Ocupen la Seu Central de La Caixa a Girona
El dijous 16 d’abril, un grup d'activistes de diversos col·lectius de l’esquerra anticapitalista de Girona, van ocupar la seu central de “la Caixa”, per denunciar els bancs i les caixes com uns dels culpables de la crisi econòmica actual.
Una trentena de persones van entrar a “la Caixa” amb pancartes, repartint octavetes informatives i cridant lemes que apuntaven els bancs i caixes com uns dels responsables de la situació econòmica actual. L’acció es desenvolupà amb normalitat i, després de la lectura del manifest, es va desconvocar l’acte. A fora, una desena de persones repartien octavetes davant l’actitud receptiva de la gent que passava pel carrer.
L’acció s’emmarcava en la jornada de lluita descentralitzada que va tenir lloc arreu del país.
Manifest de l'acció:
La crisi capitalista? Que la paguin els rics!
Crisi, crisi, crisi, crisi... En sentim parlar a tot arreu, a la tele, a la feina, a la universitat, al carrer i al bar. I malauradament en comencem a notar les conseqüències en forma d’acomiadaments, deslocalitzacions, atur i precarietat. Però què ha desencadenat l’actual situació econòmica? Qui són els culpables d’aquesta crisi?
Des dels mitjans de comunicació s’apunta a la cobdícia de Wall Street, a les hipoteques escombraria subprime o a la falta de regulació. Però aquestes són respostes a mitges, que només busquen desviar l’atenció. Els veritables culpables de l’actual situació econòmica són el propi sistema capitalista, i els bancs i caixes que a través de l’economia especulativa han generat la bombolla financera.
La globalització i el seu mecanisme de gestió, les polítiques neoliberals, han esdevingut els eixos centrals del capitalisme, i són els elements que ens han portat a la crisi actual. Durant les darreres dècades s’ha anat construint un castell de cartes basat en l’especulació financera, alhora que es desenvolupava una ferotge ofensiva neoliberal que ens ha dut a la situació actual.
Però les crisis econòmiques no són un fenomen nou. El capitalisme porta acumulades un seguit de crisis (com la del 1873, el crac del 29 o la crisi dels anys 70) que ens demostren que CAPITALISME i CRISI són dues paraules indestriables, i que és el funcionament del mateix sistema capitalista el que produeix aquestes crisis.
Ens trobem així, en un moment en que la circulació de capital i la generació de beneficis han quedat interromputs. La crisi econòmica que ha desencadenat l’actuació de bancs i caixes, ha provocat el tancament de nombroses empreses, mentre moltes altres aprofiten la situació per a deslocalitzar la producció a països amb menys drets laborals, o per a retallar sous i empitjorar les condicions de treball. Avui en dia ja són més d’un milió les persones aturades als Països Catalans.
Davant d’aquesta situació a nivell mundial, la Unió Europea està plantejant un seguit de reformes en les seves estructures i institucions per tal de poder competir amb la resta de pols capitalistes. Aquestes reformes però, novament van encaminades a perpetuar l’explotació de la classe treballadora. Cal apuntar també, que la política dels estats de tradició neoliberal s’ha vist alterada en les darrers mesos per la intervenció en l’economia. Els estats s’han proposat salvar el sistema financer amb diners públics, o el que és el mateix, regalar els diners dels treballadors i treballadores a empreses financeres que s’han estat enriquint durant tots aquests anys amb les polítiques especulatives financeres. Tan sols a tall d’exemple, “la Caixa” va enregistrar durant el 1r i 2n trimestre del 2008 uns beneficis de 1.571 milions d’euros, un 7% més respecte el període anterior.
Amb tot però, els líders polítics segueixen amb el guió neoliberal que ens ha dut a la crisi actual, tot parlant de refundació del capitalisme i exigint-nos més sacrificis. No en tenen prou amb el fet que durant anys hàgim pagat els seus sucosos beneficis, sinó que ara ens demanen que també paguem la seva crisi.
Davant d’aquesta situació hem d’alçar la veu, organitzar-nos i mobilitzar-nos. Hem de deixar ben clar que ens oposem a pagar la crisi que han provocat ells. No tenim cap intenció de seguir acceptant que l’Estat Espanyol i la Generalitat de Catalunya segueixin estant al servei d’aquests paràsits, afavorint els bancs i els seus accionistes, mentre mantenen les retallades socials, permeten que les grans empreses acomiadin milers de treballadors i treballadores, i segueixen privatitzant els serveis socials, l’ensenyament i la sanitat.
La crisi capitalista? Que la paguin els rics!