Precarietat laboral contra la precarietat social?
Miguel Martín - Setmanari Directa
“S’
ha jugat massa amb el component vocacional del nostre
treball per normalitzar abusos que, en qualsevol altra professió, serien
inacceptables”, afirma Mario, nom fictici
d’un treballador d’un Centre Residencial
d’Acció Educativa (CRAE) que prefereix
preservar l’anonimat. “He arribat a escoltar frases com: tu per què estàs aquí, per
diners o pels xavals?, per qüestionar decisions que afecten tant les teves condicions
de treball com la teva vida personal”.
Mario considera que la baixa afiliació sindical al sector té molt a veure amb tot plegat
i relata un empitjorament progressiu de les
condicions de treball: “El 2003, jo treballava en un altre centre públic i ingressava
uns 1.500 euros; el 2008, en un centre de
gestió delegada, cobrava 1.400 euros. La
gent contractada en aquest mateix centre
el 2012 cobra 1.300 euros”.
Amb 7.500 entitats, 100.000 treballadores, 245.000 voluntàries i 1.700.000 usuàries, allò que als Estats Units s’anomena
–sense ironia–
Non-profit Industrial Complex
(Complex Industrial sense Ànim de
Lucre) aquí també ha assolit proporcions
industrials i tics mercantils. Laia Grabulosa, representant de La Confederació (patronal catalana), reconeix que “cada vegada hi ha més empreses de caràcter
purament mercantil que s’estan intentant
introduir al sector, cosa que exigeix una
regulació que protegeixi l’objectiu princi-
pal: l’atenció a les persones”.
Sigui com sigui, les retallades estan
obrint fractures en diferents direccions.
Els propers concursos de serveis i subvencions, la negociació del nou conveni
col·lectiu i la visibilització de la precarietat
laboral anuncien que hi haurà conflictivitat
entre les entitats i l’administració, però
també entre aquestes i les plantilles. Com a
mar de fons: el paper del voluntariat, presentat com la panacea per les administracions, però denunciat com a agent de precarització del treball i l’atenció social.
SUBHASTES DE SERVEIS PÚBLICS
Les paraules del conseller d’Economia i
Coneixement Andreu Mas-Colell, pronun-ciades en el marc d’una conferència per a
la Fundació Pere Tarrés el març de 2012,
són prou clares: “Les entitats socials són
una manera eficient d’obtenir resultats
molt bons per a la societat amb recursos
públics escassos”. Criteris economicistes i
explotació al màxim del voluntariat.
La Confederació i la Taula d’Entitats del
Tercer Sector han denunciat els procedi-
ments emprats per l’administració en concursos de serveis socials, on “la valoració
del projecte tècnic és molt inferior a l’oferta econòmica, cosa que fa que, a la
pràctica, alguns concursos esdevinguin
subhastes”. Les dues organitzacions més
representatives del sector han detectat
“rebaixes extremes, superiors al 25% (del
pressupost de licitació)” que afecten de
manera radical la qualitat de l’atenció. Una
centralitat de la relació cost-benefici que es
tradueix en una “penalització addicional
per a les entitats socials que tradicionalment ja s’han vist penalitzades en relació a
les empreses mercantils en els procediments de contractació pública”.
El col·lectiu Defensem l’Acció Social i
Comunitària (DASC), format per professionals del sector, ha donat suport a la denúncia de les entitats i ha exigit estendre “l’obligació existent per a les entitats sense ànim
de lucre relativa a la reinversió dels beneficis anuals a qualsevol entitat adjudicatària
d’un concurs de serveis socials”.
PRECARIETAT LABORAL
Tant DASC com el sindicat CGT senyalen
que bona part de les entitats ja apliquen
una lògica empresarial. El desembre passat, DASC va denunciar: “Hi ha rebaixes de
sous, impagaments a les entitats socials que
ens tenen contractades, cosa que ens porta
a treballar cobrant la meitat del sou, i contractes com a integradors i no com a educa-
dors o amb titulacions superiors”.
