CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Precarietat darrere el teló del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Diumenge, 27 juliol, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Els incentius atorgats a alguns executius del teatre han indignat els treballadors, que diuen que la paciència s’esgota.

La sobrecàrrega de feina ha forçat alguns tècnics d’escenari a jubilar-se amb hèrnies discals o problemes d’esquena.


El Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada d’una manera força tranquil·la, però podria començar la pròxima de manera molt més alterada. A les passions que ja sol haver-hi al darrere del teló dels teatres, al Liceu s’hi afegeix una conflictivitat laboral que, de moment, només és latent però que amb la nova programació després de l’estiu podria presentar-se amb més d’un ensurt. Al recinte operístic barceloní hi treballen 407 persones de manera fixa i un centenar llarg més de personal eventual o del que s’anomena fixos discontinus. La plantilla s’estructura a través de quatre grans col·lectius, que són administració, tècnics d’escenari, el cor i l’orquestra. Tots ells, amb problemes diferents però també tots ells amb un denominador comú, que és haver de fer cada dia més feina, per un salari que va perdent capacitat adquisitiva, amb més estrès i realitzat pel mateix nombre de persones, segons denuncia el comitè d’empresa.

Les condicions laborals dels treballadors del Liceu es regeixen per un conveni propi que venç a final d’any. Com és preceptiu, si no es vol que es renovi automàticament, cal denunciar-lo amb tres mesos d’antelació, cosa que posa el pròxim mes de setembre com a data per fer-ho. El comitè d’empresa –del qual formen part CCOO, UGT, CGT i candidatures independents, especialment al cor i a l’orquestra– ha fet públic fa escassos dies un comunicat en el qual explica que «des que a la temporada 1999/2000 es va reobrir el teatre després de l’incendi, la productivitat s’ha incrementant notablement».

Actes privats

Aquest augment, segons el comitè, es concreta tant en el nombre de representacions de la temporada –d’òpera, dansa, concerts i recitals–, la creació del Petit Liceu –actuacions dedicades als més petits– com en les sessions del Foyer «i molt especialment en la recent tendència a celebrar actes privats i espectacles extres que no formen part de la programació del local i menyspreant la línia cultural del teatre». Un dels membres del comitè d’empresa, José Medina, membre del cor, explica que un dels col·lectius que més pateixen aquesta situació «és el personal d’escenaris», que inclou maquinistes, tècnics de so, de llums, maquilladores, moviment de decorats..., que ocupa unes 110 persones. Medina assegura que «falta plantilla, fins i tot a administració, que també té sobrecàrregues de feina». Alguns dels tècnics «s’han vist obligats a jubilar-se amb problemes d’esquena o hèrnies discals».

Els aspectes que denuncien els treballadors del Liceu són la manca d’inversió en material i manteniment, les hores extres no retribuïdes, que no es cobreixen les baixes i, si es fa, es fa amb personal no qualificat i a vegades subcontractat irregularment, i la manca de formació continuada «amb l’excusa de reduir despeses i fer un teatre “sostenible”». Medina es queixa que «en quinze anys, no hi ha hagut cap augment salarial més enllà de l’IPC estatal , que tothom sap que normalment està per sota del català». Una qüestió que ha fet vessar la gota del vas de la paciència de la plantilla del Liceu és la política de gratificacions als directius que s’ha practicat almenys fins ara en l’etapa de Cullell, abans que l’exdirectora saltés a la CCMA.

Els treballadors asseguren que aquesta política ha generat en els darrers anys «uns guanys dels quals només s’han beneficiat els alts executius, en forma de primes i incentius, que, si bé deuen ser legals, no ens semblen ètics, argumentant que s’havien aconseguit determinats objectius». El comitè d’empresa recorda que aquestes fites «també les han aconseguit els treballadors del Liceu». Medina diu que «si hi ha diners per als directius, també n’hi ha d’haver per al personal». El portaveu sindical afirma: «Volem oferir la màxima qualitat possible; fem una feina rigorosa, i és una llàstima que l’empresa no ho reconegui».

Promeses incomplertes

A la fi de l’any passat i al principi d’aquest 2008, al Liceu es va poder veure una de les produccions estrella de la temporada, Aida, de Giuseppe Verdi (imatge). Un dels aspectes que més curiositat van despertar va ser la presència de Sonsoles Espinosa, esposa del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en el cor de reforç que el Gran Teatre va contractar per potenciar el seu propi. José Medina recorda que Josep Caminal, quan dirigia el Liceu, va prometre que el cor mantindria el nombre d’efectius previs a l’incendi: «Érem 84, i ara som 66. El contracte programa n’estableix 72». Per això critica la contractació de cors de suport –com en el que hi cantava Espinosa– perquè el que provoca és que «hi hagi cantants que no gaudeixen de les condicions de treball de la resta», com si estiguessin fitxats a través d’ETT. Medina insisteix que «tothom ha d’estar contractat igual» i denuncia que el Liceu ha incomplert el pacte a què es va arribar amb l’exdirectora Rosa Cullell.

Text: FRANCESC RÀFOLS. Fotografia: IVAN G. COSTA

Article publicat al setmanari El Triangle núm. 884

www.eltriangle.info/ct/Cos/EdicioPortada:SisenaNoticiaPortada#14663

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció