Posicionament de la secció sindical de CGT a la Diputació de Barcelona davant les mesures aprovades pel govern de Zapatero

Posicionament de CGT-Diba sobre les mesures “anti-crisi” anunciades pel govern:

Davant el regressiu paquet de mesures “anti-crisi” anunciades pel govern de Zapatero el proppassat 13 de maig, la Secció sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona expressem en el present comunicat la nostra absoluta disconformitat, tot deixant ben clar que:

La crisi l’ha provocada el capital, especialment el capital financer, amb la total complicitat dels Estats, les institucions supranacionals i els reguladors públics, que durant anys i panys no han fet res per a evitar la irracional dinàmica especulativa vinculada a la bombolla immobiliària. Durant tot aquests temps han permès que els grans especuladors s’hagin fet més i més rics. Tanmateix, no és el capital financer el
destinatari de les mesures d’”ajust”. Ben al contrari, la banca espanyola, que ha rebut milions d’euros de diners públics –que surten de les butxaques de totes i tots-- des de l’inici de la crisi l’any 2008, ha tingut uns beneficis nets de 14.943 milions d’euros el 2009. I mentrestant, no s’ha avançat gens ni mica en la reforma dels mercats financers que van prometre els dirigents polítics internacionals quan va
esclatar la crisi.

Si realment consideren que la contenció en la despesa pública és la via per a la recuperació econòmica (la qual cosa, al nostre entendre, respòn a un plantejament neoliberal totalment erroni i interessat), aleshores que comencin per reduir de forma important els sous dels polítics, alts càrrecs i els assessors, que retallin les despeses militars, i facin tornar els soldats de l’Afganistan, el Líban i Haití, que eliminin la despesa supèrflua en propaganda política i institucional, o en sostenir “xiringuitos” d’activitat més que dubtosa vinculats als partits... Hi ha moltes partides del pressupost susceptibles de ser racionalitzades, en tots els nivells de l’administració, enlloc d’aplicar les tisores sobre la massa salarial, la despesa social i la inversió pública.

Sense anar més lluny, i només a tall d’exemple, a la Diputació s’ha aprovat un pressupost per a l’exercici 2010 en el qual:
- Es passa d’una despesa de 3.104.6300 d’euros (l’any 2009) a 9.022.990 euros
per òrgans de govern i alts càrrecs.
- Es preveu gastar 6.451.520 euros en comunicacions.
- Es contempla una despesa de 46.051.058 euros per treballs realitzats per empreses externes, és a dir, diners públics que es transfereixen directament a mans privades, en alguns casos a canvi de la prestació de “serveis” poc clars o perfectament innecessaris.

Està clar que és més fàcil sacrificar els treballadors i treballadores del sector públic, els i les pesionistes, les persones malaltes, dependents... en definitiva, les classes populars del país, que no pas fer pagar la crisi als causants reals d’aquesta situació.

Perquè la crisi l’han causada els rics, el gran capital, els especuladors. I en el cas de l’Estat espanyol, també hi han contribuït els responsables polítics que durant les últimes dècades han promogut un model de desenvolupament econòmic insostenible i sense futur. Ara, l’Eurogrup, l’FMI, Obama i Zapatero volen que la crisi la paguem nosaltres, els febles. Per aquí no passem i ens hem de plantar.

No admetem que es vulgui aprofitar la present situació d’atur massiu per a transmetre a la societat el missatge pervers que tenir un lloc de treball estable és un luxe i no un dret. No admetem que s’intenti legitimar el paquet de mesures i, especialment, la retallada del sou als treballadors del sector públic, tot apel·lant a l’estereotip del “funcionari” com a treballador privilegiat. No ens cansarem de repetir-ho: Al sector públic també hi ha mileuristes i submileuristes.

Aquestes mesures són un atac en tota regla al conjunt dels treballadors i les treballadores, i aquesta mena de discurs només cerca legitimar-les tot creant divisions entre la gent de la nostra classe. És que potser som nosaltres els responsables de la unió monetària? Som nosaltres els responsables d’haver convertit el sector financer en un casino
transnacional? Som nosaltres qui hem convertit l’economia catalana i espanyola en un desert industrial totalment dependent del totxo i del turisme de sol i platja?

Qui pensi que les mesures plantjades per Zapatero beneficien la gent que es troba a l’atur hauria d’explicar en quina mesura contribuiran a crear ocupació (perquè no ho faran, prou ho sap el mateix president espanyol i qualsevol economista mínimament seriós). Qui pensi que beneficien els treballadors del sector privat, ja s’ho trobarà quan les exigències de disminució salarial es traslladin a la negociació
col·lectiva més enllà de l’administració pública.

Els drets laborals i socials s’han aconseguit gràcies a la lluita, el sacrifici i la solidaritat de molta gent, de molts i moltes treballadores. No podem permetre retallades. No les podem permetre ara, perquè si ho fem després en vindran més, com ja saben prou bé els treballadors grecs (i els irlandesos, i els portuguesos, i...) És per això que cal un resposta popular contundent i ferma. Considerem totalment inadequada la
tèbia resposta anunciada pels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, que ni tant sols han tingut la dignitat de deixar la taula de negociació de la reforma laboral, i que no tenen esma per a convocar una vaga general. Pensem, i denunciem, que un cop més traeixen els interessos de les seves bases, condicionats com estan per la seva dependència econòmica respecte els pressupostos públics.

Per últim, volem manifestar que el que cal és canviar d’arrel aquest sistema econòmic, injust i inhumà que genera crisis cròniques irracionals les quals no fan més que provocar misèria i patiment a la majoria de la població treballadora.

Considerem també que cal canviar aquesta lògica política que premia
sistemàticament els poderosos i castiga els més febles. Nosaltres no estem per “reformar el capitalisme”, sinó per superar-lo i construïr sobre les seves runes una societat sense classes.

AIXÒ NOMÉS ÉS EL PRINCIPI, ELS HEM D’ATURAR

A LA VAGA GENERAL, JA!!!

Secció sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

Maig de 2010