a la modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana

Divendres, 20 desembre, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Des dels orígens de l'estat de dret, les classes dirigents han utilitzat les lleis com eines de legitimació de la repressió. Així mateix, en funció de l'estratègia político-criminal pròpia de cada govern i context polític, hem pogut veure dos nivells d'intensitat de la repressió: la d'alta intensitat, que es materialitza en detencions i acusacions penals, i la de baixa intensitat o “burorrepresió”, que consisteix en sancions administratives indiscriminades i amb poca fonamentació jurídica o democràtica. Existeix un nivell de repressió superior (el derivat de la mal anomenada legislació antiterrorista) que excedeix el contingut d'aquest article i no entra en la reflexió que segueix a aquestes línies.

A l'estat espanyol, fins a ara, el mateix sistema legal que venia legitimant qualsevol d'aquests dos models de repressió venia també -paradoxalment- actuant al seu torn com contrapès i protegint, en certa mesura, el disens i la protesta, permetent l'exercici efectiu de la llibertat d'expressió, associació i manifestació. A títol d'exemple, durant els últims anys i prenent com base una legislació no precisament garantista, la majoria de detencions i acusacions penals contra activistes s'arxiva o es transforma en mers judicis de faltes i la majoria d'aquests judicis de faltes es resolen amb sentències absolutòries. També els tribunals estan revocant les sancions administratives imposades per la participació en manifestacions i concentracions, que es compten per milers, perquè vulneren drets fonamentals dels manifestants sancionats.

En resum, en la conjuntura actual cap dels dos nivells d'intensitat de la repressió està servint al Govern, que en una constant sagnia perd els procediments penals instats contra manifestants i és contínuament condemnat per vulnerar els seus drets fonamentals.

En aquest escenari, l'Executiu ha iniciat una profunda reforma de les lleis que estableixen i legitimen els mecanismes repressors. I ho fa en els seus dos pilars fonamentals: la reforma del Codi Penal i la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana.

La reforma del Codi Penal, que està en fase de tramitació parlamentària, aprofundeix en el que es coneix com el Dret Penal de l'Enemic. Aquesta concepció del Dret Penal busca castigar, més que el que fas, el que pots arribar a fer sobre la base de qui ets, o millor dit, a qui l'Estat considera que ets. Per a això s'incrementen les conductes perseguides, s'endureixen les penes i es relaxen o eliminen les garanties que han d'acompanyar a tot procés sancionador.

Alguns exemples de les modificacions més importants són que s'introdueix la pena de "presó permanent revisable" i l'internament cautelar de persones per la seva suposada perillositat, basada únicament que pateixen alguna malaltia mental.

Però sobretot sorgeixen moltes modificacions que apunten als repertoris de lluita utilitzats pels moviments socials en els últims anys: la paralització de desnonaments, l'ocupació de sucursals bancàries, les assegudes, la difusió de convocatòries per xarxes socials, la solidaritat amb les persones migrants, etc; o bé amplien la definició dels delictes que ja existien, com el d'atemptat contra l'autoritat.

També tindrà un efecte considerable l'eliminació de les faltes, atès que algunes d'aquestes conductes passaran a ser considerades delictes, endurint així el càstig dels comportaments que regulen i que la resta, que passaran a considerar-se infraccions administratives, tindran un règim menor de control judicial limitant-se així els drets dels sancionats. I és que precisament l'eliminació de les faltes ve a justificar la modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana, per a incloure en un text legal distint aquelles conductes excloses del Codi Penal.

No obstant això, i aprofitant l'obligatorietat d'aquesta modificació, el Ministeri de l'Interior ha decidit dues coses molt importants: incloure també conductes que abans no estaven sancionades i que venien sent usades com forma de protesta o eines per a denunciar la repressió policial, i augmentar les sancions de la major part de les conductes.

El projecte de modificació de la LSC es va filtrar a la premsa convenientment a mitjans de novembre: com sempre en aquests casos l'objectiu del Govern és llançar un globus sonda per a mesurar la resposta que la seva aprovació causaria. I la revolada ha estat notable, però perquè la proposta de la Llei ho mereix: les sancions anunciades per insultar a un Policia aniran de 1.000 a 30.000 € i per realitzar un escrache, gravar a policies durant la seva actuació si es considera que compromet el seu treball o realitzar concentracions enfront del Congrés podran arribar a 600.000 €. Fins i tot s'ha anunciat que podrà sancionar-se una cosa que abans no era sancionable i que està protegit per la Constitució: participar en una concentració no comunicada.

A més hi ha una diferència de concepte crucial respecte de l'estructura de la legislació vigent. Actualment insultar a un policia es jutja en un judici de faltes on, amb les degudes garanties processals i davant un Jutge, ha de provar-se que efectivament aquest insult ha existit. D'aprovar-se les reformes, insultar a un policia es castigarà per carta, mitjançant un procediment administratiu. La mera paraula del policia serà suficient com prova de càrrec i el procés serà resolt per la pròpia Administració, que serà Jutge i part. Si es vol acudir a un Jutge per a impugnar la decisió de l'Administració caldrà pagar una taxa, gràcies a la Llei que recentment ha complert un any i que, juntament amb les dues recent esmentades i que estan modificant-se, suposa la precarització més gran del dret de defensa des de 1978.

En definitiva, les reformes del Codi Penal i de la LSC busquen sense complexos augmentar la repressió contra la població i es dirigeixen especialment a aquells que participin en qualsevol activitat amb contingut de reivindicació política, aprofundint a més en el model de convalidació que ja va usar en la Llei Sinde: si els jutges no et donen la raó l'única cosa que et queda és canviar les lleis. Però prova, d'altra banda, que des de la ciutadania s'estan fent les coses bé, i que, com se sol dir en aquests casos, la por potser està canviant de bàndol i és ara el govern el qual no troba resposta en la Llei per a criminalitzar els nous models de protesta que lentament el van minant.

Per tot això és urgent prendre consciència del que poden implicar aquestes reformes, no perdre ocasió de paralitzar-les i preparar-nos per a desobeir-les si arriben a culminar-se. Iniciatives com la plataforma "No Som Delicte" (www.nosomosdelito.net) ja estan treballant en això. De totes aquestes lluites adonarem en aquest blog, que hem inaugurat amb l'objectiu que prometem en el títol: conquistar el dret i fer-lo nostre.

* Article publicat al blog "La conquista del derecho" (revista Diagonal)

http://www.diagonalperiodico.net/blogs/laconquistadelderecho/nuevas-formas-represion-la-modificacion-del-codigo-penal-la-modificacion

>>>Recull d'articles informatius i d'anàlisi sobre la nova Llei de Seguretat Ciutadana i la reforma del Codi penal que vol tirar endavant el PP.

http://www.diagonalperiodico.net/libertades/21101-ley-antiprotestas.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció