CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Plataforma per Catalunya, o de com introduir el racisme i la xenofòbia a la societat catalana de la mà de l’extrema dreta

Dimecres, 26 maig, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Corren temps difícils, amb la crisi econòmica els sentiments xenòfobs, racistes, de rebuig a les persones immigrants, s'incrementen. Cada dia hi ha més gent que diu que aquí “no hi cabem tots”, que no hi recursos per a tothom, i que en lloc de reclamar més diners i recursos per als serveis socials públics i donar la culpa de la crisi als veritables responsables (governs, banca, patronal, capitalisme internacional), descarreguen en les persones immigrants la culpa de tot. Uns sentiments adobats i promocionats per determinades forces polítiques i alguns dels seus líders, per tal de captar vots a partir del populisme i la demagògia.

Òbviament hi ha partits polítics i organitzacions d’extrema dreta que s'aprofiten d'això, posen més llenya al foc i utilitzen el tema de la immigració com una forma d'atreure votants i així aconseguir ocupar càrrecs de responsabilitat política des d'on proposar l'aplicació de mesures més restrictives sobre la immigració, o al menys intentar condicionar les dinàmiques de les formacions polítiques clàssiques.
Una de les formacions polítiques que més està creixent escampant de forma clara missatges i consignes contra la immigració, especialment la de procedència musulmana, és el partit Plataforma per Catalunya (PxC), liderat per Josep Anglada, personatge amb una llarga trajectòria de militància ultradretana, que té regidors en diverses ciutats catalanes, aconseguint allò que altres formacions de l’extrema dreta espanyolista o filonazi no havien aconseguit. Entre els regidors de PxC destaquen els 4 de Vic o els 4 del Vendrell, dues ciutats on el conflicte al voltant de l'empadronament està més present, i on condicionen fortament les dinàmiques polítiques municipals.

Populisme i demagògia

Amb la por a la immigració com a bandera, PxC pretén aprofitar la difícil conjuntura política, econòmica i social que travessem per aconseguir recolzament electoral a les seves aspiracions polítiques.
És intolerable que es posi en joc la convivència entre veïns per l’ambició política i els deliris racistes d'aquest franquista vigatà i la seva gent. És intolerable que es busquin culpabilitats en els immigrants, per una crisi econòmica provocada per l’avarícia d’entitats financeres i empreses immobiliàries.

En la darrera dècada, des del moviments socials ens hem esforçat, en la mesura de les nostres possibilitats, en construir ponts de diàleg entre les diferents comunitats nouvingudes als nostres barris i ciutats, amb l’objectiu de fer una sola comunitat, amb les seves pluralitats i amb els seus recels inicials a superar. Sabem que no és senzill cohesionar i reinventar un barri, un poble, una ciutat, quan hi ha elevats nivells de veïnat nouvingut, i sabem que aquests fràgils equilibris es posen en joc en contextos on els recursos socials i econòmics se’ns presenten com a escassos.

Perquè coneixem els esforços que suposa conviure des de la diversitat i, sovint, des de la desigualtat, totes i tots hem de rebutjar que polítics oportunistes destrueixin les nostres aspiracions a viure, juntes i junts, unes relacions justes, respectuoses i enriquidores. Avui, les solucions als nostres malestars no passen per culpabilitzar els més febles, sinó que exigeixen la implicació de tots els sectors socials per a construir les ciutats que volem.

Aquest objectiu, en primer lloc, demana crear espais comuns entre tot el veïnat –sigui quin sigui el seu orígen-, hem d’ensenyar-nos mútuament com vivim el barri, i establir mecanismes per a resoldre, plegats, els problemes sovint derivats de la incomunicació. Apel·lem, en aquest sentit, a un reconeixement comú: a les escoles, a les entitats veïnals, a les festes de barri, als comerços, als carrers. Hem d’organitzar-nos plegats. Somiar junts foragitarà els malsons individuals.

En segon lloc, la situació actual requereix –amb urgència- dirigir els recursos públics cap a polítiques socials. Exigim a les diferents Administracions que orientin els seus pressupostos cap a les necessitats de la comunitat: a les escoles, als centres d’atenció primària, a les entitats veïnals, a la creació de llocs de treball. No pot ser que es destinin recursos a la banca i les grans indústries multinacionals, i en canvi la gent tingui la sensació d’haver de competir per uns recursos socials insuficients. Apel·lem a tot el teixit social a organitzar-nos junts i a treballar per fer efectiva aquesta redistribució de la riquesa.

Aquestes són les mesures de fons per a un futur de convivència als nostres barris i ciutats; les respostes urgents passen per a aïllar socialment les provocacions irresponsables de feixistes com Anglada.

Estudi sobre la PxC de lectura imprescindible

Per tal de que conegueu millor qui són aquesta gent de la PxC i com han anat creixent, us recomanem un interessant estudi de fàcil lectura realitzat per l'historiador Xavier Casals, un dels millors coneixedors del feixisme i l'extrema dreta a l'Estat espanyol, autor de diversos llibres i estudis sobre el tema, un document d'imprescindible lectura:

La Plataforma per Catalunya, la eclosión de un nacional-populismo catalán (2003-2009).

Working Paper, nº 274, Institut de Ciències Politiques i Socials, Barcelona, 2009, ISSN: 1133-8962, 34 pàg.

Sinopsi de l’estudi de Xavier Casals

La Plataforma per Catalunya (PxC) és un partit islamòfob, la seu principal del qual arrela a la ciutat de Vic. Ha conegut una relativa expansió des de l'àmbit local des de la seva irrupció en els comicis locals de 2003 i ha anunciat la seva concurrència en les pròximes eleccions al parlament català.

Aquest estudi mostra com la PxC constitueix actualment una formació de la ultradreta postindustrial que pot definir-se com a "nacional-populisme ". Aquest terme, encunyat pel politòleg Pierre-André Taguieff, designa els partits el discurs dels quals apel·la al "poble" amalgamant-lo amb la "nació" (part de la premissa que el poble conforma una realitat homogènia) i el concep dotat d'unitat substancial i identitat permanent. El seu blanc prioritari, assenyala aquest acadèmic, no són tant "els de dalt" (les elits de govern o partit) com "els de davant" (els estrangers): "Més exactament: les elits són rebutjades en la mesura que són percebudes com 'el partit de l'estranger'.

L'antielitisme es troba aquí subordinat a la xenofòbia. El populisme integrat al nacionalisme fa sorgir una figura nova de l'enemic: l'estranger-invasor, nodrint l'imaginari de l'exclusió. La defensa de la identitat nacional implica aquí la denúncia de la 'immigració-invasió': la identitat nacional és afirmada en la mesura que aquesta es troba suposadament amenaçada".

El cas de la PxC, doncs, és vistós en la mesura que constitueix l'únic de nacional-populisme desenvolupat a Espanya que compta amb una presència institucional significativa. Aquest assaig analitza l'evolució de la PxC des dels seus orígens fins a febrer de 2009 (quan conclou la redacció del text) i exposa com configura una oferta nova inserida en un procés de canvi del sistema polític català, en el qual han irromput nous actors polítics, com les Candidatures d'Unitat Popular [CUP] o Ciutadans [C's].

Un annex recull les dades de les conteses electorals a què s'ha presentat aquest partit.

Us el podeu descarregar el pdf del document al bloc del Xavier Casals, anant a:
http://xaviercasals.files.wordpress.com/2010/01/wp274.pdf

Per saber més de la Plataforma per Catalunya, també hi ha el llibre "Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya", de Miquel Erra i Joan Serra (Ara Llibres, 2008).

Àrea d’Immigració CGT

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció