Preacord en el conveni de banca: CCOO i UGT accepten les pitjors, injustes i inútils condicions laborals que es recorden en el sector

Després d'un any sense conveni de banca, en el qual els sindicats “majoritaris” han fet renúncia gairebé absoluta a realitzar mobilitzacions per a pressionar a la patronal, al gener de 2012 s'arribava a la situació que CCOO anunciava públicament que suspenia les negociacions (postura que va ser secundada per UGT).

Ara, després de dir-nos que no estaven negociant, ens anuncien que han arribat a un preacord. Tal comportament no podem sinó qualificar-lo com d'una bruta maniobra per a treure la negociació de la Taula establerta a aquest efecte, i que ningú sigui testimoni dels seus tripijocs. L'habitual en aquests sindicats durant els últims anys.

I clar, el que han acordat CCOO i UGT respon a aquests paràmetres: favorable per a la patronal, dolent per als treballadors, amb el consegüent tracte de favor que després ells reben. Bona prova d'això és que el preacord es fonamenta sobretot en dos aspectes:

a) En matèria salarial. Dos anys de congelació salarial (2011 i 2012), sense pujada. I altres dos anys de moderació salarial (2013 i 2014), amb increments molt modests, i amb unes baixes percepcions addicionals en funció dels resultats dels bancs, que seran molt difícils que es compleixin amb l'actual crisi. Tot això molt detallat, amb minuciositat, per a garantia de la patronal, que s'assegura d'aquesta forma la contenció dels costos salarials durant un període de temps bastant considerable.

Com pot apreciar-se quan els bancs presumien de grans beneficis, els empleats havíem de conformar-nos amb que aquests sindicats signessin arribar a l'IPC, sense cap participació en aquests guanys. No obstant això ara, quan les coses van menys bé per a la patronal bancària, els empleats som els que hem de suportar la seva mala gestió, perdent la referència al poder adquisitiu general i l'actualització de les nostres nòmines.

b) En matèria d'ocupació. En cas de reestructuració de plantilles, la patronal es compromet a “…evitar o pal·liar, en la mesura del possible, l'aplicació de mesures traumàtiques”. En la mesura del possible? ….. quina clàusula més ridícula. La veritat és que la patronal només accepta una vaga declaració d'intencions, molt genèrica, sobre l'ocupació. Haurien de recordar-nos els companys que han perdut la seva ocupació, el que els Departaments de Relacions Laborals dels bancs entenen per mesures “no traumàtiques”? Quants han estat acomiadats sobre la base d'acords en els quals s'afirmava la voluntarietat?

Per tant tal “compromís” no constitueix cap obligació per als bancs, que queden a salvo d'aplicar lliure i contundentment la brutal reforma laboral recentment aprovada pel govern del Partit Popular.

Sense perjudici d'una valoració més exhaustiva posterior, aquest nou acord signat per CCOO i UGT suposa, una vegada més, una claudicació davant la patronal, que comporta un empitjorament injust de les condicions laborals dels treballadors, màxim en un sector que no obstant la crisi actual segueix obtenint uns altíssims beneficis, immorals, i en el qual dia a dia la premsa deixa constància de les escandaloses retribucions i dotacions a fons de pensions que perceben els seus directius.

A més, també suposa un instrument inútil, doncs el benefici que se'ns diu, la garantia en l'ocupació, no queda mínimament recollida de forma eficaç. Tampoc aporta res enfront de l'onada de fusions en el sector financer i per tant és imprescindible que els treballadors prenguem consciència de la complicada situació que s'aveïna de cara a la millor defensa dels nostres llocs de treball.

En definitiva, han acordat que els treballadors assumim la conseqüències d'una crisi que no hem creat, quan ha estat la patronal (especialment la bancària) la qual ha originat aquesta situació amb la seva especulació i la seva avarícia.

Finalitzem aquest escrit, fent una excepció. Encara que sembla que ens trobem davant un acord de tot a canvi de molt poc, res més lluny de la realitat, …… almenys per a alguns …….. En aquest preacord també es pacten unes “converses per a la no discriminació dels delegats sindicals”, que no és altra cosa que acords que ja existeixen en alguns bancs, més coneguts com “Estatut del Delegat”, que estableixen unes condicions laborals privilegiades per a “sindicalistes” amb l'excusa d'evitar ser discriminats, i que en realitat obeeixen a una compensació a canvi de moderació sindical. La signatura d'aquest tipus d'acords està prohibida en la CGT, no així en CCOO i UGT que d'aquesta forma s'asseguren beneficis de que no gaudeixen la resta de la plantilla.

Tenim dret a un salari digne i a l'estabilitat en l'ocupació

La crisi que la paguin els especuladors, no els treballadors

28 de Febrer de 2012

Sindicat de Banca de CGT Madrid

Attached documents