CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Per què diem NO a la Expo de Saragossa?

Dijous, 5 juny, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La Expo 2008 de Saragossa ha portat amb ella la “Gran Transformació” de la nostra ciutat. Això és el que ens diu la propaganda oficial. I sens dubte, Saragossa s'està transformant, però… en què? Les operacions urbanístiques associades als macroesdeveniments (Expo, Fórum, Copa Amèrica, Olimpíades…) no són un efecte secundari sinó la seva principal raó de ser.


A ningú se li escapa que, per a fer les exposicions i xerrades previstes, hagués estat suficient amb la Fira de Mostres, la Multiusos i algun altre espai més. Però aquest no era l'objectiu, clar. Els tres mesos que ens esperen de focs artificials són l'excusa, però també una peça fonamental, per a convertir la nostra ciutat en una empresa dinàmica i competitiva – una marca - que competeixi amb altres ciutats per turisme i inversions.

Per a això, Saragossa, ha de quedar “bonica”, “neta” i, sobretot, generar “un ambient propici per als negocis”. El macroesdeveniment és una peça fonamental per a crear la ciutat-marca, la ciutat-competitiva, la ciutat-empresa, perquè accelera la transformació urbana, però sobretot perquè genera el consens dels agents econòmics i socials, i l'entusiasme ciutadà al voltant d'un objectiu comú: La Expo, que aviat s'equipara amb la pròpia ciutat.

Així es va generant un “patriotisme de ciutat” on no hi ha interessos oposats, on el que és bo per a la ciutat és bo per als seus ciutadans, on no hi ha tot practcament debat, on no hi ha fisures sobre el model de desenvolupament.

I per a triomfar, el tema triat és molt important. Sens dubte una Expo sobre maquinària agrícola no hagués despertat el mateix fervor social. Sempre es trien temes com la pau, l'esport, la cultura… Aquí es va triar “aigua i desenvolupament sostenible”, amb el que, a més, es guanyava el suport de part del teixit social que podria haver estat crític amb tot el que es venia damunt. El problema és que el que és bo per a atreure al turisme i a la inversió, el que és bo per a la “ciutat”, gairebé mai ho és per a la gent que vivim en ella.

La Expo ens deixa una ciutat hipotecada per anys, si no dècades, en una bogeria de malbaratament (papereres, bancs i fonts exclusius a 1.873 euros la unitat, façanes i edificis que es llencen a l'endemà del tancament…) i de desfasaments pressupostaris conseqüència de les presses. El suculent negoci per als mateixos pocs de sempre a costa de les arques públiques (de Saragossa o de Madrid) ja està fet. A la resta ens quedaran uns serveis socials camí de la precarització i la privatització, uns mínims pressupostos per a cultura…

La Expo ens deixa un riu ferit al seu pas per Saragossa, amb un canal cavat en el seu si per a ficar vaixells grans per a turistes. Un asud. Unes riberes, per fi arreglades, després de la tala de centenars d'arbres perquè ralentien el ritme de les obres. Més d'una desena de denúncies per part d'organitzacions ambientalistes que han rebut el silenci per resposta.

La Expo ens deixa un meandre d'horta periurbana convertit en un centre d'oci privat (camp de golf, canal d'aigües braves, aparthotel..) i en un parc empresarial a uns preus de riure.

La Expo ens deixa una ciutat amb el carrer prohibit per al seu gaudi i per a la protesta. Centenars de nous policies de diferents cossos, que han vingut per a quedar-se, s'encarregaran dels que ens queixem, però també dels pobres i no tan pobres que vulguin dormir en els parcs, dels que mengin o beguin fora d'un negoci, dels que juguin…

La Expo ens deixa una ciutat inabarcable, amb nous barris com Arcosur que contaven amb gran oposició política i social, fins que per art de la màgia de la permuta de terrenys de Ranillas, una part d'aquesta oposició va desaparèixer. Nous barris amb milers d'habitatges nous mentre més de 50,000 habitatges segueixen buits en el centre consolidat de la ciutat. Nous barris enmig d'un no-res que caldrà urbanitzar i dotar de serveis mentre els barris antics necessiten aquests recursos per a mantenir-se. Nous barris que necessitaran el cotxe per a moure's.

Però sobretot, la Expo ens deixa en el camí d'un model de desenvolupament devorador de recursos naturals i de persones, amb aquesta lògica política que preval el benefici privat per sobre del bé social necessària per a “posar la ciutat en el mapa” i portar inversions i turistes. On la ciutadania no som més que mendicants de treball, consumidores/es i públic amatent per a l'aplaudiment. I tot això amb la hipocresia de l'etiqueta verda com a generadora de legitimitat.

Per tot això fem una crida, no només a no col·laborar amb la Expo, si no a lluitar contra aquest macroesdeveniment i el que representa, en la forma que cadascú trobi més oportuna; a resistir-se contra aquest model de desenvolupament; a rebel·lar-se contra la ciutat-empresa; a trencar consensos legitimadores; a crear resistències.

Signen: Colectivo de Objeción y Antimilitarismo-Alternativa Antimilitarista MOC (Zaragoza), Ecologistas en Acción (Zaragoza), Asociación El Cantero de Torrero (Zaragoza), Espazio Alternatibo (Zaragoza). CGT Aragón y La Rioja.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print