Palestina, entre el somni i la tragèdia
Hi ha una certa colla de "liberals" catalunyescos que, arrebossada com està de tant tocar poderet, sol mamar la llet de qui els posa la mamella més a l’abast. I si la llet no els la serveixen, van a buscar-la on saben que no en falta, malgrat l’hagin de beure plena de sang. La dreta de centre i la dreta de dreta ja ho havia fet abans -cal no oblidar-ho- per això ara no en parlaré massa i sí que ho faré dels manaires i moscardons actuals.
Bona part de la recàrrega del seu discurs, catalunyesc i "liberal", es va articular a través de mòmios com la Fundació Acta, on confluïen personatges del tipus Pilar Rahola o Joan B. Culla, ben finançats pels renovadors de Convergència del moment. Ells, al costat del Vicenç Villatoro i de l’incombustible Miquel Sellarès (el responsable del model policial dels actuals Mossos d’Esquadra, entre Israel i Alemanya), però també de Jaume Renyer (ara cap pensant del sector de l’Uriel Bertran a ERC i llarg temps al costat de Carod a la Generalitat de dalt) i voltants, són els representants de la defensa dels interessos de l’Estat d’Israel a Catalunya-Principat. Caldria refer currículums però per donar quatre dades més, diré que a banda de fer de xofer de Carod a l’entrevista de Perpinyà amb ETA, Renyer va ser director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat i per tant cap de la revista “Idees”, que cal llegir per entendre què pensen els amos i voltants; i que Miquel Sellarès va ser director de la revista “Debat Nacionalista”, un espai de renovació del catalanisme divers, i és president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, un altre lloc interessant de conèixer per entendre la visió que alguns tenen de l’espai que un Principat independent ha de tenir al món, entre altres com a membre de l’OTAN. Membre de l’OTAN i, en l’escaquer internacional, defensor de l’Estat d’Israel.
La seva és una aposta de “civilització”, que diria Eugeni d’Ors, una aposta pel possible encaix al món que ells defensen d’un projecte que ha de ser igual a allò que ara hi ha per ser acceptat; us sona López Tena i les seves propostes independentistes del Principat mantenint tota la resta igual? En aquest punt és molt interessant que us mireu les persones que coincideixen en un paraigua ampli i amb les idees clares com és la Fundació Acta.
Un Principat independent quan els Estats Units d’Amèrica ho acceptin i, per aconseguir-ho, el "lobby" jueu és un bon camí. Evidentment, l’acceptació de totes les exigències del moviment sionista internacional passa per camuflar aquesta adhesió com un fet cultural. En aquest sentit és interessant mirar-se les pàgines web de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI) i de la premsa israeliana accessible (http://www.aurora-israel.co.il/) en dies com els que hem passat, amb centenars de morts produïts per l’Exèrcit Israelià. Els seus blocs, les seves pàgines, les i els seus opinadors, tots alhora i amb una sola veu, com si fossin un únic soldat, justifiquen o donen motius per a l’assassinat massiu organitzat i perpetrat per aquesta gloriosa colla d’assassins professionals.
I no confonguem les coses tal com ells mateixos fan. Que jo rebutgi i senti una repulsa total per aquests assassinats no treu que no la senti pels que perpetren els assassins de l’altre bàndol. Tal com diu Renyer, jo sóc de “l'autodenominada esquerra antiimperialista” però l’atac dels criminals del Tsahal a Gaza no ha estat contra els criminals de Hamas sinó contra tothom, perquè aquesta és una guerra, diguem-ho clar, d’extermini. Una guerra que vol fer desaparèixer el poble palestí, aïllant-lo amb murs, fent impossible la seva economia, demonitzant la seva societat, bombardejant-lo indiscriminadament i negant-li el dret a l’existència. Perquè Palestina, malgrat els pesi a la colla de catalunyesos "liberals" (les paraules són sempre falses quan les utilitzen els amos), és també un poble que viu entre el somni i la tragèdia, però que no té el poder que l’Imperi dóna als seus amics o als que ho volen ser. I per això ni tan sols l’anomenen amb el nom propi que té: Palestina. Entre el somni d’existir i la tragèdia de ser exterminada per l’Estat d’Israel...i les idees d’alguns dels “nostres”.
Jordi Martí, coordinador del "Catalunya", publicació mensual de la CGT de Catalunya