CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Palestina i la “plaga maleïda d’Occident”

Diumenge, 11 gener, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Resulta vomitiu suportar la criminalitat dels dirigents demòcrates d'Occident, quan de Palestina es tracta, igual que els budells es regiren si de les seves polítiques internacionals i de l'ordre mundial parlem, sigui sobre la reordenació del territori en tot l'Orient Mitjà, sigui sobre la fam en el món, el canvi climàtic o el seu més recent aberració, la crisi financera.


Occident, amb l'eix anglo-francès al capdavant, va decidir instal·lar a Palestina un Estat satèl·lit, l'estat d'Israel, a sang i foc i sobre les mateixes bases “democràtiques” d'occident: poder militar, domini del territori al més pur estil colonial i relacions amb els seus “veïns” basades en la rapinya, esquilmació dels recursos i control autoritari de les poblacions.

Centenars de milers de palestins van ser expulsats de les seves terres, a l'exili obligat, distribuïts per tot el món i, especialment a Jordània i països àrabs, on serviran de moneda de canvi i de legitimació de governs corruptes, autoritaris i totalitaris. Massacrats i expulsats del Líban, de Jordània, Sabra i Chatila, dividits en la seva terra, aïllats en la major presó del món, on més de 1,5 milions de persones, són ara massacrades.

Estem en temps sagnants, de confusió organitzada, on les víctimes semblen ser els botxins. Temps d'arbitrarietat conscient, per part d'Occident, del món àrab. Temps on la humanitat s'ha deshumanitzat.

Les polítiques d'aquest ordre sagnant, assassí, despietat i d'una “immaculada” neteja ètnica “democràtica”, té noms i cognoms: Obama, Bush, Gordon Braum, Sarkozy, Angela Merkel, Zapatero, Mubarak, Olmert, Simon Peres, Tzipi Livni, Solana, el món àrab, etc. Ells i elles representen i legitimen a sang “i foc”, els valors del món lliure occidental.

La “justícia global”, el dret als lliures valors d'occident, queden molt ben representats en les "tropecentes” resolucions de NNUU incomplides i vulnerades per Israel des de 1948, any de la creació de l'estat satèl·lit d'Israel. Des de 1967, colonitzen Gaza i Cisjordània i no es retiren dels territoris ocupats; no acaten la jurisdicció del Tribunal Internacional del Faig, i són impunes als sistemàtics crims de guerra; no respecten la convenció de Ginebra i massacren a la població civil.

Occident assegura els seus interessos, permanentitzant aquest ordre d'injustícia global, basat a mantenir i finançar l'exèrcit millor armat del món (inclusivament amb energia nuclear) i garantir que Israel és un bastió de l'imperialisme en aquesta zona estratègica amb els seus acords comercials i els milers de milions de dòlars amb que anualment se'ls dota.

L'altre i greu problema, ho trobem en les classes assalariades occidentals, les quals es troben desaparegudes del carrer. Aquestes classes exigeixen solidaritat quan el capital tanca empreses, deslocalitza indústries, procedeix a acomiadaments arbitraris i injusts. Classes assalariades que surten al carrer exigint solidaritat amb els seus llocs de treball perduts, amb els seus estàndards de consum (cotxe, habitatge, sanitat, educació, aigua, transport, etc.), és a dir pels elements bàsics que possibiliten la vida.

Per ventura hem de replantejar-nos aquesta concepció de la solidaritat, doncs tal sembla que el fet que tot un poble, el palestí, estigui sent “exterminat” històricament i massacrat novament i que el seu dret a la vida es vegi negat de manera sistemàtica i calculada: se'ls contamina la terra i l'aigua; se'ls destrueïx qualsevol indústria o empresa; se'ls impedeix produir i comerciar autònomament; se'ls impedeix moure's en el seu territori, tenen fronteres físiques diàries; se'ls prohibeix la sanitat… i, ara s'assassina a centenars i es causen milers de ferits. Però tot això, no sembla moure ni les consciències ni els cossos dels pobles, de les classes assalariades occidentals a sortir al carrer, per a exercitar el propi, la solidaritat. A l'estat Espanyol, més enllà d'unes 10.000 persones…? han sortit al carrer. Assalariats, immigrants, “hipotecats estafats”, les gents de bé “i ètiques” del PSOE, sindicats, sindicalistes… sembla que les festes del “consum” tenen una categoria moral més elevada i ens hem quedat en “els nostres sofàs occidentals”.

Hem de replantejar-nos que volem dir sota aquestes retòriques de “justícia social, llibertat, solidaritat, drets per a tots i totes”?. Doncs assalariats, immigrants, “hipotecats estafats”, dones, joves, homes, som part d'occident i Occident mira cap a l'altre costat i és el seu costat, el qual li assegura els milions de beneficis del capital financer, de les multinacionals; dels salaris occidentals i de les prestacions socials occidentals. És el costat que “garanteix el nostre” i són “els nostres drets occidentals: tenir aigua i energia, tenir cotxe, tenir salaris o rendes substituïbles, tenir menjar i –bò si pot ser-, moure'ns, viatjar,… ser lliures…”

Des dels més elementals drets, des de la humanitat, com deia Bertold Brecht, “Res ha de semblar natural, res ha de semblar impossible de canviar”. AL CARRER, per ells, per nosaltres.

Desiderio Martín

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció