Paraules per l’Ignasi Solé Sugranyes

L’amnèsia mai és gratuïta. Molts de nosaltres érem nens i nenes quan una “transició” modèlica pels que sempre han manat, també durant la dictadura, ens va inculcar amb els seus silencis l’amnèsia sobre tantes lluites. Unes lluites que, amb el temps, hem anat descobrint. Lluites armades d’arguments, necessàries no només en aquells temps. Ha sigut una descoberta sovint lenta, fragmentària, a partir d’històries moltes vegades entre-tallades i explicades en veu baixa. Ens hem adonat que alguns companys i companyes amb més anys a sobre ens en podien parlar en primera persona i, escoltant-les, ens hem anat pensant. Hem pensat que ens atreien, que ens hi sentíem identificades i identificats, i que en certa mesura i en diferents contexts a la nostra manera les reproduíem. Alliberant espais, alçant una barricada, fent una vaga per doblegar un explotador i també reunint-nos, construint autonomia (de la bona) i actuant en conseqüència.

Explicant tot això, Ignasi, estem parlant també de tu. Com a protagonista d’aquestes històries que han intentat silenciar per imposar l’amnèsia. Amb errors i amb encerts, segur, però agafant el present i mirant-lo a la cara, desafiant-lo fins on calgui per edificar la llibertat. Però també t’hem conegut després com a company en lluites que també han sigut nostres. Estem agraïts/des a la vida, i a la mateixa lluita, per això; per haver pogut creuar els nostres camins. Uns camins que apunten en la mateixa direcció.

T’enviem una abraçada, Ignasi. A tu i també als teus companys i companyes i família. Has viscut i has lluitat i, fent-ho, has estimat la vida. Quin millor exemple per construir el futur?

Secretariat Permanent de CGT - Catalunya