Pautes d’autodefensa. Sentència del Tribunal Suprem 25/2026 sobre lactància i treball nocturn. I l’embaràs? Reclama el reconeixement i protecció efectiva del risc (i salarial) en cas de treball nocturn, guàrdies o jornades perllongades
Aquesta sentència relativa a la lactància i el treball nocturn, tot i referir-se inicialment a determinada categoria professional (sanitària), estableix un criteri interpretatiu clar, que, per analogia del risc, és útil com a argument a altres llocs de treball afectats per treball nocturn, guàrdies o jornades perllongades, inclòs l'embaràs.
Aquest criteri jurisprudencial que argumenta exclusivament a la lactància, també resulta rellevant en situacions d’embaràs, atès que en ambdós supòsits concorre una especial necessitat de protecció reforçada i preventiva de la salut de la persona treballadora i del seu fetus o nadó. I per tant, si és un risc reconegut per la lactància, també ho ha de ser per a l'embaràs i altres llocs de treball i categories no exclusivament sanitàries.
En aquest sentit, quan les empreses o mútues al·leguen que «no existeix cap menció literal o específica» en la normativa vigent, i que son recomanacions, estan realitzant una interpretació restrictiva que desatén els principis preventius que informen la normativa de prevenció de riscos laborals. Aquesta normativa no es basa únicament en supòsits taxats, ni cal que hi siguin citats "explícitament", sinó que ja es dedueix de l’obligació legal d’identificar i avaluar de manera específica els riscos inherents al lloc de treball de la treballadora, incloent-hi aquells que puguin afectar la maternitat o la lactància.
En general, les recomanacions de la SEGO (Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia) no estableixen una “prohibició automàtica” de la nocturnitat en tots els casos, però sí que inclouen el treball a torns i el treball nocturn com a factors de risc obstètric rellevant, especialment durant l’embaràs. Per tant, si en la sentència ha estat rellevant per la lactància, encara ho és més durant l’embaràs. Una sentència i una analogia que haurien de ser innecessàries si la prevenció fós real i efectiva. De nou això ens demostra que no ho és quan la persona afectada ha de demandar per exigir els seus drets. Els informes de vigilància de la salut i les aptituds condicionades, i l’avaluació de riscos específica de la treballadora JA HO HAURIEN DE DIR. Sovint, aquests informes no ho diuen o contemplen, i si ho diuen, les mútues no ho reconeixen, i si ho arriben a reconèixer, ho fan minvant el salari... a l'hora de liquidar-ne la prestació.
Aquesta obligació recau tant sobre l’empresa com sobre les entitats gestores (mútues), que han d’assegurar una avaluació adequada i individualitzada del lloc de treball. En cas contrari, s’ha de plantejar la corresponent reclamació (que adjuntem al final de la publicació) per garantir el compliment de la normativa de prevenció i protecció de la salut.
Així mateix, cal tenir en compte els drets econòmics associats a aquestes situacions de protecció. La jurisprudència reconeix la necessitat de mantenir la base reguladora o el promig salarial corresponent al període de referència, habitualment l’any anterior a l’inici de la situació protegida.
La manca de reconeixement d’aquests drets comporta una vulneració del principi d’igualtat i una discriminació per raó de sexe, atès que la maternitat i la lactància no poden implicar una minoració retributiva ni de drets.
En definitiva, tant la lactància com l’embaràs gaudeixen d’una protecció reforçada en l’ordenament jurídic, que no només té com a finalitat la protecció de la treballadora, sinó també la del nadó. La manca d’avaluació específica BEN FETA del lloc de treball en aquests supòsits pot suposar, a més, una vulneració addicional del principi de no discriminació.
Treball nocturn i embaràs: riscos fisiològics i criteris de protecció
El treball nocturn i els torns rotatius, o les jornades perllongades durant l’embaràs i la lactància constitueixen un factor de risc àmpliament reconegut en la medicina del treball i en la ginecologia. Tot i que no existeix una prohibició absoluta generalitzada, la literatura científica i les recomanacions clíniques coincideixen a considerar-lo un element que pot interferir en els mecanismes d’adaptació fisiològica de la gestació per les següents raons:
Alteració del ritme circadià i desregulació hormonal
L’ésser humà funciona d’acord amb un ritme circadiari que regula el son, la secreció hormonal, la temperatura corporal i el metabolisme. Aquest sistema es coordina principalment a través de l’alternança natural de llum i foscor.
El treball nocturn altera aquest equilibri, provocant una desincronització biològica que es manifesta en una reducció de la melatonina i un augment del cortisol. La melatonina no només intervé en la regulació del son, sinó que també exerceix funcions antioxidants i moduladores del sistema immunitari. Durant l’embaràs, aquesta alteració pot tenir implicacions sobre la qualitat del descans, la regulació hormonal i el funcionament placentari.
Fatiga acumulada i sobrecàrrega fisiològica
L’embaràs implica per si mateix un increment de la despesa energètica i una sèrie d’adaptacions cardiovasculars, respiratòries i metabòliques. Quan s’hi afegeix el treball nocturn, la qualitat del son es veu reduïda i la capacitat de recuperació fisiològica disminueix.
Aquesta combinació pot generar una fatiga persistent, que no només afecta el benestar general, sinó que també redueix la tolerància a altres factors de risc laborals, com l’estar dempeus prolongadament, els esforços físics o els entorns d’estrès.
Estrès fisiològic i impacte cardiovascular
El treball en horari nocturn manté activats de forma més sostinguda els mecanismes hormonals de resposta a l’estrès, especialment l’eix hipotàlem-hipòfisi-adrenal. Això comporta un increment dels nivells de cortisol i catecolamines.
