CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“Plantant cara al sistema, sembrant les llavors del canvi”

Dijous, 29 abril, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Aquest treball vol obrir una oportunitat per a conèixer quins han estat els moviments socials més importants que han existit i existeixen al Tarragonès: els seus ideals, les seves activitats, quin ha estat el seu desenvolupament, quines persones han participat, com s’han relacionat i quins han estat els problemes més habituals. No vol ser una descripció exhaustiva de totes les associacions i col·lectius que hi ha hagut a la nostra comarca. Molts moviments socials són de curta durada, apareixen en moments puntuals, aprofitant una conjuntura concreta, i quan el problema s’ha solucionat o no hi ha un relleu generacional, aquests desapareixen.

Iniciar aquest treball a partir de 1975, se centra en el fet que, amb la mort del dictador, un conjunt de moviments socials surten a la llum amb l’ideal d’aconseguir una nova societat, en un moment on veuen possible la revolució. La data de conclusió del treball, tot i que s’assenyali el 2010, és més indefinida per diversos motius. Alguns dels moviments han desaparegut o ja han fet el seu itinerari. D’altres, en canvi, encara estan en actiu per la qual cosa el seu estudi en profunditat encara no és possible ja que ens falta més perspectiva històrica.

El llibre s’emmarca en el context geogràfic del Tarragonès, tot i que inevitablement es parla de moviments d’altres comarques del Camp de Tarragona per la seva interrelació. La ciutat de Tarragona centra gran part del treball com a espai físic on es desenvolupen la majoria dels col·lectius, tot i que les persones que el formen provinguin d’altres municipis.

Idioma: Català

Autor: Marc Suanes Larena

Col·lecció: Els llibres del Consell

Enquadernació: Rústica

Edició: Abril del 2010

Pàgines: 288

Editorial: Arola Editors


'Plantant cara al sistema. Sembrant les llavors del canvi'

Article d'opinió de Jordi Martí Font

El darrer estudi distingit amb el Premi Tarragonès d'Investigació ja és al carrar en forma de llibre. Aprofitant la diada de Sant Jordi, l'Editorial Arola de Tarragona ha tret al carrer “Plantant cara al sistema. Sembrant les llavors del canvi”, un estudi dels moviments socials al Tarragonès del 1975 al 2010, obra del Marc Suanes, historiador i activista també d'algun d'aquests moviments i, malgrat això darrer, capaç d'explicar la realitat sense mitificar-la, objectivament.

El llibre, tal com el seu autor indica en el pròleg, intenta trencar el mite que al Tarragonès i a la capital del Camp, mai no hi passa res, que tal com deia Vidal Alcover aquesta és una ciutat de “militars, funcionaris, putes i capellans”. Hi passa i, tot i que en algunes èpoques properes a l'actualitat, com el final dels anys vuitanta i començament dels noranta del segle passat, això va seguir aquestes coordenades fil per randa, la represa actual ha estat important, considerable i en alguns casos, esplèndida. És aquesta, doncs, una història no del poder sinó de qui resisteix davant del poder, no amb una actitud adolescent de dificultat d'assumir les normes imposades per qui mana sinó simplement per la voluntat de construir un futur que (quines coses, no?) no coincideix amb el que manaires i poderosos han previst per a totes i tots nosaltres. I és que sovint, per no dir sempre, allò que els encorbatats volen per al conjunt de la societat i que sempre ens presenten com l'”única realitat possible” no només no és l'única sinó que a més a més és impossible.

Les persones que formem part dels moviments socials arreu, ja sigui al Camp de Tarragona com a l'àmbit metropolità barceloní, a l'Horta de València, a les Terres de Ponent o a les Balears, no tenim darrere, normalment, grans masses que ens permetin comptar amb una força social àmplia per fer possible els canvis socials que anhelem però és clar també que això és només qüestió de temps i que, tal com indica el títol del llibre, molts cops les nostres lluites són sordes precisament perquè la nostra feina és sembrar. Una de les reflexions que a mi se m'acut més insistentment veient com les gasta el poder quan el gestiona gent que s'autoanomena d'esquerres és si no comença a ser hora que deixem d'abandonar projectes i lluites que són nostres, és a dir anticapitalistes, en mans de la que podríem qualificar de “socialdemocràcia de sucre” que es troba fets els recipients quan arriba al poder i els llueix buits de contingut. I m'estic referint, per exemple, al tema del “no a la guerra” tot i que d'exemples n'hi ha molts altres.

Però tornem al llibre. “Plantant cara al sistema” està dividit en deu parts que inclouen els diversos tipus de moviments socials que Tarragona ha tingut en els darrers decennis. Així, és evident que es ve d'un antifranquisme centrat en el moviment obrer bàsicament al voltant de les comissions obreres i les associacions de veïns, però també amb destacades lluites de defensa del medi rural, amb la Unió de Pagesos al capdavant, i les organitzacions cristianes de base o les feministes que lluitaven al voltant del Bloc Feminista. Tot aquest món es va ensorrar quan el seu principal contrincant va desaparèixer. Així, tot i mantenir una important presència pública i mediàtica després de la mort de Franco, les lluites socials que derivaven de l'antifranquisme es van anar esllanguint des del moment que el seu principal enemic va desaparèixer. L'anomenada Transició va ser llarga a Tarragona perquè al poder li va caldre desfer i aigualir les organitzacions i les lluites socials que amb l'empenta de la lluita contra la dictadura havies esdevingut importants agents de canvi.

El llibre tracta en diversos capítols aquesta Transició, al costat de l'antimilitarisme i el pacifisme a “Cap exèrcit defensa la pau”; la lluita ecologista contra nuclears i petroquímica; el feminisme i l'alliberament gai, lèsbic bisexual i transsexual; les ONG; i els moderns moviments socials que van des del moviment llibertari fins a l'anticapitalisme o l'Esquerra Independentista. Cada un d'aquests apartats conté una àmplia documentació i dades cronològiques diverses que aporten informacions que mai abans havien estat valorades ni recollides juntes, a no ser què ho fes, Déu mos en guard, algú que s'hi dediqués professionalment tot i que no amb la voluntat d'historiar-ho sinó amb la de controlar-ho. I això -no ens cal patir- ja sabem que en democràcia no passa. Cada un dels apartats de què he parlat conté una àmplia documentació visual, un dels grans encerts del llibre, que permet al lector o lector tenir accés a un material difícil de tenir i fins i tot de veure junt fins ara. Cartells, fotos, manifestos, octavetes, portades de revistes... completen un estudi que ens era imprescindible i que ens permet dir, sense cap mena de dubte, que ni Tarragona ha estat tan dòcil com semblava ni el que ve sigui tan fosc com alguns ens volen fer creure. O, dit d'una altra manera, que entre Nadal i Setmana Santa, la dignitat rebel també ha florit al Camp i fins i tot a casa del bisbe.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció