Per un anarquisme social i revolucionari

Pretenem un anarquisme amb intenció revolucionària, inserit en les lluites populars i en sintonia amb el seu context històric. Perquè creiem en un anarquisme intervenint i amb noves possibilitats d'interpel·lació social, tenint ben posats els peus sobre el context en el qual vivim.

Del que es tracta és de posar-nos en sintonia amb la nostra època, rescatant el millor de la nostra tradició, que creiem que encara té molt per a aportar, però sense caure en el dogmatisme ni en l'ortodòxia. Ancorats en el present, sostinguts pel passat i amb projecció a futur.

Per descomptat que no partim del no-res. Partim d'un nucli d'idees, principis, mètodes, conceptes i experiències propis de l'anarquisme, que com dèiem tenen total actualitat i funcionalitat, que ens serveixen de guia i motor i que ho fan diferent d'altres corrents que plantegen un canvi social radical.

Podem albirar que, fins a entrada la dècada de 1930 parlar del moviment anarquista en l'Argentina fa referència a un moviment fortament involucrat en les lluites socials. Diversos canvis relacionats a noves estratègies del capitalisme a nivell mundial, a la implacable persecució estatal i a les dificultats d'adaptar-se als nous temps van eclipsar a l'anarquisme. A partir d'allí va entrar en una època d'ombres.

No obstant això, com planteja Christian Ferrer “cap idea enorme s'extingeix del tot en les seves cendres. De vegades retorna, crepitant, donant guspires, forjant el tipus de nius on es gesten les aus immunes al foc”. Així després de diverses dècades d'absència l'anarquisme va ressorgir. Però en aquest ressorgir, amb l'etiqueta d'anarquisme trobem un conjunt d'elements heterogenis i en certs casos incompatibles; un arc que va des de anarco-capitalisme als Estats Units, fronts de defensa pels drets dels animals, fins a diversos grups antiglobalització.

Nosaltres ens basem en una idea d'anarquisme social i revolucionari, social perquè com planteja Frank Mintz és un anarquisme inserit en les lluites populars i amb possibilitats d'interpel·lació social i revolucionari per que és un anarquisme de disputa i ruptura amb les institucions del sistema vigent. Així mateix, busquemr trencar amb un tipus d'anarquisme molt vigent en l'actualitat que fa referència a l'anarquisme tan sols com estil de vida, desvinculant-lo d'objectius de revolució social.

Reconeixem a l'anarquisme com motor d'una praxi transformadora de caràcter llibertari, on conflueixen un nucli d'idees pilars del projecte revolucionari. En aquest sentit l'anarquisme és una manera d'entendre i intervenir en al món.

Quan parlem d'anarquisme com praxi ho fem en oposició a conceptes com doctrina o filosofia o altres semblances que donen una idea estanca i fins i tot dogmàtica i ahistòrica del que per a nosaltres representa l'anarquisme. La idea de praxi ens dóna una visió dinàmica de procés on interactuen efectivament una sèrie de principis ideològics i teòrics amb la pràctica mateixa dels subjectes que busquen la transformació social dintre d'un context determinat i de la qual l'anarquisme es nodreix.

Coincidim amb Castoriadis que “el que anomenem política revolucionària és una praxi que es dóna com objectiu l'organització i l'orientació de la societat amb la intenció de l'autonomia de tots i reconeix que aquesta pressuposa una transformació radical de la societat que no serà, al seu torn, possible sinó pel desplegament de l'activitat autònoma dels homes”.

Federació Anarco-Comunista d'Argentina (FACA)