Pirelli pretén acomiadar a 280 treballadors/es de la factoria de Manresa

Mentre el món parla des traspàs de Ronaldinho per 25 milions d'euros al Milán, patrocinada per Pirelli, saltava la noticia que la multinacional no pensa fer una fàbrica nova i que pretén presentar un expedient de regulació d'ocupació que afecti a 280 treballadors/es de la factoria de Manresa (250 de fàbrica i 30 d'oficines), més d'un 30% de la plantilla, fet públic, després que es filtrés la intenció de no fer la nova factoria, gràcies a informació en conversa entre els diputats Joan Tardà i Joan Ridao amb el ministre espanyol Miguel Sebastián, que confirmà el que li havia dit l'homòleg italià d'indústria, que no hi hauria factoria nova.

La notícia tindrà una repercussió social, econòmica i fins a cert punt política, ja que posarà pressió sobre administració en l'aprovació de l'ERO, quan les condicions econòmiques són en un entorn de crisi, i dels 280, poc més d'uns 100 són prejubilables.

A Seat se'ls va donar carta acomiadament a 660 el dia de Nadal, i aquí s'ha anunciat el dia de paga doble a pocs dies de vacances, que per a molts seran amargues, i qui no ho vulgui veure, una empresa que en registre mercantil reconeix beneficis de 5 milions d'euros a Manresa, no enten de responsabilitat social, ni tradició històrica i impacte social.

Això és la globalització capitalista, s'inverteix en criteris especulatius i d'entorn geogràfic de vendes, no en criteris de generar riquesa, ja que aquesta és ben guardada als comptes bancaris que pugui tenir a la seu social de Suïssa o d'on sigui. Mentre no es vinculi a projecte de futur amb garanties i amb fets, els mals auguris portaran a que calgui prendre mesures, no tan sols pragmàtiques, sinó de resposta a la situació.

L'engany d'un conveni vinculat a factoria, que ja va rebre gairebé la meitat de vots negatius, especialment al col.lectiu obrer, preveient un escenari com l'actual, ara no podem caure en un nou engany passat vacances de vincular el compliment de l'actual a canvi de reduir l'impacte de l'expedient, com molts sospitem. Un nou xantatge així, és un nou pa per avui, i un futur negre pels que quedin, sinó és que l'intenció és la deslocalització a fases de la factoria.

Per combatre això caldrà fermesa sense ambigüitats, perquè la bona fe davant del capital que no entén de compromisos de terrenys, ubicació i convenis a la baixa ha quedat totalment desacreditada jugant amb ajuntaments, administracions de la Generalitat i l'Estat i els 1100 treballadors/es des de fa 2 anys, per acabar anunciant un ERO de 280 treballadors. I més quan hi ha elements de la teulada que tenen que substituir-se seguint directiva de la Unió Europea de l'amiant abans del 2010 (Uralita que conté elements cancerígens).

El cap fred i tenir idees clares i unir esforços davant l'avaricia empresarial, amb un xantatge inacceptable per la dignitat i els esforços que ha fet la plantilla durant aquests anys, que ens els paguen d'aquesta manera, això hauria d'obrir els ulls a propis i estranys, i més quan es fan pneumàtics de recanvi, que en èpoques de crisi, precisament són els que tenen més sortida.

Moisès Rial és militant de la secció sindical de CGT a Pirelli Manresa