Pautes d’autodefensa. Com incorporar la perspectiva de gènere a les avaluacions de riscos?
“El nivell de civilització al que han arribat
diverses societats humanes és proporcional a la
independència de què gaudeixen les dones.”
Flora Tristán
Una desigualtat que encara afecta les relacions socials.
La perspectiva de gènere és un enfocament centrat en la consideració de les desigualtats entre homes i dones amb voluntat d’identificar aquestes desigualtats i els factors que les generen, fer-les visibles i dissenyar i aplicar estratègies per reduir-les i així avançar cap a la seva erradicació.
Malgrat la igualtat formal, és a dir, el reconeixement que homes i dones són iguals davant la llei, és una realitat reconeguda per totes les institucions polítiques a l’àmbit europeu, la igualtat real és encara lluny. Després de diverses dècades de la incorporació de les dones al treball assalariat pràcticament no ha canviat el model masculí de treball. I encara que hi hagi hagut petits avanços, el treball domèstic i familiar segueix pràcticament relegat a dones. No és més que pur adoctrinament social de costums en favor d'una cultura patriarcal. Unes costums que discriminen a la dona, i que també impacten en el treball i en la seva salut.
La societat, pel fet d’haver nascut home o dona, atribueix als individus un rol de gènere. El gènere és una construcció social que varia segons el context cultural i el moment històric; no és innat. Així mateix, implica la jerarquització de les pràctiques i normes per les quals s’atribueix més valor a tot el que és masculí i comporta un accés desigual a oportunitats i recursos en tots els àmbits.
Com que el gènere és quelcom que travessa totes les relacions socials, tenir-lo present en l’avaluació d’una política pública implica un conjunt d’accions en totes les etapes del procés avaluador, inclosa la seguretat a la feina, des del plantejament de l’avaluació, fins a la difusió dels resultats, passant per les diferents fases de la seva execució.
Com a conseqüència a la divisió sexual del treball i les dinàmiques de segregació vertical i horitzontal, les dones tenen trajectòries laborals més fragmentades, menys anys de cotització i una base de cotització més baixa. Aquests tres factors són els que més influeixen en el càlcul de la pensió de jubilació i, per tant, condicionen el nivell de protecció que assoleixen les dones en la vellesa. El càlcul de la pensió de jubilació afavoreix la trajectòria laboral típicament masculina: contractes indefinits i a jornada completa, carrera laboral no interrompuda i salari que augmenta al llarg de la carrera professional. En aquest sentit, la política manca de perspectiva de gènere i reforça les desigualtat econòmiques entre homes i dones, especialment en la vellesa.
La desigualtat en prevenció a la feina
Incorporar la perspectiva de gènere en l’avaluació de riscos dels llocs de treball contribueix a assegurar que s’implementin intervencions socials en l'àmbit del treball que tenen en compte i miren de pal·liar les desigualtats entre homes i dones a la feina en totes les vessants de la prevenció.
La integració de la perspectiva de gènere en l'avaluació de riscos laborals és essencial per identificar riscos invisibilitzats que afecten de manera diferent homes i dones. Implica analitzar la segregació laboral, els riscos ergonòmics, psicosocials i físics des d'un enfocament mixt per garantir entorns de treball segurs i equitatius.
Aquesta integració és una exigència legal i tècnica a Espanya. La normativa actual de prevenció de riscos laborals obliga a tenir en compte les diferències anatòmiques, fisiològiques, psicològiques i socials entre homes i dones per garantir una protecció real i efectiva. L'obligació es deriva de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i la Llei d'Igualtat, que busquen evitar que els riscos tradicionals (pensats sovint per a llocs ocupats per homes) invisibilitzin els riscos laborals de les dones.
Cal una identificació de riscos diferenciada
S'han de detectar i identificar en l'avaluació de riscos els riscos que afecten de manera diferent els treballadors i les treballadores, incloent-hi riscos ergonòmics, psicosocials i físics.
La nostra experiència sindical en salut laboral en el decurs del temps ens mostra com en la majoria de casos, les avaluacions de riscos laborals i la proposta de mesures preventives no tenen en compte la perspectiva de gènere, és a dir, no es consideren les diferències biològiques entre homes i dones, ni les desigualtats que pateixen les dones.
Quan parlem de diferències no ens referim a supremacies d’un sexe sobre un altre, sinó simplement al fet que no responem igual davant d’un mateix risc. Normalment la valoració dels riscos s’han definit sobre la base d’un prototip de treballador, suposadament neutre, però que en la realitat respon al treballador home.
Dades preocupants. Només un exemple... el risc químic i la seva relació amb malalties emergents en dones
Per exemple, quan s’estableixen valors límit (VLA) per a l’exposició a substàncies tòxiques, aquest està definit per un temps determinat d’exposició, per unes característiques fisiològiques i per unes condicions de treball normals. Què ocorre quan la persona que treballa és una dona, la qual té una biologia diferent, i hi està exposada més hores de les previstes i en condicions de precarietat? Caldria qüestionar-se el següent: son vàlids els límits? Quant risc és massa? Què passa amb les embarassades o en període de lactància?
Les dones sempre en quedaran més afectades que els homes, perquè els productes tòxics penetren més fàcilment en el sistema nerviós central si són mediats pels estrògens (predomini femení), per l’excés de CRH (corticotropin-releasing hormone), per situacions d’estrès físic i mental, i per afectació del sistema nerviós central quan hi ha anèmia i manca de ferro (de predomini femení pel sagnat menstrual). Per aquestes raons, les tres patologies emergents al segle XXI a causa de la contaminació ambiental són la sensibilitat química múltiple, la fibromiàlgia i part dels casos de fatiga crònica, que es presenten en dones de manera predominant.