En el context de l’embaràs, aquest estat d’activació pot tenir efectes sobre la regulació de la pressió arterial i la funció vascular. Tot i que no es pot establir una relació causal directa en tots els casos, diversos estudis han identificat associacions amb un major risc de trastorns hipertensius gestacionals en poblacions exposades a torns nocturns o rotatoris.
Possibles complicacions obstètriques associades
La recerca epidemiològica ha analitzat la relació entre el treball nocturn i determinades complicacions de l’embaràs. Els resultats mostren associacions variables, que depenen del tipus d’exposició, la intensitat i les condicions individuals.
Entre els riscos potencialment associats s’inclouen:
- major incidència de part prematur
- baix pes al néixer en alguns estudis observacionals
- augment del risc de trastorns hipertensius de l’embaràs
- possibles alteracions en la funció placentària
- associacions no concloents amb pèrdua gestacional precoç en determinats contextos
Cal remarcar que aquestes relacions són multifactorials i no deterministes, però suficientment consistents per ser considerades en les polítiques de prevenció.
Una qüestió de protecció preventiva
El punt central no és que el treball nocturn impliqui necessàriament un resultat advers, sinó que incrementa la càrrega fisiològica en un període d’alta vulnerabilitat biològica. L’embaràs és una etapa d’adaptació sistèmica intensa, i qualsevol factor que alteri el descans, la regulació hormonal o l’estabilitat cardiovascular pot reduir la capacitat de compensació de l’organisme.
Per aquest motiu, tant la medicina del treball com les recomanacions clíniques de diverses societats científiques consideren el treball nocturn com un factor que ha de ser avaluat de manera individualitzada i, quan sigui possible, evitat o substituït per condicions més segures.
Model de reclamació
EXPOSO
Primer.— Que em trobo en situació d’embaràs / lactància (segons correspongui), degudament acreditada.
Segon.— Que desenvolupo el meu lloc de treball en condicions que inclouen treball nocturn, guàrdies i/o jornades prolongades, amb exposició a torns variables i alteració significativa del descans.
Tercer.— Que aquestes condicions impliquen factors de risc rellevants des del punt de vista de la salut laboral, entre els quals:
- alteració del ritme circadià i del descans fisiològic
- increment de la fatiga acumulada
- augment de l’estrès fisiològic
- possible afectació de la salut materna i del desenvolupament fetal o del lactant
Quart.— Que la protecció de l’embaràs i la lactància constitueix una protecció reforçada i de caràcter preventiu, que no només protegeix la salut de la persona treballadora, sinó també la del fetus o nadó, exigint una actuació anticipada davant qualsevol risc potencial, i no merament reactiva.
Cinquè.— Que la normativa de prevenció de riscos laborals obliga a realitzar una avaluació específica i individualitzada del lloc de treball, i a adoptar mesures d’adaptació o canvi de lloc quan existeixi risc.
Sisè.— Que la jurisprudència ha establert que no es pot denegar la protecció per l’absència de menció literal en la normativa, havent-se d’aplicar una interpretació material, preventiva i finalista del risc, especialment en matèria de maternitat i lactància.
Setè.— Que la situació d’embaràs o lactància no pot comportar en cap cas una minva salarial ni una pèrdua de condicions econòmiques, essent aplicable el principi d’igualtat i no discriminació per raó de sexe.
Vuitè.— Que, en els supòsits de suspensió del treball per risc durant l’embaràs o lactància, la prestació econòmica ha de garantir el manteniment de les condicions retributives de referència, evitant qualsevol perjudici econòmic derivat exclusivament de la situació biològica protegida.
Novè.— Que qualsevol pèrdua salarial, directa o indirecta, derivada de no adaptar el lloc de treball o de no reconèixer adequadament la situació de risc, pot constituir una discriminació per raó de sexe, atès que afecta exclusivament situacions vinculades a la maternitat.
FONAMENTS DE DRET
- Articles 14 i 15 de la Constitució Espanyola (igualtat i integritat física)
- Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, article 26 (protecció de la maternitat)
- Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes
- Reglament dels Serveis de Prevenció (RD 39/1997)
- Doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem sobre interpretació no restrictiva dels riscos en matèria de maternitat i lactància i obligació de protecció efectiva i preventiva
- Sentencia núm. 25/2026 del Tribunal Suprem. Sala de lo Social, Rec. 176/2024 de 15 de enero del 2026.
SOL·LICITO
- Que es realitzi una avaluació específica, individualitzada i actualitzada del meu lloc de treball en relació amb la situació d’embaràs / lactància.
- Que s’adoptin les mesures preventives necessàries per eliminar el risc, incloent:
- supressió del treball nocturn
- eliminació de guàrdies i/o torns rotatius, o jornades perllongades
- adaptació de jornada i condicions de treball
- o canvi de lloc de treball si fos necessari
- Subsidiàriament, si no és possible l’adaptació del lloc de treball, que es tramiti el reconeixement de la prestació per risc durant l’embaràs o lactància, amb garantia de les condicions econòmiques corresponents.
- Que es garanteixi expressament que la situació d’embaràs o lactància no comportarà cap perjudici salarial ni econòmic, ni directe ni indirecte, constitutiu de discriminació per raó de sexe.
En cas de manca de resposta adequada o de denegació injustificada, em reservo el dret d’iniciar les accions oportunes davant:
- Inspecció de Treball i Seguretat Social
- Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)
- Jurisdicció social
A [ciutat], a [data]
Signatura: ______________________
Secretaria de Salut Laboral de la CGT Catalunya