CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

O d’Oracle: “Aquesta revolució, que ha començat, no la pararan. Ja està en marxa!”. Enric Cassases

Divendres, 3 juny, 2011

L'Enric Cassases, gran poeta i visionari, ha proclamat un oracle contundent, esfereïdor per alguns, entusiasta i emotiu per els altres, de fàcil interpretació: la revolució ja és aquí, ja està en marxa, no la pararan.


Aquest Oracle és la resposta a la pregunta que es fan els ciutadans. Una interpretació pot ser la següent: no cal discutir com planificar la revolució, ni debatre llargament en com ha de ser la revolució, com l'hem de preparar, quin és el futur de les acampades. El poeta, la veu dels déus, respon que no cal planificar, ni preparar la revolució perquè ja està en marxa, i afegeix que no la pararan.

L'Oracle respon a les preguntes constants de la població: què hem de fer? quan les autoritats ens desallotjaran? Seguir o no seguir a la plaça? La resposta del poeta és que la revolució ja està en marxa, i que les Autoritats no la pararan. Per tant, segons el visionari poeta, cal ser conscients que ja s'està fent la revolució, que ja està aquí, que ja ha començat. Oracle d'un present que engloba un futur. Okupar una plaça pública, que és de tots, i no sols dels comerciants, polítics i turistes, ja és revolució. Que tot es debati i decideixi en assemblea, ja és revolució.

Aquest oracle posarà la pell de gallina als empresaris, als rics i als polítics, els que s'han apropiat l'espai public des del 1939.

Aquesta energia de vida, de solidaritat no pot desaparèixer, no la podran parar. La revolució només pot créixer.

El Cuni, la Rahola estan molt preocupats; exigeixen que la plaça torni a ser dels polítics, comerciants, turistes, empresaris, com TV3, on els matins sols xerren ells dos. Els empresaris i els seus escrivans estan espantats.. Ja deuen conèixer l'Oracle dels déus: la revolució ja ha començat.

Un oracle breu, senzill, pamfletari, com ha de ser un manifest d'indignació, com un fantasma que recorre les velles democràcies autoritàries, i anuncia la seva transformació. Un fantasma que te preocupats als cavernícoles demòcrates orgànics i als parlamentaris, als monàrquics, i als privilegiats.

La revolució ja ha començat! Per més que intentin evitar-la, més es regenerarà. La xerrameca i preocupació de la Rahola i en Cuní sols confirma que la revolució ja ha començat. Que tremolin els rics!

Poc desprès del pronunciament de l'Oracle, els Mossos se'n anaven de plaça Catalunya en retirada. Els Mossos, o bé, una banda de violents encaputxats i anònims, guiats per Felip Puig, Conseller d'Interior de la Generalitat, volien netejar la plaça de gent, i la han deixat amb més gent. Han intentat parar la revolució que recorre les places amb terror i mentides. I la revolució ha continuat la seva marxa amb més força.

L'oracle s'ha acomplert, com sol passar. I anuncia una bona primavera!

“No la pararan”, que es el sinònim del crit de guerra de la revolució d'ara fa 75 anys: “no passaran! ”.

El 19 de juliol d'ara fa 75 anys els militars feixistes varen voler ocupar la plaça de Catalunya i les institucions de la República al servei dels Borbons, Església, militars i rics. No varen poder. El poble s'hi va oposar. A la tarda del 19 de juliol 1936, com aquest divendres 27 de maig de 2011, tothom estava a la plaça de Catalunya per celebrar la victòria. M'ho deia en Víctor Alba en una entrevista poc abans de morir: “Jo vivia a la plaça Catalunya i era periodista. Al matí els que es varen enfrontar als militars colpistes foren sobretot militants de la CNT, molts de la Torrassa, la majoria murcians. Uns dos-cents varen morir en els enfrontaments. A la tarda, fracassat el cop, tot-hom va venir a la plaça Catalunya a celebrar la victòria”. El paral·lelisme és clarificador. Allí començà la revolució.

L'Enric Cassases, poeta del poble, visionari, ens anuncia en un pregó improvisat i breu a la plaça de Catalunya: “La festa de la Revolució ha començat. No la pararan!”

Els poetes saben expressar i captar la transcendència, la utopia, els somnis, els sentiment, l'energia i vida que hi ha en les acampades.

Ho explicava igualment Eduardo Galeano en una entrevista a la tele.cat ( http://latele.cat/ ): Dintre aquest mon decadent autoritari, frustrant, està naixent una altre mon.

Podeu veure l'oracle en un vídeo de Vilaweb. Sense que el preguntin, mentre estan entrevistant a una senyora, l'Enric ho deixa anar, com un fantasma. La periodista li pregunta si s'ho creu. El poeta respon secament i amb determinació: Crec. El lloc es important ja que no es poden anunciar els designis dels déus en qualsevol lloc: La plaça de la revolució naixent: www.vilaweb.cat/noticia/3891852/20110527/acampats-expliquen-carrega-mossos.html

Les paraules de l'escriptor Eduardo Galeano estan en sintonia amb el poeta Cassases. E d'Entusiasme que vol dir “Tenir els deus a dins”. "Les acampades son el testimoni de que val la pena viure". "Hi ha un altre mon dintre aquest mon infame".

http://blip.tv/acampadabcn/entrevista-a-eduardo-galeano-5202842