Plega la revista “Cultura Obrera”, un mirall del moviment anarquista a Mallorca

Durant 50 números aquesta publicació ha estat testimoni del rebrot de l'ideal llibertari i, per contra, de la feblesa del moviment.

Que una publicació com Cultura Obrera desaparegui enmig dels convulsius moments actuals és com a mínim contradictori. El sustent d'aquesta publicació ha estat sempre la lluita al carrer, la força dels moviments socials més combatius i els moments de confrontació amb el poder.

Sense ànim d'analitzar perquè i com hem arribat a aquesta situació, des de la redacció de la revista hem trobat interessant analitzar la relació que hem mantingut amb les lluites locals que aquesta publicació va veure néixer i les que va veurà finalitzar.

Podem situar l'aparició o reaparició del periòdic quan els moviments sorgits contra el projecte de construcció de l'autovia Inca-Mallorca havien fet un llar recorregut de lluites i resistències. Eren temps on el moviment anarquista estava majoritàriament focalitzat a Ciutat, si bé es començaven a donar projectes arreu de Mallorca.

La lluita en contra de l'esmentada via va significar una passa important dins la descentralització i la possibilitat de crear nous projectes, atès que alguns d'ells, com l'Ateneu Llibertari d'Inca o el propi Cultura Obrera, varen crear un nou corrent llibertari a l'illa. A Ciutat el sindicat CNT copava la majoria de l'activitat llibertària, si bé amb l'aparició de nous focus de conflicte social, com la lluita contra la construcció de l'hospital de Son Espases, s'ampliava l'àmbit d'influència o interès del moviment.

No podem deixar d'esmentar que aquestes lluites varen significar un punt d'inflexió en obrir la porta a l'organització assembleària entre els moviments socials majoritaris, reclamació històrica dels llibertaris. Fins aleshores, pel fet que els moviments socials estaven copats per corrents d'esquerra afins a interessos electorals, hi havia una manca de radicalitat i horitzontalitat, que era poc atractiva pels llibertaris locals. Però aquest petit gir cap a pràctiques més participatives i no tan dirigides, va fer que les lluites es radicalitzessin i apareguessin accions directes prou significatives. Cultura Obrera donà suport actiu a aquestes lluites, i moltes vegades la col·laboració va ser recíproca. La base del projecte i l'aportació econòmica que el feu viable, va venir de la mà d'aquestes lluites i dels activistes que hi formaven part.

Un dels mals que té el moviment llibertari i que s'ha vist accentuat en les darreres dècades, és que li falta implantació i per tant s'impossibilita la reafirmació dels projectes. Això ha fet que si bé, i les pàgines del Cultura Obrera en són un fidel reflex, han estat moltes i diverses les accions al llarg d'aquests anys, cap projecte, inclòs el propi Cultura Obrera, ha esta capaç de mantenir-se amb una mínima base sòlida.

Aquesta simbiosi entre les lluites socials dels primers anys de Cultura Obrera i el propi periòdic no s'ha vist reflectida amb l'aparició del 15M i la irrupció de projectes i col·lectius arreu de l'illa. El Cultura Obrera ha deixat de ser un referent, i com la majoria dels col·lectius llibertaris, aquesta onada de radicalitat ens ha agafat a contrapeu.

Un periòdic que beu directament de les fonts de la lluita social no té cap sentit si la pròpia lluita no el veu com a pròpia, com a necessari. I això potser és el que marca la diferència d'aquestes dues etapes. Són uns moments on l'ideal llibertari i la seva forma de funcionament estan més presents que mai, si bé els col·lectius no tenen cap força ni implantació.
Per ventura l'aparició de la Coordinadora Llibertària de Mallorca i la idea d'ajuntar els col·lectius i els projectes d'aquest àmbit, potser trenqui aquesta dinàmica de feblesa. Però se'ns fa estrany que davant l'aparició, com diem, d'iniciatives locals i grups marcadament assemblearis i fins i tot llibertaris, el moviment estigui més fluix que mai. Potser els nous temps no són idonis per projectes com Cultura Obrera, i sí per altres formes de comunicació com poden ser el Contrainfo, SaTevaVisió o Ràdio 77, i esperam que siguin capaços d'omplir el buit deixat o que deixarà aquest periìodic.

El temps ho dirà. Nosaltres ara per ara hem finalitzat un projecte coherent, que creim que va ser i és encara necessari. Però la renovació està damunt la taula i volem fer un punt i final a una dinàmica de desgast que no ens duia a cap banda.

* Article publicat al núm 50 del Cultura Obrera i al núm. 146 de la revista Catalunya/Papers.