Pirelli bloqueja l’entrada de la planta a més d’un centenar d’afectats per l’ERO
Els treballadors de Pirelli van saber finalment ahir si eren afectats o no per l´expedient de regulació d´ocupació. Hi havia 43 voluntaris i 97 prejubilats que ja tenien clar que no continuarien. La resta se´n va començar a assabentar a l´entrada del torn de tarda, quan ja s´hi va negar l´accés a una trentena d´operaris.
CARLES BLAYA / Regió 7. MANRESA. 29-01-09
El llarguíssim procés de l’expedient de regulació d’ocupació de la planta manresana de Pirelli va arribar ahir al final. I va suposar un colofó trist i dramàtic per als afectats, que van conèixer de la manera més crua quina és, des d’ahir, la seva situació laboral: acomiadats. Ho van saber d’una manera «vergonyosa», en un qualificatiu que va fer fortuna entre els nombrosos treballadors que es van concentrar ahir davant la multinacional: als afectats se’ls va prohibir l’entrada a les instal·lacions. I punt. Des de l’empresa no es va voler fer cap comentari sobre aquest inusual i, «a traïció», procediment. Aquest diari va buscar alguna resposta, que no va obtenir, a la direcció de Manresa, a la central italiana i al gabinet jurídic de Miquel Roca Junyent, que és qui ha negociat l’expedient per part de Pirelli.
Els fets van ser aquests: passaven pocs minuts de les 12 del migdia quan la presència d’una dotzena d’agents de dues empreses privades de seguretat a la porteria de la planta va alertar els treballadors que hi havia a l’interior de les instal·lacions. Una altra visita de polítics, van reconèixer haver pensat alguns. Però s’equivocaven. Els agents es van situar rere els tres torns d’entrada a la fàbrica per esperar els treballadors que havien d’incorporar-se a la 1 del migdia. Dels tres torns, només un va quedar operatiu. Es volia que s’accedís a la fàbrica d’un en un. A mesura que els treballadors anaven arribant a la feina, amb bosses d’entrepans i els estris habituals per a un llarg dia de treball, la seguretat contractada per a l’ocasió els demanava la targeta d’identificació i, en alguns casos, també el DNI. Els agents comprovaven si el nom figurava o no en la llista dels acomiadats. Als que no hi eren, se’ls obria la porta de la fàbrica; als que hi constaven, se’ls negava l’entrada i se’ls lliurava una carta, on es podia llegir: «mitjançant aquest escrit, la direcció de l’empresa li comunica que a partir d’avui queda dispensat de continuar prestant els seus serveis a l’empresa fins al 31 de gener del 2009. Li garantim que percebrà el seu salari fins a aquest dia».
Amb aquesta carta a les mans, una trentena llarga de treballadors (dels dos-cents, aproximadament, d’aquest torn) ja no va poder accedir a la factoria. Va haver-hi moments de molts nervis, amb el trencament d’un vidre d’una finestra de l’entrada. La indignació i la tristesa es van barrejar en unes escenes dramàtiques a la plaça de Joan Baptista Pirelli: els acomiadats acabaven d’assabentar-se de la seva situació «com si fóssim delinqüents», va dir, commogut, Andrés Barrera, un manresà de 47 anys amb més de nou anys d’antiguitat a l’empresa. Mentre a fora la incredulitat i la ràbia anaven creixent, a l’interior de les instal·lacions els treballadors van decidir aturar la producció en solidaritat amb els acomiadats. Durant el dia no es treballaria. A la direcció de l’empresa van fer els ulls grossos.
«Això és denigrant. No sabíem com es farien els acomiadaments, però ningú no s’esperava que fos així», va dir Dani Fernández, de la CGT, l’únic dels quatre sindicats amb representació al comitè d’empresa que no va signar el preacord per l’expedient, ratificat per àmplia majoria, el 15 de gener passat, pel conjunt de la plantilla. La CGT i la USOC van ser els dos únics sindicats amb presència, ahir, davant la fàbrica de Pirelli. De fet, l’absència de representació dels dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, durant una bona part de la jornada va afegir més llenya al foc de la indignació dels treballadors concentrats davant Pirelli.
«Ens han tractat com gossos», va afirmar Sònia Viñas, una de les afectades per l’expedient. Viñas no va saber-ho en arribar a la fàbrica, sinó en sortir del seu torn de treball. I és que mentre l’empresa negava l’entrada a les instal·lacions als primers afectats, representants de la CGT tornaven de la seu territorial del departament de Treball, a Barcelona, amb la llista completa dels acomiadats. Pel camí, ja van anar fent saber als treballadors quin seria el seu futur. La Sònia ho va saber així. La pitjor notícia per a aquesta treballadora va ser, però, que també el seu marit, Ivan Martínez, es quedava sense feina. Entre els dos sumaven més de setze anys d’antiguitat a l’empresa. I ara sumaran dos subsidis d’atur a l’economia familiar.
La possibilitat que cap matrimoni no fos afectat doblement per l’expedient va ser reclamada durant la negociació amb la multinacional. Va ser en va, com es va veure ahir, ja que diverses parelles van viure la mateixa situació que la Sònia i l’Ivan. També Sergi Cartoixà i la seva dona, Maribel, ambdós amb més de catorze anys d’antiguitat, van quedar-se ahir sense feina. En un parell de casos, ni la decisió del marit de presentar-se voluntari als acomiadaments per assegurar, previsiblement, el lloc de treball de la seva esposa no va servir de res. Tots dos van acabar al carrer.
