CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Núria Pòrtulas, culpable per desafecta

Dijous, 29 març, 2007

El problema que té Núria Pòrtulas, a més de ser catalana i desafecta a Espanya, és que els qui l'han detinguda no són nord-americans i que la presó on es troba no es diu Abu Ghraib o Guantánamo, sinó Soto del Real


El Punt - 29/03/2007
- tribuna
Escriptor

VÍCTOR ALEXANDRE.
.

Núria Pòrtulas és una educadora social de 26 anys d'edat, de Sarrià de Ter, que des del 7 de febrer passat es troba en presó preventiva a Soto del Real pel sol fet de tenir una ideologia anarquista. No ha comès cap delicte que permeti incriminar-la, no hi ha proves contra ella. Això no obstant, va ser detinguda per un escamot dels Mossos d'Esquadra i li va ser aplicada la llei antiterrorista. Poc després, els seus pares també van ser víctimes de la brutalitat policíaca quan un altre escamot es va presentar a casa seva de matinada i, tractant-los com si fossin delinqüents, van fer-hi un escorcoll que no va donar cap resultat. A partir d'aquell moment, Núria Pòrtulas va viure en la seva pell els efectes d'una llei que conculca els drets humans més elementals i que permet incomunicar els detinguts durant cinc dies i tenir-los a mercè de tota mena de vexacions i mals tractes, sense càmeres que filmin els interrogatoris i sense possibilitat d'assistència lletrada o de fer una simple trucada telefònica.

Com en un règim dictatorial, a la policia no li ha calgut provar la culpabilitat de la detinguda. Estem parlant, per tant, d'un ésser humà literalment despullat de drets i sense la més mínima possibilitat de contacte amb l'exterior; estem parlant d'una barbaritat legal, d'una aberració jurídica creada en el seu dia pel PSOE i aprovada amb els vots del PP, el PSC i CiU. Ells són, doncs, els pares d'aquesta llei antiterrorista que possibilita que qualsevol de nosaltres, ja sigui per error policíac o per estratègia política, pugui convertir-se de la nit al dia en víctima de la blindada impunitat de l'Estat.

És precisament aquesta injustícia que s'està cometent amb la Núria Pòrtulas el motiu de la concentració que cada dimecres, al capvespre, té lloc davant la seu d'ICV-EUiA de Girona. Retreuen a Joan Saura i a Joan Boada falses imputacions a la Núria, que col·laborin en l'aplicació d'una legislació que vulnera els drets fonamentals de les persones i que ni tan sols tractin de modificar o d'atenuar els procediments jurídics per a l'esmentada aplicació. A ICV, però, li importen molt poc aquestes concentracions. ICV és un partit que s'interessa pels problemes reals de la gent i, sens dubte, el problema de Núria Pòrtulas no és un problema real. El problema de Núria Pòrtulas és ella mateixa, que és com dir que Núria Pòrtulas no existeix.

Un altre problema que té Núria Pòrtulas, a més de ser catalana i desafecta a Espanya, és que els qui l'han detinguda no són nord-americans i que la presó on es troba no es diu Abu Ghraib o Guantánamo, sinó Soto del Real. Cosa, com és lògic, molt poc estimulant per a un partit amoïnat pels problemes reals del món. És per això que potser més d'un lector pensarà: «Si l'han detinguda, alguna cosa deu haver fet». Doncs sí, mantenia una relació amb un pres anarquista. Però això no la converteix en terrorista, oi? Llevat, és clar, que el país on viu no sigui un estat de dret, sinó un estat policíac. En aquest cas, tots, absolutament tots som sospitosos potencials. Aquestes són paraules de la Núria des de la presó: «Ara ja no són accions puntuals la raó per la qual se'ns criminalitza, sinó per pensar d'una determinada manera». Té raó, perquè un estat policíac necessita la coartada d'un perill constant per poder controlar la població i empresonar-la mitjançant judicis d'intencions. Aquesta és la raó per la qual el cessament de la violència ha demostrat, finalment, que la vertadera obsessió de l'estat no és ETA, sinó la unitat d'Espanya. Ho va dir sense ambigüitats Dolors Nadal, diputada del Partit Popular, el 19 de febrer de 2004: «el problema no és el cas Carod ni la seva entrevista amb ETA, sinó les idees independentistes d'aquells que volen construir una Catalunya alliberada d'Espanya». Algú pot parlar més clar? És, doncs, per pensar d'una determinada manera que se'ns criminalitza. En aquest sentit, sap el lector que tots els joves independentistes catalans mínimament actius estan fitxats pels Mossos d'Esquadra? Absolutament tots. El procediment, l'origen del qual es remunta a l'any 2000 –època del conseller Xavier Pomés–, consisteix a demanar la documentació a tots els joves que assisteixen a actes sobiranistes, com per exemple l'Aplec del Pi de les Tres Branques, i prendre nota del nom de cadascun. D'aquesta manera, com en els règims totalitaris –en què es deté primer i s'investiga després–, s'obté una llista il·legal, però exhaustiva, de milers i milers de joves desafectes.

Núria Pòrtulas, val a dir-ho, no ha comès cap delicte, ho sap la policia catalana, ho saben Joan Saura i Joan Boada i ho sap l'Audiencia Nacional espanyola, però la mantenen segrestada perquè encarna tot allò que temen: el pensament lliure, la utopia d'un món sense elits privilegiades i la defensa del dret a l'autodeterminació de tots els pobles de la Terra. Aquest és el crim de Núria Pòrtulas i aquest serà el bagatge indestructible de la seva victòria final.


No és això, companys

El Punt - 29/03/2007 - de set en set

JORDI GRAU.

Conec gent que el 1992 va ser detinguda, traslladada a Madrid, maltractada i que al final ni tan sols va ser jutjada perquè no hi va haver càrrecs contra ells. Ara Núria Pòrtulas està empresonada a Madrid i se l'acusa de col·laboració amb banda armada. Quan es pregunta amb quina banda armada, el director general d'Interior, parla de l'anarquisme extremista organitzat. Joan Boada s'ha prodigat, al diari i a la ràdio, per donar el seu punt de vista vehement i molest amb l'entorn familiar de la noia.

Saura ni tan sols ha volgut rebre els familiars i Boada els diu que en cap país, ni el ministre ni el viceministre es reuneixen amb familiars d'un acusat de terrorisme. S'equivoca. En un país com el nostre no passa res perquè el conseller d'Interior rebi uns ciutadans aclaparats per la màquina de la llei. Un polític de volada ha de voler canviar la societat per a bé. Qui l'aplica, la llei, s'equivoca a vegades i en tenim mostres. Acusats absolts, sentències revocades, vulneració de drets... Un jutge diu una cosa i un altre la pot revocar. Ningú té la veritat absoluta i menys que ningú la policia. Però de les declaracions de Boada se'n desprèn un cert menyspreu a la presumpció d'innocència. «Ella potser no, però potser qualsevol altre podia haver posat una bomba», diu el director general. Però ella està tancada. Boada sembla abonar la tesi de l'actuació preventiva en tots els casos. I, no, no és això el que s'espera d'un govern progre. Això ho feien els altres.