Objecció fiscal: ni en nom nostre, ni amb els nostres diners
El sistema militar és una poderosa màquina productora i, a la vegada, consumidora d'armes i estratègies perquè unes persones en dominin d'altres, que està produint ja, ni que sigui pel desviament de recursos econòmics d'àrees que necessiten atenció urgent, estralls en la humanitat i en el seu entorn.
Segons l’ONU, una reducció del 3% dels pressupostos militar permetria:
- Reduir un 50% la mortalitat infantil
- Abasti tot el món d’aigua potable
- Universalitzar l’assistència mèdica primària
Segons els pressupostos de l’any 2005, l'Estat Espanyol es gasta 15.641,14 milions d’euros per mantenir l’estructura militar (el pressupost del Ministerio de Defensa puja a 6.988,79 milions d’euros i augmenta respecte al 2004 un 4,2%. Però si es té en compte altres partides segons el criteri emprat per l’Aliança Atlàntica sobre com s’ha de computar la despesa militar, que en el cas espanyol es troba repartit per altres ministeris i que aquestes partides són inequívocament militars i si , a més hi afegim la part proporcional del interessos del deute públic imputables al Ministerio de Defensa, llavors s’arriba a la quantitat de 15.641,14 milions d’euros). En números “fàcils”, representa 42,85 milions d'euros diaris (7.130 milions de pessetes) en pressupost militar!. Aquestes quantitats representen el 1,86% del PIB. Si parléssim d’investigació militars ens trobaríem que la despesa en R+D militar és de 1.330,29 milions d’euros, un 26,75% del total de R+D (quasi 3 vegades més que el que es dedica a investigació científica bàsica; més de 5 vegades el d’investigació sanitària; 22 vegades el d’investigació agrària i 31 el d’investigació oceanogràfica y pesquera).
Mereix atenció a part la partida de les despeses de la participació de forces militars a l’exterior. Aquesta partida no té consignació econòmica i es declara ampliable, amb la qual cosa no és possible saber fins el final de l’exercici la quantia de la despesa en missions militars a l’exterior.
Els diners d'aquests pressupostos els hem de posar entre tots. Una part important ja ens l'han treta mitjançant els impostos indirectes (IVA essencialment), d'altres les obtenen mitjançant l'anomenat "deute públic", però una altra part és la que nosaltres posem directament en els comptes d'Hisenda a través de l'impost sobre la renda.
No col·laboració
Aquest és un bon moment per plantejar-nos la nostra posició sobre les despeses militars. Hi ha dues possibilitats: col·laborar-hi o no col·laborar-hi. Des d’aquí convoquem a la no col·laboració, a la desobediència civil a les intencions de l'Estat de fer-nos partícips de la injustícia: se l'ha de denunciar públicament i negar-li els mitjans materials per fer-ho. L'Estat no ho voldrà acceptar. Intentarà sotmetre'ns i s'ha de reconèixer que és poderós, a la seva manera, però igualment s'ha de ser conscient que quan el món és a punt de ser destruït només per culpa de l'armament emmagatzemat, quan els militars van adquirint cada vegada més pes econòmic dintre del sistema mentre diuen que cedeixen pes polític, hem d'assumir la nostra responsabilitat individual per tal d'aconseguir que això canviï.
L'Objecció de Consciència a les Despeses Militars o Objecció Fiscal és un acte de desobediència civil, és la no disposició a col·laborar amb l'Estat en la preparació de guerres i el manteniment de l'estructura militar, desobeint activament en el moment de realitzar la declaració de renda. Consisteix tècnicament a desviar una part d'aquests impostos a un projecte que treballi en la defensa d'un progrés social i solidari.
A Hisenda, li neguem una part del nostre impost sobre la renda, però aquest diner no se’l queda el declarant. Amb els diners desviats per l'objecció fiscal es promou el treball per la pau, la justícia social, la cooperació al desenvolupament, els drets humans, etc., i es fomenta que aquests diners siguin per ells mateixos una altra forma d'antimilitarisme. Amb els diners es fa realitat projectes que no reben subvencions, projectes que permeten continuar treballant per una societat més justa i equitativa.
Així, al mateix temps que ajudem a engegar projectes d’utilitat social, manifestem el nostre rebuig al militarisme i contribuïm a reduir la despesa militar com a camí per aconseguir la total anul•lació dels exercits i tot l’entorn militar.
El fi de l'objecció fiscal és la total eliminació dels exèrcits i el seu entramat militar industrial mitjançant una reducció progressiva de la despesa militar. Fent objecció fiscal mostrem el rebuig social que tenen la despesa militar en particular i el militarisme en general, al mateix temps que ens solidaritzem amb tot tipus de lluita pel progrés social que es dóna a la nostra societat com ha sigut l'objecció de consciència i la insubmissió.
Proposta
Barrejar l’acció sindical i la social és una prioritat de la nostra organització, per això, CGT ha de participar activament en l’abolició de l’exèrcit i del militarisme a través de tota la seva estructura.
La CGT de Catalunya participarà activament en les campanyes d’objecció fiscal que cada any s’organitzen a Catalunya, intentant, a través de la informació i la realització de declaracions de renda amb objecció fiscal en les federacions, seccions i sindicats que ho puguin tirar endavant. Això sí, a on es facin declaracions de renda, aquestes seran amb objecció fiscal, després d’una campanya de defensa de l’objecció fiscal i per l’abolició dels exèrcits.
(Aquesta ponència ha estat redactada en bona part per la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau amb mínims afegits dels signants).