Per a Sònia Viñas, el d’ahir va ser un tristíssim final per a la relació que la seva família ha tingut durant tres generacions amb Pirelli: el seu avi i el seu pare s’hi van jubilar. Jaume Serra hi estava encaminat, després de vint anys de treball a Pirelli, que ahir van quedar estroncats. «Tinc dos fills i cap alternativa de treball», va dir Serra, visiblement afectat.
Maria Jesús Latre, afiliada a la CGT i una treballadora molt activa en les protestes per l’ERO, com es va poder comprovar en la darrera de les assemblees de treballadors, ja s’esperava la notícia que se li va confirmar ahir: «he estat molt crítica, i ja m’ho temia. Aquesta setmana estic de festa. Per això, quan diumenge vaig sortir de la fàbrica ja ho vaig fer com si fos l’últim dia». Ahir es va acabar una relació de set anys amb Pirelli: Latre va deixar Denso per anar a treballar a l’empresa on ho havien fet els seus pares. Mentre intentava consolar altres companyes afectades per l’expedient no podia creure la manera com s’havia fet la comunicació: «ens van dir que no hi hauria acomiadaments traumàtics». Ahir, tota la plaça de Pirelli era l’escenari d’«un trauma», com va dir Jaume Serra. Maria Jesús Latre adreçava les seves crítiques també al comitè d’empresa: «no haurien d’haver permès això. De Pirelli ens ho podíem esperar tot, però dels nostres companys...?».
Pels volts de les dues del migdia van arribar a la plaça de Joan Baptista Pirelli els dos representants de la CGT que havien anat a Barcelona a buscar la llista d’afectats. Immediatament van ser envoltats per treballadors, que buscaven noms d’amics i familiars a la llista. Altres treballadors que havien estat alertats de l’acomiadament intempestiu es van traslladar fins a les instal·lacions de Pirelli per saber quin seria el seu futur.« Estàs salvat!», va anunciar un operari a un company per telèfon. Els qui no havien tingut aquesta sort buscaven consol, plorosos, entre els abraços dels seus companys.
Segons Xavier de Gregorio, representant de la CGT a la multinacional italiana, aquest sindicat, apartat de les reunions del comitè sobre l’expedient en no haver signat el preacord, va decidir desplaçar-se ahir a Barcelona per comprovar l’estat del procés. Un dia oportú per fer-ho, com van poder comprovar en arribar a la delegació de Treball, on ja se’ls va lliurar la llista dels afectats, que la multinacional havia entrat oficialment ahir al matí. Per part de l’empresa, només la directora de Relacions Laborals, Purificación Álvarez, va atendre els representants de la CGT, als quals, segons aquest sindicat, no va saber donar explicacions del procediment emprat per la multinacional.
Més tard, al vespre, en l’hora d’entrada del torn de nit, es van repetir les mateixes situacions de desconcert entre els (ja pocs) treballadors no avisats dels acomiadaments. De nou, una llarga cua de persones es va formar davant l’únic torn d’entrada, on els agents de seguretat obligaven a mostrar la targeta d’identificació i el DNI. «Ni tan sols no ens ha comunicat l’acomiadament l’empresa i ho han hagut de fer uns de seguretat», es va queixar un dels afectats. «Com si anéssim a l’escorxador» i «tractats com gossos després de tants anys aquí» eren dues de les expressions que se sentien entre els treballadors, palpablement dolguts pel tracte rebut el seu últim dia a Pirelli.
En un dels únics moments tensos de la jornada, un treballador (no afectat per l’ERO) va alterar-se davant els agents de seguretat, dins la porteria de l’empresa, en un incident sense conseqüències però que va provocar l’arribada a la factoria d’una dotació dels Mossos d’Esquadra
Font: Regió 7
Pirelli fa efectius els primers acomiadaments a través de guàrdies de seguretat
Guàrdies de seguretat a l’entrada de la fàbrica que té Pirelli a Manresa han estat els encarregats de comunicar als treballadors els primers acomiadaments previstos en l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de l’empresa. Els afectats critiquen les formes amb què se’ls ha donat la notícia i denuncien l’absència de CCOO i UGT, els sindicats majoritaris al comitè.
Els treballadors de Pirelli van trobar ahir al migdia guàrdies de seguretat a l’entrada de la fàbrica que, els han demanat les dades personals i els han comunicat si calia que entressin o no a treballar. Xavier de Gregorio, delegat sindical de la CGT a Pirelli, ha considerat que l’empresa ha triat la ’pitjor manera per fer-ho’.
De Gregorio ha afegit que als acomiadats se’ls ha lliurat una carta en què se’ls notifica que tenen permís retribuït fins dissabte i que, a partir de diumenge, ja es queden sense feina. El delegat sindical de la CGT també considera ’molt greu’ que CCOO i UGT, els principals sindicats al comitè comitè no s’hagin presentat a l’empresa fins al vespre per tal d’informar els treballadors.
L’expedient de regulació d’ocupació de Pirelli afecta un total de 257 treballadors, dels quals 43 s’han acollit a les condicions de l’expedient mentre que 88 seran baixes per prejubilació
El propi president Montilla i el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet (que és del Bages) van fer un viatge llampec a Milà el passat 23 de juliol per reunir-se amb el president de Pirelli. L’empresa italiana es va desdir més endavant del seu compromís de mantenir-se a Manresa després que la Generalitat li oferís línies de col·laboració en recerca i innovació per garantir la continuïtat de Pirelli a Catalunya.
www.directe.cat/
Dijous 29 de gener de 2009
Més informacions publicades sobre el tema:
Imatges dels aconteixements vergonyosos de com PIRELLI va tractar als seus treballadors acomiadats:
Web secció sindical CGT Pirelli:
http://www.cgtmanresa.org/pirelli/
Article de Moisès Rial, company de CGT afectat per l'ERO, publicat en el seu bloc: