Passos ferms cap a la Vaga General

La resolució de la Plenària Extraordinària de la CGT celebrada el 17 de març a Barcelona ha vingut a confirmar el camí lògic que va iniciar la Confederació General del Treball quan, allà per setembre de 2008, presentava la seva campanya contra la crisi.

Ja llavors s'anunciava que totes les mobilitzacions que començaven en aquest moment o que havien començat poc abans tenien com horitzó la Vaga General. Amb aquesta resolució podem afirmar que avui l'horitzó està una mica més prop que fa mig any.

A dia d'avui seguim dient el mateix que dèiem en el passat setembre: aquesta crisi no l'hem creat nosaltres. Es tracta d'una crisi pròpia del sistema capitalista, que es repeteix de forma cíclica per a reajustar el que no els convé. I el “graciós” d'aquests reajustaments és que sempre els hem de pagar nosaltres, i ja n'estem farts.

Des de CGT pensem que ja és hora de fer alguna cosa, que “els de baix” presentin una resposta contundent i organitzada. I aquesta resposta és la Vaga General.

Per què creiem que cal fer-lo ja? Ens sobren raons; tantes com injustícies a aquest sistema. De cada injustícia nosaltres formulem una reivindicació, i en tenim moltes. Les hem agrupat en quatre blocs: repartir el treball per a treballar tots i totes (setmana laboral de 35 hores, fi de les hores extra, fi de l'acomiadament lliure, dels ERO, de les ETT, contractes fixos, indefinits i sense subcontrates, autogestió obrera de les empreses que tanquin…), repartir la riquesa perquè l'hem creat entre tots (salari social digne per als aturats, equilibri entre els salaris, pujada del salari mínim i la pensió mínima, gratuïtat dels serveis públics bàsics, dret a l'habitatge real, conversió dels espais abandonats en espais socials autogestionats…), crear una societat de serveis públics i socials (paralitzar les privatitzacions, dret a cuidar i ser cuidat, igualtat de drets per a les persones immigrants, desenvolupar una societat de drets i llibertats real…) i construir una societat solidària i sostenible (eliminar les indústries contaminants, afavorir la producció agroecològica, autogestionar localment els sistemes de producció i consum…).

Per a tot això, la Resolució crida a la participació i el compromís, assumint la nostra part en la lluita al costat dels moviments socials, moviments i lluites populars, estudiantils, moviment feminista, xarxes d'immigració… Tots junts contra l'Estat i el Capital.

En aquesta lluita tindran autonomia els Ens confederals, adaptant-se a les circumstàncies concretes de cada Sindicat, Federació, Territorial. Paral·lelament, es llista una sèrie de campanyes confederals que ens ocuparan en els pròxims mesos i de les quals us anirem informant en aquest el vostre periòdic, començant per la manifestació confederal del 18 d'abril a Saragossa, continuant amb el 1r de Maig, la setmana de lluita del 11 al 16 de maig, l'Acte Sindical a Màlaga durant el pròxim Congrés de l'Organització i la Campanya Contra la Unió Europea. Doneu-li dur, confederals: tenim tasca per davant.

Els companys francesos ja porten dues vagues generals en el que va d'any (el 29 de gener i el 19 de març), que s'han saldat amb sengles èxits (dos milions i mig i tres milions de treballadors en els carrers, respectivament). És hora de fer aquí el propi. Si ho fem tots junts, no ens podran parar. Digui el que digui l'Ibex-35, el poble és qui mou qualsevol societat.

Editorial del núm. 223 de la revista Rojo y Negro, publicació mensual de la CGT, abril de 2009.