Per una organització llibertària i global

En aquestes línies s'intenta adduir un grapat de raons que vindrien a justificar, en un moment com el present, la creació, entre nosaltres, d'una organització llibertària de caràcter global.

1. Els activistes llibertaris tenen avui dia una presència real però discreta. Es manifesta a través d'instàncies vàries com és el cas de grups d'afinitat, ateneus, sindicats i moviments socials de molt divers tipus. Sembla evident que semblant dispersió, que no deixa de tenir els seus avantatges, desdibuixa una mica la presència pública de les idees i de les pràctiques corresponents.

2. Un món a part és el sindical, on es fan valer diverses organitzacions de caràcter anarcosindicalista. Encara que, de nou, exhibeixen virtuts innegables, arrosseguen com poc dos problemes. Si el primer és el fet, palpable, que el discurs sindical, per si sol, té un abast tan respectable com limitat -pot afirmar-se que un sindicat és tant més interessant i atractiu com més gran voluntat mostra de trencar les fronteres del sindicalisme i obrir-se a altres mons-, el segon ens parla de com la divisió i la confrontació marquen molt sovint la relació entre les diferents forces anarcosindicalistes. Això és així per molt que sembli cert que les tensions són avui més limitades que antany.

3. Sobren les raons per a afirmar que la percepció llibertària del món, i les pràctiques consegüents, atreu a més gent del que una primera lectura pot suggerir. En ella es donen cita per igual una visió similar dels grans problemes i una crítica comuna de l'ordre que patim.

4. Per si poc fos tot l'anterior, cal invocar, també, la influència saludable que exerceix l'existència, orgullosa, d'una poderosa tradició compartida, i això per molt que en ocasions sigui encarada amb una nostàlgia inhabilitadora.

- L'àmbit

5. Una organització llibertària de caràcter global ha de tenir per força un caràcter confederal, això és, ha d'atorgar una plena capacitat de decisió autònoma, sense limitacions, a les unitats que la integrin. Sembla obvi, tanmateix, que la incorporació a una organització de semblant naturalesa reclama l'acceptació prèvia d'un mínim de regles del joc i d'una base comuna de pensament i d'acció.

6. Aquesta confederació bé podria tenir en origen un caràcter ibèric -a manera del que va voler ser, sense èxit, la FAI vuitanta anys enrere-, de necessària ampliació a altres àmbits geogràfics més amplis, com és el cas, clar, de l'europeu -no cal confondre aquest amb el propi de la Unió Europea- i del planetari.

- El moment

7. L'organització en qüestió cobraria cos en un moment indeleblement marcat per la crisi sense fons d'un capitalisme cada vegada més corroït, incapaç de satisfer eficientment els seus propis objectius i obstinat en una lluita desesperada per treure endavant les seves mecàniques naturals d'explotació, exclusió i agressió contra el mitjà natural.

8. Però aquesta organització naixeria, també, de la mà d'una crítica urgent del que han suposat al llarg de l'últim segle dues fórmules de socialisme d'Estat: la socialdemocràcia, en el millor dels casos obstinada a gestionar de manera civilitzada el capitalisme, i el leninisme, imbuït de la certesa de disposar d'una ciència social que ha de ser administrada per una avantguarda clarament separada. L'una i l'altra han estat incapaces de transcendir l'univers històric i social del capitalisme, de la mateixa sort que l'una i l'altra -a través de les urnes o a través de la presa violenta del poder- han generat societats llastrades per l'explotació, la jerarquia, les exclusions i les agressions contra el medi.

9. És fàcil identificar, des de bastant temps enrere, l'auge de moviments de clara inspiració llibertària, conscients de la necessitat imperiosa de defensar la democràcia de base i de lluitar contra tota forma de jerarquia i separacions. En el cas d'aquestes instàncies, i en particular en el de molts dels que en el seu moment descrivim com nous moviments socials, poc importa l'autodefinició com llibertaris: major relleu correspon a les seves pràctiques històriques i a la seva consciència d'estar configurant nous subjectes.

10. A tot l'anterior se suma, com un estímul més, la reiterada afirmació, formulada des dels sistemes que patim, que l'anarquisme, en particular, i el sens fi de fórmules que es reclamen de l'autonomia, en general, configuren ideologies i moviments morts, acompanyada de tramades estratègies de repressió. Aquesta insistència és tant més cridanera quant que coincideix en la seva expressió amb la ja esmentada i imparable corrosió del capitalisme realment existent.

- La proposta ideològica

11. A l'hora de descriure les tasques a les quals estem convocats cal atorgar prioritat al terme llibertari, que remet a una realitat més vivencial i espontània, que al terme anarquista, més vinculat amb una presa de posició ideològico-doctrinal. Entengui's bé: no es tracta de negar de cap manera la venturosa arrel anarquista de moltes de les nostres actuacions. Es tracta d'esquivar qualsevol plantejament que vinculi aquestes amb un dogma prèviament establert que determina la puresa i lucidesa dels uns i la impuresa i alienació dels altres. Sembla que l'adjectiu llibertari defineix de manera raonable a gents que comparteixen, vivencialment, principis i valors saludablement defensables.

12. L'organització en qüestió no pot ser sectària i excloent en el terreny ideològic. Però tampoc pot ser-ho pel que fa als projectes d'acció. Això significa que en el seu interior han de cabre gents molt diverses -des de insurreccionalistes fins a pedagogs ultrapacifistes- cridades a aportar experiències i maneres de fer també diferents.

13. En aquesta organització han de donar-se cita, naturalment, activistes que treballen en els sindicats i en els moviments socials del més divers caire. De cap manera es tractarà, no obstant això, de controlar, des d'aquella, els uns i els altres. Totes les experiències del passat que han acabat per dibuixar avantguardes que s'autoatribuïen la direcció dels moviments de base han conduït a formidables desenganys. El respecte per l'autonomia de sindicats i moviments haurà de ser, llavors, ple.

14. A to amb una tradició de forta arrel llibertària, comesa essencial d'aquesta organització serà promoure la construcció d'un món nou des de la base i des de ja. No cal esperar a eventuals canvis institucionals ni a una indefensable presa del poder per a començar a crear espais autònoms i autogestionats. Això és, al cap, el que li atorga un perfil diferenciat a una alternativa llibertària.

15. Sembla obvi que una part significativa de l'esforç de la nova organització haurà de consistir a perfilar mitjans de comunicació nous i descentralitzats, i a encoratjar, en paral·lel, el desplegament de fórmules de pedagogia llibertària.

16. L'organització s'assentarà en la no delegació de les capacitats de decisió i, allí on aquesta no sigui possible, en un control estricte i permanent, des de la base, sobre l'acció dels beneficiaris d'una eventual delegació de capacitats. En tal sentit, mancarà de dirigents, d'alliberats i de professionals de la política. Com vulgui que, amb tota evidència, no estem parlant d'un partit polític, l'organització que ens ocupa de cap manera concorrerà a unes eventuals eleccions. La seva visió estratègica s'allunyarà, d'altra banda, de l'acció a curt plaç de sempre vinculada amb la lògica electoral.

17. El programa mínim de l'organització llibertària seguirà sent l'abolició del treball assalariat i de la mercaderia. Semblant abolició haurà de verificar-se en estreta associació amb una defensa total dels drets dels pobles el Sud i dels de les generacions esdevenidores. En aquesta dimensió, l'organització --que assumirà una contestació del capitalisme des de la lluita antipatriarcal, l'autogestió i els principis de l'ecologisme radical-- es proposarà contestar la doble dimensió d'explotació sobre els éssers humans i sobre el mitjà natural que caracteritza al capitalisme realment existent.