CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Pena de mort i racisme: Sobre l’assassinat legal de Troy Davis

Dilluns, 26 setembre, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L'execució de Troy Davis, ciutadà afroamericà acusat d'homicidi no és un fet aïllat.


"La tradició dels oprimits ens ensenya que la regla és el «estat d'excepció» en el qual vivim. Hem d'arribar a un concepte de la història que li correspongui. Tindrem llavors com objectiu provocar el veritable estat d'excepció; amb la qual cosa millorarà la nostra posició en la lluita contra el feixisme. No en últim terme consisteix la fortuna d'aquest que els seus enemics surten a la seva trobada, en nom del progrés, com al d'una norma històrica. No és en absolut filosòfica la sorpresa sobre que les coses que estem vivint siguin «encara» possibles en el segle vint. No està al començament de cap coneixement, a no ser d'aquest: que la representació d'història de la qual procedeix no es manté." Walter Benjamin, Tesi de filosofia de la història (Tesi 8)

L'execució la nit del dimecres 21 de setembre de Troy Davis, ciutadà afroamericà acusat d'homicidi no és un fet aïllat. Constitueix l'últim episodi d'una llarga sèrie d'execucions judicials de presos pertanyents a la comunitat negra dels Estats Units. La pena de mort és una pena en gran mesura racial, no perquè sempre recaigui en persones d'una suposada raça "negra", doncs es donen casos de "blancs" que la sofreixen. Aquests últims són moltíssims menys en proporció. Ocorre el mateix amb les penes de presó: com sosté Loic Wacquant, la presó s'ha convertit en el substitut del gueto. El percentatge d'empresonament sobre el total de la població és als Estats Units el major del món i en la població penitenciària, els "negres" són cinc vegades més nombrosos que els "blancs" i dues vegades més que els "hispans".

La pena de mort i la presó són penes racials als Estats Units, perquè determinen un règim específic per a un determinat grup de persones. La presó no "castiga" al delinqüent, sinó que "fabrica" a l'individu "perillós". Amb el sistema de la presó, com bé explica Michel Foucault, es passa d'una lògica de la retribució de la falta, que no requeria necessàriament el recurs a un internament, i que podia realitzar-se mitjançant un pagament, un treball, una submissió personal als parents de la víctima, etc, a una lògica de la perillositat. La perillositat identifica al subjecte com autor de la falta, fent derivar aquesta última de la seva naturalesa essencialment antisocial. La perillositat es converteix en un atribut permanent del delinqüent.

En els Estats Units, l'internament massiu en presons o les formes de control substitutòries afecten a un elevat percentatge de la població afroamericana i marquen socialment al conjunt d'aquesta comunitat. "Negre", als Estats Units, no és qui té un tipus determinat de pell o uns trets físics concrets sinó qui té moltes possibilitats d'acabar a la presó, i moltíssimes més possibilitats que els membres de les altres comunitats -i, per descomptat, que els "blancs"- de ser executat judicialment. Aquesta situació s'explica per diverses circumstàncies.

En primer lloc, la població que descendeix dels esclaus africans portats a les plantacions -que constituïen un dispositiu essencial de la primera acumulació capitalista als Estats Units- segueix vivint avui majoritàriament en condicions de marginació. Independentment dels drets formals i de la igualtat civil adquirida després de les lluites dels anys 70, els "negres" tenen condicions laborals i ocupacions molt menys segures, prestigioses i remunerades que la mitjana de la població. En un país on els nivells d'instrucció deixen molt a desitjar i on l'ensenyament de qualitat es reserva a qui pugui pagar molt car per ella, els afroamericans tenen greus dificultats per a l'ascens social. Bona part de la joventut negra s'ha vist implicada en activitats il·legals relacionades fonamental ment amb el tràfic de drogues i ha sofert per això penes de presó.

Per altra banda, el sistema judicial nord-americà permet a l'acusat de delictes penals "negociar" amb el jutge: si es declara culpable, el jutge pot rebaixar-li la pena en recompensa per la seva "col·laboració" i el procés queda molt abreujat. Si, en canvi es declara "innocent", s'iniciarà un llarg procés en el qual només tindrà possibilitats d'escapar a una pena qui estigui en millors condicions de pagar-se bons advocats. No és el cas dels afroamericans. La majoria dels joves afroamericans empresonats no estaria així en la presó si haguessin pogut defensar-se correctament. És molt més fàcil també, per les mateixes raons, que a un afroamericà se li apliqui la pena de mort que a un "blanc".

El negre és així qui pot ser empresonat o executat "fàcilment" en nom de la seguretat. Aquest sistema respon perfectament a la definició no racial del racisme que proposava Foucault en el seu curs "Cal defensar la societat". Per a Foucault, el racisme no era qüestió de "races" ni de "prejudicis" cap a determinats caràcters racials, sinó de tornada del poder sobirà allí on aquest semblava haver desaparegut. En el context d'un poder que avui es regeix pel foment i el control de la vida, un poder biopolític, l'atribut principal del poder sobirà, la potestat de matar, no encaixa fàcilment. L'única possibilitat que té el sobirà d'exercir-la és matar en nom de la vida, de la seguretat i la salut dels vius.

El racisme com dispositiu de poder permet al sobirà declarar qui és perillós, qui ha de ser apartat dels vius, qui pot o ha de fins i tot matar-se. Això no condueix necessàriament a l'extermini d'una població com ocorregué en l'Europa ocupada pels nazis amb els jueus, però sí al seu marcat, a la seva segregació, la seva diferenciació com essencialment perillosa: carn de presó o de botxí.

Tant als Estats Units com a l'Europa "democràtica", la brutalitat de l'acumulació primitiva de capital no va ser una fase inicial del capitalisme feliçment superada en un sistema regit pels drets humans i els mecanismes de mercat; sinó un procés permanent que subjeu a l'ordre (neo)liberal. Com sostenia Walter Benjamin, per als dominats l'estat d'excepció és la condició normal.

http://iohannesmaurus.blogspot.com/2011/09/pena-de-muerte-y-racismo-sobre-el.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció