Per la utilització real del programari lliure

En l'últim Congrés de la CGT estatal a València, s'han aprovat uns acords sobre la implantació de programari lliure als diversos ens de la Confederació. Aquests acords no suposen de cap manera un brindis al sol, ni cap farol: és perfectament possible implantar aquest programari en la CGT en un termini raonable i sense entrebancs irresolubles. El programari lliure progressivament ha perdut molt bona part de la seva presumpta dificultat intrínseca. Ara bé, hi han una sèrie de recomanacions per seguir, seguint una evolució on els usuaris vagin agafant progressivament confiança i formació en el seu ús.

El que es proposa és una migració al programari lliure. Com tota migració s'ha de fer de manera progressiva. Un primer pas podria ser canviar de programari habitual quotidià seguint l'esquema següent (és una proposta, que es pot modificar)

- Enlloc de Microsoft Office, instal•lar OpenOffice.org.
- Enlloc d'Internet Explorer, instal•lar Mozilla Firefox.
- Enlloc de Microsoft Outlook, instal•lar Mozilla Thunderbird.
- Enlloc de Photoshop, instal•lar GIMP.

I anar-se familiaritzant amb aquestes aplicacions, durant un temps raonable (mesos). Perdre-li la por a aquesta mena de programari, avaluar els seus avantatges relatius i els seus possibles inconvenients (que n'hi ha, sí).

En aquest sentit fer servir els cd de programari lliure que està distribuint la Generalitat podrien ser un primer pas important.

2.- Familiarització mitjançant Live cd.

Un cop familiaritzats amb diverses aplicacions de programari lliure (mentre treballem amb elles des del nostre ordinador habitual), podem familiaritzar-nos amb GNU/Linux mitjançant les Live CD (traduït per als profans: cd's que executen el sistema arrencant des de la BIOS de l'ordinador SENSE CAP NECESSITAT D'INSTAL·LAR RES AL DISC DUR). Al no ser instal·lat al disc dur, no es que tinguin gaire utilitat més enllà de la familiarització dels usuaris amb un sistema operatiu nou. Però ni que sigui per això, valen la pena.

A Catalunya hi han diverses distribucions que arrenquen des de disc dur sense gaires problemes. Val la pena mencionar les versions live cd de Catix, knoppix i Ubuntu. Malgrat els diversos noms, TOTES SÓN VERSIONS DEL MATEIX SISTEMA OPERATIU GNU/LINUX.

3.- Instal•lació dintre del mateix ordinador d'un sistema operatiu lliure que convisqui amb el sistema operatiu habitual.

En un mateix ordinador poden conviure diversos sistemes operatius sense gaires problemes. Es pot continuar usant el sistema operatiu habitual i al mateix temps poc a poc de quan en quan iniciar l'ordinador amb el GNU/Linux que s'hagi instal•lat en una altra partició. Quan ens vingui de gust, per provar com funcionava allò, etc.
Aquest no és el lloc per explicar en profunditat com instal•lar un GNU/Linux al disc dur. Només assenyalar que hi ha documentació a patades a internet sobre la qüestió, i que sempre (SEMPRE) s'ha de fer una còpia de seguretat dels nostres arxius abans de fer una operació d'aquesta mena sobre el nostre ordinador de treball. No he sentit des de fa anys que a ningú se li hagi esborrat res en una operació d'aquestes, però, i si ens passa aquell dia? doncs millor haver fet les còpies de seguretat.

Aquí recomanem explícitament instal·lar Ubuntu. És una versió "comercial" de la gran distribució lliure Debian GNU/Linux, que és la que s'ha triat al Congrés de València com a la que s'ha de migrar en la mesura que es pugui.

En realitat, si hem estat un temps treballant amb Firefox, Thunderbird i OpenOffice.org als nostres ordinadors habituals, i si hem estat un temps jugant/potinejant amb una Live Cd de Ubuntu, el canvi no serà tant brutal com podria semblar.

4.- Migrar des d'Ubuntu Linux a Debian.

Un cop portem un temps treballant amb Ubuntu Linux, i quan la gent ja ha agafat una certa experiència amb l'ús de GNU/Linux, la migració a Debian GNU/Linux és gairebé una broma amb tots els passos fets fins ara, ja que es podria continuar fent servint l'escriptori que es feia servir a Ubuntu (Gnome), el processador de textos que ja s'havia fet servir durant un temps a windows i a GNU/Linux (OpenOffice.org), igualment amb el navegador (Firefox), i amb el client de correu (Thunderbird).

Unes quantes notes més:

- Migrar de les eines que fèiem servir habitualment cap a d'altres lliures costa un cert esforç. Si es fa la cosa tranquil•lament, familiaritzant-se i educant-se en les eines noves i realitzant el procés de manera progressiva, consultant els dubtes que puguin sorgir, el procés és realitzable i els resultats poden ser molt gratificants.

Ara bé en informàtica -la màgia no existeix- (en principi). Tot aquest procés suposa un aprenentatge i un esforç, porta el seu temps i s'ha de tenir ben clar. No és màgic, no és d'avui per demà. Per exemple, quan instal·lem el Firefox doncs bé haurem d'anar al web de Macromedia i baixar-nos els drivers de flash, o a Sun i baixar-nos el Java. Són coses que s'han de fer, semblen tonteries, però no ho són.

- S'ha de tenir clar també que GNU/Linux és un sistema completament diferent a windows en tantes i tantes coses, abans de dir "això no funciona" o bé "en windows això no és així", preguntem-nos si és realment que no funciona o si senzillament és que el sistema operatiu segueix una altra lògica ni millor ni pitjor sinó diferent al del sistema operatiu del Sr. Gates.

* Aquest procés de formació és en bona part, d'autoformació. De cercar al google allò que no s'entengui, de preguntar-ho (educadament) i d'esperar (tranquil·lament) una resposta. Sobretot paciència, una llibreta a mà per anar apuntant els passos que es vagin fent i fer tota aquesta migració progressivament.