Per la retirada del projecte de Llei d’Educació de Catalunya
El projecte de Llei d’Educació de Catalunya (LEC) continua els tràmits al Parlament. Com era previsible, les «negociacions» amb la representació sindical del sector públic, limitades als articles que afecten les condicions de treball, van ser una presa de pèl. D’aquesta manera la treva de certs sindicats, sense mobilitzacions després del 14 de febrer, ha estat ben emprada pel Tripartit.
El text presentat no difereix gaire de les Bases i l’avantprojecte. L’eix ordenador de la LEC és la concertada com a escola de referència a Catalunya i l’aproximació de l’escola pública al seu model de gestió.
Mentre que a la majoria dels sistemes educatius democràtics europeus, la pública supera el 90% de l’escolarització, aquí la privada –majoritàriament religiosa- escolaritza més d’un terç de l’alumnat, gràcies al suport que durant anys va rebre de la dreta amb CiU i que ara el tripartit ens la presenta com a referent educatiu amb l’objectiu de
fer-la majoritària.
La LEC dóna garanties concretes a la concertada per millorar el seu
finançament: revisió dels concerts, «contractes programes», finançaments addicionals per aplicació de l’equitat... Un progressiu enriquiment de la patronal privada, amb diners de fons públics, que es pretén justificar amb una fraudulenta unificació de la xarxa pública i la concertada sota la definició de «Servei Educatiu de Catalunya», on no per casualitat el concepte «públic» ha desaparegut.
Trencant la identitat d’una escola pública catalana fonamentada en el treball col·lectiu, la gestió democràtica, la innovació..., se’ns vol imposar, sota el títol «d’autonomia» una gestió jerarquitzada i privatitzadora amb conseqüències directes sobre les condicions laborals de les treballadores i els treballadors de tots els sectors de l’ensenyament.
Eleva la direcció dels centres per sobre la comunitat educativa com a autoritat pública i se li atorga més poders en l’àmbit de la gestió econòmica i de plantilla. Té capacitat per determinar llocs de treball específics (i crear-ne d’altres de confiança) i decidir sobre conceptes
retributius de «productivitat» mitjançant l’avaluació de la tasca docent del professorat.
Alhora es condiciona la dotació econòmica dels centres a projectes i resultats, empenyent-los a cercar –emulant la concertada- altres formes de finançament (creació de productes, venda de material, acords amb ajuntaments o empreses, fundacions...) per acabar configurant un sistema competitiu en la baralla per la subsistència (recordem el sistema educatiu públic anglès).
Finalment, el procés de municipalització que ens anuncia la LEC és una forma gradual i lenta d’amagar la privatització de l’ensenyament públic, que ja es va iniciar fa anys amb les llars d’infants (0-3) i que ara es vol completar amb d’altres sectors com adults i ensenyaments no obligatoris, fins arribar a l‘etapa obligatòria. Nombroses experiències demostren que quan la Generalitat eludeix la seva responsabilitat traspassant-la al municipi amb argumentacions de coresponsabilitat i descentralització, el que es produeix automàticament és una externalització del servei o venda d’aquest a una empresa privada que el gestiona no garantint la qualitat i a costa de les condicions dels treballadors/es, per no haver de «sacrificar» els beneficis.
VAGA GENERAL de l’ensenyament públic de Catalunya el 13 de novembre i Manifestació a totes les capitals catalanes. Convoquen: CGT, USTEC, ASPEPC i Sindicat d'Estudiants
Federació d'Ensenyament CGT Catalunya
ANÀLISI DEL PROJECTE DE LLEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA:
www.cgtcatalunya.cat/cgtense/IMG/pdf/LEC_2_analisi-1008color.pdf
CAL UN PLA DE LLUITA PER VÈNCER LA LEC:
www.cgtcatalunya.cat/cgtense/IMG/pdf/LEC_4_PLA_LLUITA-1008color.pdf