La cinètica i la toxicitat dels agents químics canvien durant les fases hormonals per les quals passen les dones al llarg de la seva vida. Per tant, el cicle vital de les dones és un determinant més de l'exposició, i per això mateix, s'ha de tenir en compte.
Les substàncies químiques liposolubles són més fàcils d’acumular en les persones amb més teixit adipós. Precisament, el sexe femení presenta gairebé un 15 % de matèria grassa superior al masculí. Aquest fet fa que les dones siguin possibles bioacumuladores químiques dels productes que són al medi ambient i als llocs de treball.
Mereixen un esment exprés els disruptors endocrins. Es tracta de substàncies químiques capaces d’alterar l’equilibri hormonal. Actuen a dosis molt baixes, presenten diferents mecanismes d’actuació i comprenen un gran nombre de substàncies amb estructures químiques molt diferents. Són coneguts els usos i les substàncies que contenen aquests disruptors, però, a l’hora d’avaluar la seva exposició en l’àmbit laboral, els valors límits no s’estableixen sobre la base de la capacitat d’alteració endocrina. Si, a aquest aspecte, hi unim la capacitat d’actuar a dosis molt baixes només val una mesura: eliminar la seva exposició. Però la realitat és que ni tan sols s'avaluen.
Per la complexitat d'aquest aspecte i abast tècnic, deixem el risc químic en dones per entrar a fons en una altra publicació específica.
La salut de la dona en el treball
• El deterior de l’estat de salut general és més freqüent entre les dones que entre els homes (41,6 % davant del 31,9 %) i ha estat més gran entre les auxiliars d’infermeria (51,8 %), les gericultores (46,6 %), les infermeres (45,8 %) i les venedores de botigues d’alimentació, supermercats i afins (44,5 %).
• Entre els qui presenten un alt risc de patir problemes de salut mental, també s’hi troben les dones, sobretot les que són a primera línia: les gericultores (73 %), les auxiliars d’infermeria i infermeres (71,5 %), les treballadores de botigues d’alimentació i productes bàsics, mercats i supermercats (68,3 %), i les netejadores (66,9 %) són les ocupacions més afectades.
• L’increment del consum d’analgèsics opioides entre les treballadores d’aquestes ocupacions s’ha gairebé duplicat en tots els casos, molt per sobre de la xifra global, especialment en personal sanitari.
D’altra banda, el nivell de risc d’un lloc de treball pot incidir en la determinació d’un complement salarial i pot haver-hi biaixos de gènere en l’associació de circumstàncies com la perillositat, la penúria, el treball per torns i nocturnitat, i la disponibilitat.
Les metodologies i les eines utilitzades no són sensibles al gènere, tenen en compte la informació teòrica de què es fa i com, no la real, i es basen en una població treballadora homogènia. Es consideren els homes i les dones iguals quan no ho són (factors fisiològics, antropomètrics, hormonals, socials).
Què hem de demanar que consti a les avaluacions de riscos? La importància del mètode i el contingut de l'avaluació
Les metodologies i les eines utilitzades no són sensibles al gènere, tenen en compte la informació teòrica de què es fa i com, no la real, i es basen en una població treballadora homogènia. Es consideren els homes i les dones iguals quan no ho són (factors fisiològics, antropomètrics, hormonals, socials).
La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes,, que va modificar la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, a l’apartat 4, article 5, estableix que:
“les administracions públiques promouran l’efectivitat del principi d’igualtat entre dones i homes, considerant les variables relacionades amb el sexe tant en els sistemes de recollida i tractament de dades com en l’estudi i recerca generals en matèria de prevenció de riscos laborals, amb l’objectiu de detectar i prevenir possibles situacions en les quals els danys derivats del treball puguin aparèixer vinculats al sexe dels treballadors”.
Els mètodes i els procediments utilitzats són arcaics, gens actualitzats als nous riscos emergents que han anat apareixent amb les noves formes de treball.
Llavors... com exigir que es faci correctament a l'empresa i al servei de prevenció? Cal que les avaluacions de riscos contemplin per escrit aquests aspectes, detallant "explícitament" en les mateixes el fet que s'han tingut en compte:
- Per a la realització de l'avaluació de riscos s'ha tingut en compte la perspectiva de gènere, identificant i avaluant de manera diferenciada aquells riscos que poden afectar de manera diferent homes i dones.
- En el seu cas, s'ha avaluat la possible existència de risc per a l'embaràs, la lactància natural i la salut reproductiva i, basant-se en aquests resultats, s'ha elaborat una taula en la qual s'identifica l'existència d'aquests riscos per a la maternitat en cadascun dels llocs de treball existents.
- Per tal de garantir l`homogeneïtat en els grups a avaluar, durant el procés de presa de dades s`ha prestat especial atenció a comptar amb la participació dels treballadors i les treballadores en la descripció i recollida d`informació sobre les seves tasques, amb la finalitat de disposar de tota la informació que permeti comprovar si homes i dones que treballen en un mateix lloc desenvolupen les mateixes tasques i de la mateixa manera. En aquells casos en què la distribució de les tasques ho requereixi, s`han avaluat els llocs de forma independent per a homes i dones, detallant-ne en la descripció les diferències trobades en l`execució de les tasques en funció del gènere.
- Durant el procés d'avaluació s'han tingut en compte les possibles exposicions diferenciades per raons de gènere, de manera que en aquells casos en què sigui necessari, s'ha realitzat una diferenciació en l`estimació dels riscos afectats (parant especial atenció a aquestes necessitats riscos ergonòmics, psicosocials i químics).
Secretaria de Salut Laboral de la CGT Catalunya
Núria Losada Pla