Pla Bolonya: Després de la seva implantació, arriba l’agenda oculta

Per a aquests autors, després del canvi en els plans d'estudis universitaris, arriba el moment menys publicitat de canviar el finançament i gestió de les universitats.

Durant aquest curs ha quedat a la vista l'agenda oculta de Bolonya, una cosa que no es podia produir en pitjor moment. La crisi econòmica i la falta d'un projecte d'universitat alternatiu obre, de fet, una perspectiva funesta per a la nostra educació superior. L'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) és una estratègia de transformació de la Universitat en una institució al servei ‘del flexi(in)segur’ mercat laboral i dels interessos privats, i no, com diuen, la mera adaptació de carreres i títols a nivell europeu.

Per als poders econòmics és el negoci perfecte: l'externalització dels serveis de formació professional, recursos humans i investigació de les empreses a les universitats. Tot això a preu de saldo, ja que els pressupostos públics pagaran gran part del funcionament de la universitat.

En la primera fase de Bolonya es fonamentaven les bases de la reforma de les titulacions com element indispensable per a adaptar la universitat a les necessitats del mercat laboral i dels ‘empleadors’. Ara ens trobem davant la segona ona del procés, resumida en la següent tríade: finançament competitiu, governança corporativa i transferència dels resultats de la investigació a l'entorn productiu. La configuració de la universitat-empresa. Es podrà pensar que això és una exageració o una fabulació. Sobre la taula, sense anar més lluny, l'Estratègia 2015.

Coneixement i Desenvolupament

És en aquest disseny on apareix l'última proposta, encarregada pels rectorats a la Fundació Coneixement i Desenvolupament. En ella s'aposta per un model de govern i gestió de les universitats que, textualment, té “la seva inspiració en el model USA”. El rector és designat i acomiadat per una Junta de Govern, amb especial influència dels membres externs a ella. D'aquesta forma, la figura del rector seria la “d'un simple” conseller delegat. A més, aquest informe pretén “atorgar als consells socials la funció de designar al rector, dissenyar al costat d'ell les línies estratègiques per al futur de la institució, vetllar pel seu compliment i destituir-li si els resultats de la seva gestió no són els esperats”. És a dir, el mandat no tindria límit temporal, sinó que dependria de la seva eficàcia. Mentre, les persones que conformen el Consell seran designades pel claustre, majoritàriament entre gent del món de l'empresa, la cultura... O el que és el mateix, alienes a la institució.

Aquestes aplicacions pràctiques de “l'esperit empresarial” condensen i posen en circulació tota una filosofia de l'individu i de l'organització social basada en conceptes com el finançament i la gestió, i els seus termes fetitxe són l'excel·lència, la professionalització de la gestió i el finançament competitiu.

Rendir comptes a la societat

Segons aquests tècnics, i en la seva neollengua, és necessari canviar la gestió pública per un model mixt professionalitzat. Propietat pública més gestió privada, igual a Nova Gestió Pública. Una tendència que porta anys introduint-se en la medul·la dels serveis públics. No obstant això, només cal reflexionar sobre els últims exemples ‘d'excel·lència’ en la gestió privada en el món de l'empresa, ja sigui el cas de Lehman Brothers o el pla de rescat a la banca espanyola, que ha suposat una injecció de capital públic 17 vegades superior al pressupost d'Educació per a 2010, per a desmuntar la fal·làcia.

Finalment, tenim el punt fonamental del nou assalt: el finançament, però, aquest no ha de ser necessàriament públic. De fet, quants més fons privats millor. Aquesta és una lògica que provoca que de la cooperació entre centres universitaris es passi a la competència per la captació d'aquests recursos. Una competència que serà estimulada per les institucions públiques en una espècie de quadratura del cercle: a més diners privats recaptat, més diners públics a invertir. És a dir, finançament per objectius. Un finançament per objectius que també es pretén aplicar als estudiants: un augment en l'assignació de costos per matrícula als ‘mals’ estudiants.

Joseba Fernández, Carlos Sevilla i Miguel Urban, autors de diversos llibres sobre el EEES.

Article publicat al núm. 124 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/Tras-su-implantacion-llega-la.html