CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Pederàstia a escoles religioses: primer la imatge o els drets dels infants?

Dijous, 10 març, 2016
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Continuem tenint notícies de centres educatius religiosos on s’han produït abusos sexuals a menors. I no podem evitar preguntar-nos: quin percentatge representen les denúncies sortides a la llum sobre els casos reals que encara s’amaguen?

Els darrers anys a Manyanet de Molins de Rei, Joan March La Salle de la Vall d’Aran, Maristes de Badalona, Reial Monestir de Santa Isabel de Barcelona i, darrerament, Maristes de Sants - Les Corts i Maristes de La Immaculada. Aquests casos de pederàstia no són fets esporàdics, però molts es desconeixen perquè les direccions els minimitzen i silencien.

S’impedeix reaccionar davant els abusadors, atendre les víctimes i protegir l’alumnat. Aquesta situació ve de lluny, i té com a rerefons el poder i els privilegis que l’Església Catòlica manté actualment gràcies a concordats i pactes amb diferents grups polítics des de la transició. Gaudeix d’exempció fiscal i d’immatriculacions, dificulta l’apostasia, etc. Aquest 201 6 rebrà més de 1 59 milions d’euros per part de l’Estat, sobre el qual té encara una gran influència. Cada any escoles privades religioses obtenen subvencions de la Generalitat, a la vegada que es redueixen dràsticament els pressupostos als centres públics. Ens trobem, doncs, amb una institució que gaudeix de total impunitat davant dels casos coneguts de pederàstia que s’han lliurat de la justícia ordinària amb la protecció de la jerarquia eclesiàstica i la permissivitat del poder polític. I d’aquest fet no en són aliens els centres educatius. En els centres religiosos privats hi ha denúncies per falsedat en les matrícules (per exemple Badalona). Malgrat que cobren diners públics, són evidents les pràctiques de selecció de l’alumnat i molts centres segreguen per sexe. Es difon un dogma, s’adoctrina en creences que contradiuen els coneixements, mètodes i avenços científics. Es reprimeix el desenvolupament natural de les persones. Es promouen supersticions, prejudicis i rols sexistes, així com homofòbia, classisme, idees discriminatòries, etc.

En aquest tipus de centres han anat apareixent casos de pederàstia que s’han encobert. Les direccions no han aplicat el protocol antiabusos i, per tant, no s’han comunicat als hospitals de referència, ni a DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), ni a la Fiscalia de Menors o al Jutjat de Guàrdia. Tampoc no s’han controlat per part d’Inspecció Educativa, dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament ni de les administracions públiques. Els drets, la integritat i la dignitat dels infants i adolescents, víctimes d’abusos, han quedat en segon terme. S’ha impedit la prevenció dels abusos a menors i adolescents, la detecció, notificació (tant de sospites com de certeses), la protecció immediata, el suport, la coordinació, la derivació i el seguiment.

És imprescindible augmentar els recursos i aplicar protocols per protegir l’alumnat. I també ampliar la formació sobre educació afectiva i sexual a tots els centres educatius.

Com és possible que la normativa obligui l’escola pública a la comunicació ineludible de qualsevol cas que es pugui detectar, mentre a les escoles privades finançades amb fons públics només hi ha recomanacions i ho puguin silenciar com han fet? La llei per l’escola privada no prioritza la protecció del menor, sinó els interessos d’imatge i negoci de l’empresa. És encara més greu que es faci això amb diners públics! La moció aprovada recentment al Parlament, per obligar tots els centres a seguir el protocol, s’aplicarà amb rigor o no passarà de declaració d’intencions?

Exigim la supressió immediata dels concerts als centres que han posat per davant els interessos empresarials als de la protecció dels infants!

Però, més enllà d’això, val a dir que no és casual que aquesta gran quantitat de centres afectats siguin religiosos. Hi ha moltes dades i una conclusió: l’escola no pot ser lloc d’adoctrinament i d’explicació de teories i pràctiques supersticioses contràries al coneixement.

Fóra ordes religiosos de l’ensenyament. Per un ensenyament laic!

http://xtec.gencat. cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/resconflictes/maltractament_inf_adolesc/index. html
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/

CGT Ensenyament

http://cgtense.pangea.org/spip.php?article4434

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print