Per a aventures imperialistes sí que hi ha diners: Espanya porta gastats 2.120 milions d’euros a l’Afganistan

1.900 milions d'euros i 93 morts

En els gairebé nou anys que van des de l'arribada el gener del 2002 dels primers soldats a l'Afganistan fins a l'actualitat, Espanya ha desemborsat a la missió internacional 1.900 milions d'euros en despesa militar i uns altres 220 milions en contribucions civils. Per fer-se una idea del que representa l'elevat cost de la missió, convé llançar mà d'algunes comparacions: per al 2010, el Govern va pressupostar 1.393 milions d'euros en beques i 1.589 milions en consideració a la dependència; quan el ministre de Fomento, José Blanco, va donar compte en el Congrés dels Diputats del retall en obres públiques, a finals de juliol, va explicar que Catalunya anava a patir el retard de 23 projectes de carreteres i ferroviaris que representaven una inversió d'al voltant de 980 milions.

Però el peatge econòmic no és l'únic. Ni tan sols no és el més important. En aquest temps, 93 persones han perdut la vida a la missió d'Espanya a Afganistan, amb la particularitat que la immensa majoria ha mort en sinistres aeris: 62 ho van fer en el Iac-42 i uns altres 17 a l'helicòpter Cougar.

Atacs mortals

El primer atac mortal contra les tropes espanyoles, tanmateix, va tardar anys a arribar. Va ser el 8 de juliol del 2006, a la província de Farah, i l'explosió d'un artefacte activat a distància va matar el soldat d'origen peruà Jorge Arnaldo Hernández. L'últim va ser el passat 25 d'agost: aquell dia, un talibà infiltrat en la base de Qala-i-Naw va disparar i va assassinar dos guàrdies civils, el capità José María Galera i l'alferes Leoncio Bravo, així com el seu traductor, Ataollah Taefik, abans de ser abatut a trets|tirs per un altre membre de la Benemérita que era present en l'atac a una missió que, després de la del Líban, és la més nombrosa entre les que du a terme Espanya en l'exterior.

El país participa amb al voltant de 1.500 militars en l'Afganistan dins de la Força Internacional d'Assistència per a la Seguretat (ISAF, per les seves sigles en anglès). El contingent espanyol dirigeix tant la Base de Suport Avançada a Herat com l'Equip de Reconstrucció Provincial de Qala-i-Naw. La Caserna General de Comandament Regional d'Herat, liderat per Itàlia, i la Caserna General d'ISAF, a Kabul, també compten amb personal espanyol.

>>>> Article extret de Kaosenlared