“Pensar la utopía en la acción. Trazas de un anarquista heterodoxo”, una selecció d’articles i textos d’Octavio Alberola
Pensar la utopia en la acción
Trazas de un anarquista heterodoxo
Octavio Alberola
Bombarda Edicions, 2013
Bombarda Edicions acaba d'editar el llibre Pensar la utopía en la acción – Trazas de un anarquista heterodoxo, d’Octavio Alberola, en el qual l'autor ha reunit una selecció dels seus articles i textos escrits des dels seus primers anys de militància anarquista a Mèxic fins al dia d'avui. El llibre consta de dues parts: la primera, En el Exilio y la clandestinidad (1950-1962), i la segona, En la “Transición” i la “Democracia”.
Per a l'autor, “pensar la utopia és pensar una societat fundada en l'anarquia, perquè només rebutjant l'autoritat és possible la llibertat, la igualtat i la fraternitat”, i pensar- la “en l'acció” és per haver-ho fet durant el seu exili a Mèxic, on va participar en lluites socials i va col·laborar amb el Movimiento 26 de Julio en la lluita contra la dictadura del general Batista a Cuba. I també per haver continuat fent-ho en incorporar-se el 1962 a la lluita clandestina antifranquista fins a la mort de Franco el 1975. Com després, ja a la vista de tots, en la denúncia de l'anomenada “Transició a la democràcia” que “ha culminat avui en la regentada pels hereus del franquisme”.
És veritat que “no sempre el que es pensa i es diu correspon al que es fa i es viu”, com precisa l'autor; però, en aquest cas, “les traces recollides en aquest llibre testimonien aquesta temptativa de coherència entre pensament i acció”, i mostren que, tot i que “Franco morís de vell al llit, i pogués deixar-ho tot ‘lligat i ben lligat’ perquè la ‘transició’ es produís sense ruptura institucional”, ni Espanya ni el món són avui el que eren llavors…
Per aquest motiu l’autor considera que, “la decisió de ser conseqüent amb l'ideal llibertari” hagi estat “coherent i pertinent. Tant des del punt de vista ètic com històric; perquè aital actitud responia a les mateixes inquietuds que després han manifestat quants i quantes tracten d'orientar la història per un camí veritablement emancipador”. I també perquè “cada vegada més l'anarquisme és pensat i viscut com una actitud de refús de tota forma d'autoritat i d'exercici de la llibertat, i, en conseqüència, de refús de tota forma de dogmatisme i sectarisme que és el propi de totes les ideologies i doctrines. Com també de refús a les etiquetes, símbols i rituals, ídols, Mesíes i Gurús. En aquest sentit, pensar la utopia en l'acció, m'ha afirmat més en l'anarquia que en l'anarquisme -aquest anarquisme que no accepta el qüestionament i que es considera un corpus doctrinal… Per això, si llavors ja era un anarquista heterodox, ara ho sóc encara més...”
Us el podeu descarregar a http://www.fvillagrasa.wix.com/villagrasa
Per a la versió paper (10 €, enviament inclòs) s'ha de sol·licitar a: bombarda.edicions@gmail.com
Pensament i acció: A propòsit d'Octavio Alberola
Tomás Ibáñez
Sota el suggeridor títol “Pensar la utopía en la acción.Trazas de un anarquista heterodoxo” (Bombarda edicions), Octavio Alberola acaba d'oferir-nos un nodrit compendi d'articles que va publicar entre 1950 i 2013. El títol no deixa de ser suggeridor perquè la intensa relació entre la utopia i l'acció constitueix efectivament una constant en la activitat militant d'Octavio. Això explica que els seus textos, lluny de constituir simples especulacions intel·lectuals, estiguin arrelats en general en un context d'acció.
Es tracta de textos que podríem qualificar de circumstancials, en el bon sentit que neixen de l'acció i s'orienten cap a l'acció. Constitueixen per tant escrits de combat que articulen anàlisi i propostes destinades a produir efectes pràctics en les lluites per la llibertat. No hi ha dubte, escriure i pensar és per a Octavio una forma més d'actuar i això no deixa de recordar-nos la insistència amb la qual tant Proudhon com Bakunin sostenien que per a l'anarquisme la idea té un origen i un valor pràctic, neix en un context d'acció i s'orienta cap a la producció d'efectes pràctics per mitjà de l'acció que propicia.
L'extens període de temps, gairebé 65 anys, transcorregut entre el primer i l'últim dels articles recollits en aquest llibre, juntament amb l'estreta vinculació que manté l'autor entre pensament i acció, fan que desfili sota la nostra mirada un variat panorama social i polític que ens aporta dades tant sobre el període històric viscut per Octavio com sobre les seves preocupacions i activitats militants.
Els articles es reagrupen en tres blocs, el període mexicà durant els anys cinquanta, el període de la clandestinitat i de la lluita antifranquista, des de principis dels seixanta fins a 1975, i el tercer des de la mort de Franco fins a avui. Havent conegut a l'Octavio a principis del període de la clandestinitat (a la fi de 1963) crec poder testimoniar que la temptativa de coherència entre pensament i acció que Octavio reivindica en l'epíleg del seu llibre és sens dubte una de les característiques de la seva trajectòria vital, i això justifica sens dubte el respecte que s'ha guanyat en amplis sectors del moviment llibertari.
Tornant al títol triat per Octavio Alberola he de dir que hi ha un segon motiu pel qual resulta suggeridora. En efecte, la lluita contra diverses formes de dogmatisme i de sectarisme, fins i tot en el propi àmbit de l'anarquisme i de les seves organitzacions, ha acompanyat des de molt aviat la trajectòria militant de l'Octavio, situant-lo en l'esfera d'aquests anarquistes heterodoxes que, per sort, agiten les aigües de l'anarquisme impedint que s'estanquin.
* Article de Tomás Ibáñez publicat al núm.154 de la revista Catalunya.