CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Posicionament de CGT davant l’inici del procés de privatització de la bugaderia del pavelló nord de Mundet (BCN)

Dimecres, 2 octubre, 2013

POSICIONAMENT DE LA CGT DAVANT L'INICI DEL PROCÉS DE PRIVATITZACIÓ DE LA BUGADERIA DEL PAVELLÓ NORD DE MUNDET)

Companys, companyes,

Tal com us vam informar ja fa temps mitjançant un comunicat, el proppassat mes de juny els Serveis de Recursos Humans de la Diputació ens van fer saber en una reunió de la Mesa de Negociació de Matèries Comunes la decisió de la Corporació de tancar i "externalitzar" --és a dir, PRIVATITZAR-- la bugaderia del Pavelló Nord de Mundet (on es troben els serveis de Respir Residencial de l'Àrea d'Atenció a les Persones).

L'excusa per a tirar endavant aquesta privatització és el cost "desorbitat" que, segons paraules textuals de RRHH, costaria canviar la caldera que dóna servei a la bugaderia (però també a d'altres instal3lacions de l'edifici, com ara la calefacció). Aquest cost faria, sempre segons RRHH, que sortís "més a compte" privatitzar el servei.

Des de la CGT hem rebatut des del primer moment aquest argument, tot posant de manifest l'autèntica pretensió que hi ha al darrera d'aquest moviment, que no és altre que començar a trossejar i privatitzar el conjunt de serveis que es presten al Pavelló Nord, així com disminuir la massa salarial d'aquesta Àrea, tot desfent-se de tant de personal com sigui possible. Per no esmentar altres possibles intencions, segurament més inconfessables, les quals acostumen a acompanyar arreu "l'externalització de serveis" i les subcontractacions a l'administració pública, i que comentarem més endavant, tot exposant un cas concret.

Les xifres que hem anat coneixent des d'aleshores palesen de forma evident que l'argument de l'eficiència i del "surt més a compte" no és, com ja vam dir, més que una excusa barata i potinera per a tirar endavant l'esmentada privatització. Si la caldera en qüestió està "obsoleta" (fet que no posem en dubte) caldrà canviar-la tant si es tanca com si no es tanca la bugaderia, atès que no fer-ho suposa deixar sense calefacció durant l'hivern els usuaris del servei, cosa que és impensable (a menys que la Diputació tingui la intenció de tancar-lo en breu, clar). En qualsevol cas, i més enllà de l'estat de la pròpia caldera, la Diputació hauria de fer igualment una inversió per a ubicar-la a l'exterior del Pavelló, atès que la seva ubicació actual als baixos de l'edifici incompleix les normatives de seguretat. I això, novament, tant si es tanca com si no es tanca la bugaderia.

La Diputació ens ha mostrat un cop més la forma de funcionar tant “dialogant” que té sempre en aquests assumptes: Ha publicat al BOPB l'anunci de licitació del servei de bugaderia l'1 d'agost, és a dir, durant les vacances estivals, amb nocturnitat i traïdora, i amb la clara pretensió d'imposar-nos de nou la seva política de fets consumats (podeu consultar l'anunci en aquest enllaç: http://ves.cat/hmqr). Per aquest anunci ens assabentem que el cost de privatitzar la bugaderia serà de fins a un màxim de 968.338,80 EUR, amb l'IVA inclòs, per dos anys (és a dir, que l'empresa adjudicatària es pot embutxacar fins a 484.169,40 EUR anuals).

Curiosament, segons ens va informar el Servei de Relacions ColHlectives i Suport Jurídic de la Diputació el mes de juliol (en un escrit --número 1300029119, amb data de sortida del Registre General el 18/07/2013-- que obra en el nostre poder, i que no tindrem cap problema en fer públic, si cal), el cost de canviar la caldera i fer-ne la nova instalHlació seria d'uns 140.000 EUR, quantitat a la qual caldria afegir posteriorment una despesa d'uns 15.000 EUR anuals en manteniment. Així, doncs, queda clar que l'argument de l'"eficiència" no s'aguanta per enlloc i, en qualsevol cas, NO JUSTIFICA PAS el tancament i la privatització de la bugaderia.

Cal dir que, independentment del cost econòmic, és a dir, tot i que fos més car que el servei de bugaderia es continués prestant directament per personal de la Diputació, som del parer que cal defensar els serveis públics com una qüestió de principi. Perquè aquests serveis són de tots i totes, perquè garantir la qualitat del servei és el més important, i no pas el cost econòmic de donar-lo. Perquè un servei, si és públic, no te cap necessitat de generar un benefici econòmic privat tot rebaixant la qualitat de la prestació. Perquè les administracions públiques han d'estar al servei de les ciutadanes i no dels interessos econòmics i de poder del capital. La qual cosa no vol dir, òbviament, que no calgui exigir sempre a la Diba una bona gestió dels recursos.

