Participacions preferents: “Parlem?”… dels lladres de ‘la Caixa’

Passar-se la vida estalviant per no patir a la vellesa és una norma que molts dels nostres pares i mares van fer seva des que van poder estalviar la seva primera pesseta. Mons pares es van passar la vida estalviant i primer un alzheimer a la meva mare, diagnosticat ja fa deu anys, i després una embòlia cerebral al meu pare els ha fet dependents complets, pel que ara viuen en una residència geriàtrica tots dos. Durant la seva vida laboral van gaudir d’això que s’anomenava “seny” i van arribar a estalviar 55.000 euros “pel que pugui passar” i el que ha passat és que al final s’ho ha quedat “la Caixa”, aquesta entitat que genera tanta confiança i que parla un idioma tan estrany que quan sembla que pregunti “Parlem?” el que vol dir és “Et robem!”.

Els diners de mon pare i ma mare estan immobilitzats a “la Caixa”, fins d’aquí a deu anys, quan tinguin més de noranta anys, si hi arriben… “la Caixa” va ser l’entitat en què van confiar per fer “un raconet” i aquesta i 51 entitats bancàries més, des del 2009, van emetre les anomenades participacions preferents, valors borsaris inestables sense cap garantia, que els servien per incrementar el seu capital. Ningú no hagués comprat aquests valors, però bancs i caixes comptaven amb un element importantíssim per convèncer les persones que tenien els diners: la confiança. Els clients de tota la vida eren l’objectiu i si eren gent gran i amb poques possibilitats d’entendre el que els venien, millor. “Parlem?”

I va arribar el “corralito”. 325.000 persones afectades amb els diners immobilitzats. El 15 de desembre del 2011, el Consell d’Administració de “la Caixa” va anunciar que fins al 31 de gener del 2012 canviaria les participacions preferents dels seus clients per deute subordinat a deu anys (70%) i en bons convertibles en accions de CaixaBank (30%). Nosaltres hem acceptat amb la pistola al pit de saber que vendre les participacions hagués suposat perdre entre el 40 i el 50% dels diners… “Parlem?”

Per aquest robatori a plena llum del dia als del Consell d’Administració de “la Caixa” i de la resta d’entitats bancàries no els ha passat res ni els passarà. Bé, sí, hi han guanyat munts de diners. Els grans lladres, els que ens roben a totes i a tots, començant per l’Isidre Fainé (aquest és fals fins i tot en el seu nom) i seguint pel Millet, l’Undargarin o el Camps, mai no fan cap a la presó. Fainé fins i tot té la Creu de Sant Jordi. Als grans lladres els besen els peus mentre que els qui roben per viure o per subsistir acaben sempre malament i rebent. Qui ho critica o denuncia també rep: presó o cops de porra. I qui intenta passar sense fer massa soroll seguint les consignes dels que manen també rep: “corralito”, ruïna, misèria i companyia. “Parlem?”

I és que tal com deia el Xavier Díez després dels aldarulls de Barcelona durant les mobilitzacions contra la privatització de l’ensenyament: “No ploraré per la borsa… ni pel Banc Pastor, ni per cap broker, ni per cap banquer….” …ni jo per “la Caixa”… quan fem el que ens toca fer i fa massa que no fem. Parlem!

* Jordi Martí i Font és periodista, escriptor, ensenyant i afiliat a la CGT de Tarragona

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/216790