Fins fa cinc anys, l’acció social i comunitària no era una realitat laboral recone-
guda. Malgrat el creixement del sector, amb
milers de professionals altament qualificades, les plantilles s’havien d’acollir a convenis com el d’educació concertada o el de
despatxos i oficines (banca). Amb els convenis de sector, en molts casos, s’ha passat
de convenis amb un nivell de protecció i de
drets relativament alt a un de mínims com
l’actual. Segons la CGT, a la pràctica, les
plantilles han perdut poder adquisitiu. El
sindicat apunta que, més enllà del conveni,
“a alguns centres de treball, en tres anys, la
jornada laboral anual ha augmentat 150
hores, els dies lliures (vacances a part)
s’han reduït de dinou a tres l’any i s’ha
rebaixat el salari una mitjana de 170 euros
nets mensuals”. La negociació del proper
conveni corre el risc d’empitjorar encara
més aquestes condicions.
SEGUIR EMPITJORANT
L’acció social és un hibrid estrany: un
servei públic privatitzat en milers d’associacions, fundacions o empreses, amb
característiques, objectius, tarannàs i
funcionaments diversos, on les entitats
religioses continuen tenint un pes important. Treballadores i representants d’enti-
tats coincideixen a assenyalar que, amb
nombrosos aspectes crítics, el model
actual havia aconseguit consolidar certs
estàndards de professionalització i de qualitat que superaven el precedent de la caritat religiosa. Ara, tot això pot estar en risc,
tant pel foment de les lògiques mercantils
com per l’ús del voluntariat per fomentar
mà d’obra barata o gratuïta.
Des de la patronal, Laia Grabulosa assegura que comparteix aquesta preocupació:
“Nosaltres posem en valor la figura dels
professionals i considerem que el voluntariat ha de jugar un paper complementari”.
L’ús creixent que algunes empreses del sector estan fent de figures com la de
voluntari
alliberat
o
integrador
semblen confirmar,
però, les pors del col·lectiu de treballadores: es vol consolidar una figura ambigua
dirigida a desdibuixar els drets laborals i a
precaritzar la qualitat de l’atenció.
Diferències
salarials
Direcció
Salari base mensual 2.083,04. Salari base anual 29.162,50. Plus de cicle continuat mensual 2.607,37. Plus de cicle continuat anual 36.503,12.
Com. intermedis
Salari base mensual 1.758,65. Salari base anual 24.621,04. Plus de cicle continuat mensual 2.303,38. Plus de cicle continuat anual 32.247,27.
Llicenciades
Salari base mensual 1.625,01. Salari base anual 22.750,18. Plus de cicle continuat mensual 1.753,55. Plus de cicle continuat anual 24.549,63.
Educadores
Salari base mensual 1.456,7. Salari base anual 20.393,76. Plus de cicle continuat mensual 1.696,42. Plus de cicle continuat anual 23.749,88.
Pers. qualificat
Salari base mensual 1.287,36. Salari base anual 18.023,06. Plus de cicle continuat mensual 1.386,31. Plus de cicle continuat anual 19.408,35.
Admin. i serveis
Salari base mensual 1.027,24. Salari base anual 14.381,31. Plus de cicle continuat mensual 1.082,32. Plus de cicle continuat anual 15.152,51.
Al Conveni d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc (dels set convenis del sector, aquest dóna cobertura a la majoria
d’activitats), queda patent la diferència entre els
càrrecs directius i la resta. Per entendre la taula, l’anomenat plus de Cicle Continuat és un complement aplicat als centres que obren 24 hores diàries els 365 dies de l’any i que supleix plusos
com el de nocturnitat. En aquests centres, el càrrec de direcció pot ingressar fins a 36.500 euros
anuals, 7.300 euros més que amb el salari base. Per
la seva banda, el personal llicenciat, les educadores i el personal qualificat ingressen respecti
vament 1.700, 3.356 i 1.385 euros anuals més treballant al cicle continuat. En qualsevol cas, hi poden haver diferències de fins un 140% dels ingressos anuals entre el sou dels càrrecs directius i el
de les assalariades. Les plantilles afegeixen que
calen mecanismes de control sobre les pròpies entitats en aspectes “com, per exemple, els sous
dels directius i del personal administratiu i l’ús
o la reinversió dels seus beneficis anuals”
http://defensemacciocomunitaria.files.wordpress.com/2013/02/l_acciocc81-social-en-joc-1.pdf