De fet, sabem que avui, i des de fa temps, el servei ja està parcialment privatitzat, puix que hi ha una empresa externa com a “reforç” per a rentar la roba dels caps de setmana. Els companys i companyes de la bugaderia coneixen prou bé què passa amb aquestes empreses privades de bugaderia industrial: Apareix roba d’altres centres sociosanitaris o hospitals, enlloc de la del propi centre (molt sovint l’empresa els “torna” roba del Parc Taulí o de l’Hospital del Mar), i els usuaris i usuàries perden qualsevol garantia de rebre, un cop rentada, la roba que utilitzen habitualment (aspecte, aquest, que per a la gent gran de la residència és molt important, encara que als buròcrates de Can Serra i Minerva els hi resulti indiferent).

Però és que en aquest cas, a més de la qüestió de la qualitat del servei, és ben dubtós fins i tot que la privatització “surti a compte”. Ho resumirem per a que quedi ben clar. Les dues opcions són:

(1.) Canviar la caldera i adaptar-ne la instal3lació : Una inversió puntual de 140.000 EUR + 15.000 EUR anuals de manteniment.

(2.) Tancar la bugaderia i privatitzar-la : Prop de 485.000 EUR anuals (els 2 primers anys,... a partir del tercer encara es podria tornar a adjudicar a un preu més alt).

Els números parlen per sí sols: Optar per la segona opció quan hom pot optar per la primera suposa un malbaratament injustificat de diners públics (greu de per sí, però encara més en el context actual, en el qual tantes i tantes de les retallades que estem patint com a treballadores i ciutadanes es justifiquen tot dient que "no hi ha diners"). No creiem que sigui necessari afegir res més al respecte. Caldria plantejar-se, però, què és el que justifica realment la privatització, atès que aquesta no respon pas, com hem demostrat, a criteris d'"eficiència". Òbviament, una motivació clara és la d’estalviar-se la despesa del personal de la bugaderia (una xifra que no entra en la comparació anterior perquè ens és desconeguda). Això respon a una determinada lògica de gestió dels recursos, que dóna per bona la destrucció de llocs de treball públics i la seva substitució per llocs de treball precaris del sector privat. Una lògica que, com és evident, la CGT no pot validar ni compartir, i a la qual ens oposem totalment.

Però és que a més, aquí hi poden jugar altres motius, totalment aliens a les motivacions anteriorment exposades. No en tenim un coneixement directe i fefaent, però el que sabem sobre la contractació d'alguns proveïdors externs de la Diputació ens porta a pensar malament... I ja se sap que qui pensa malament (vés per on!) l'acostuma a encertar.

Us posarem un exemple, entre molts, del qual hem tingut coneixement recentment, i deixarem que sigueu vosaltres mateixes les que treieu les conclusions. Els companys i companyes que utilitzen el menjador laboral de l'edifici Serradell (a Mundet) han pogut constatar que recentment hi ha hagut un canvi en el proveïdor de fruita d'aquest menjador. Se n'han adonat, bàsicament, perquè les pomes verdes i àcides que ara hi arriben, no són com les que podien menjar-hi abans. Són, de fet, d'una qualitat clarament inferior. A un dels companys se li va acudir de mirar l'etiqueta de les pomes per a esbrinar qui n'era el productor o distribuïdor. Aquestes pomes duen una etiqueta que diu "Florenci Bosch - Girona" (http://ves.cat/hmvC).

Resulta que, per aquelles casualitats de la vida, hi ha un tal Florenci Bosch Soler que va ser alcalde de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) per Convergència i Unió entre els anys 1995 i 2007 (http://ves.cat/hmvq), i que, segons hem pogut saber pel web de Mussap (la mútua mèdica privada de la qual és actualment president), és un "empresario ampurdanés fruticultor" (http://ves.cat/hmvo). Potser deu ser difícil trobar, entre totes les empreses fruticultores que hi ha a Catalunya, alguna que no sigui propietat d’un militant i ex-càrrec electe del partit que governa a la Diputació? (Ho deixem aquí, tot i que si investigueu una mica per Internet, us podreu informar també de la relació d'aquest Florenci Bosch de les pomes de Serradell amb l'intent de tupinada urbanística a la desembocadura del riu Fluvià durant la dècada passada, mentre era alcalde: http://ves.cat/hmvt).

Les conclusions, com hem dit, us les deixem a vosaltres. Pel que fa a nosaltres, simplement acabarem aquest escrit amb una pregunta: Sr. Esteve, ¿cap on anem? Cap a Ítaca o cap a Sicília?

DEFENSEM ELS LLOCS DE TREBALL DEL SECTOR PÚBLIC!

NO A LA PRIVATITZACIÓ DE LA BUGADERIA DEL PAVELLÓ NORD DE MUNDET!

ELS SERVEIS PÚBLICS NO ES RETALLEN... ES DEFENSEN!

Secció sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

Més informació:

http://cgtbarcelona.org/cgtdiba/

http://twitter.com/cgtdiba

Attached documents