Precarietat laboral i social

La precarització del treball i de la vida (temporalitat, rotació en l'ocupació, pèrdua d'estabilitat, creixement de la incertesa davant del futur, exclusions i discriminacions racials, de gènere, etc.), ha difuminat el laboral en l'existència quotidiana, permetent visualitzar els vincles entre vida laboral i vida extralaboral.

Les lluites contra les Reformes Laborals, les deslocalitzacions d'empreses, la reduccions salarials i la resta de retalls de drets laborals, no han de deslligar-se dels retalls democràtics, l'encariment dels serveis bàsics (vivenda, sanitat, ensenyament, jubilacions i la resta de prestacions de la Seguretat Social) ni de la repressió i marginació que patim les classes més humils, ni de la corrupció i impunitat de què gaudeixen els polítics, els rics i tot l'entramat que els protegeix (Jutges, policies, militars, etc.)

La CGT té una oportunitat extraordinària de desenvolupar la seva funció “històrica” de lluitar contra la mercantilització total de la vida, de lluitar contra aquesta tendència inhumana del capitalisme d'utilitzar la capacitat de les persones com si fórem un “recurs mercantil” més, un factor econòmic buidatge de vida. Aquesta situació on el laboral i extralaboral es confonen és especialment notòria en el cas dels joves, de les dones, de les persones immigrants, amb discapacitat, etc.

Desenvolupar una cultura sindical, en la que el social i el laboral s'interrelacionin i s'influenciin mútuament, és elevar el nostre nivell d'incidència, de resposta i d'intervenció transformadora. En aquest sentit hi ha una gran feina a desenvolupar:

- 1r Treball és molt més que ocupació i CGT ha de reconéixer com a treball aquells que no es veuen i no es paguen: els treballs invisibles realitzats històricament per les dones per a lluitar per la redistribució dels treballs (de tots els treballs) i de la riquesa
- 2n En l'àmbit laboral, lluitar en les professions feminitzades que arrosseguin les pitjors condicions laborals, exigir el mateix salari per a treballs del mateix valor, convertir els convenis col·lectius en instruments de lluita contra la discriminació de gènere, combatre el procés de flexibilització de temps i espais de treball assalariat davall la lògica del capital, fer front a les distintes formes d'acaçament.
- 3r Impulsar i recolzar les lluites de les dones en qüestions com: el canvi de Règim Especial de Seguretat Social per a les empleades domèstiques, pels drets humans i laborals de les treballadores del sexe, per la lliure identitat de gènere i la reassignació de sexe com a prestació sanitària pública i gratuïta, contra totes les formes de violència contra les dones
- 4t Mantindre una campanya permanent de denúncia de la Llei d'Estrangeria i de les polítiques de la UE com a responsables de la indefensió, abandó i falta de drets de les persones sense papers.
- 5è Servei domèstic i atenció a domicili: Campanya per la seva sindicalització i la defensa dels seus drets, orientat a les dones immigrants. Suport al canvi de règim de la seguretat social.
- 6è Construcció: Estudiar la situació sociolaboral del sector. Repartiment periòdic de propaganda de CGT en els talls. Aglutinar en una coordinadora a tots/es els/les afiliats/des en CGT del sector.
- 7è Treball temporer i agrícola: Elaborar un mapa de la precarietat de les campanyes de les collites (temporers/temporeres). Denunciar totes les deficiències i irregularitats detectades en el marc social i laboral del treball temporer.
- 8è Treballadores i treballadors del sexe: Denunciar l'agressió a què estan sotmeses quotidianament. Defensa de garanties de salut, seguretat i drets. Recolzar iniciatives d'autoorganització.
- 9é Buscar línies de treball comú amb aquelles organitzacions específiques que tracten les diferents discriminacions, amb les que podem compartir formes de pensar i actuar.
- 10é Posada en marxa d'equips de treball sobre les diferents realitats de la discriminació (discapacitat, opció sexual...), elaboració de les diferents reivindicacions i consolidació de l'activitat antidiscriminació de la CGT.
- 11é Realitzar un estudi detallat de tots els locals de la CGT sobre el compliment o no de les mesures d'accessibilitat per a persones amb discapacitats físiques. A fi d'anar detallant en un termini raonable i en funció dels mitjans disponibles els canvis que siguin necessaris.

En la reivindicació laboral i en la negociació col·lectiva:

Drets laborals: existència de relació laboral, permisos de treball, contractes, condicions contractuals, negociació col·lectiva, dret de vaga, participació sindical, condicions de salut, etc. La Negociació Col·lectiva és un marc on el nostre Sindicat ha d'apostar per introduir clàusules que garanteixin la no discriminació dels i les treballadores per raó d'ètnia, cultura o origen. Cal establir controls sindicals quant als treballs externs per mitjà de contractes/subcontractes, font del tràfic il·legal de mà d'obra i pilar bàsic de la precarització estructural del mercat de treball.

Drets socials: assistència sanitària, prestacions socials, vivenda, etc.

Llibertats: de circulació, d'associació sindical i política, de vot, etc.
Establir aliances amb les associacions de treballadores de la llar a fi de realitzar una labor conjunta de sindicalització i defensa dels seus drets laborals. Suport a la Campanya pel canvi de règim en la seguretat social de les empleades de la llar.

Establir aliances amb grups autoorganitzats de treballadors i treballadores immigrants per la defensa dels seus drets socials i laborals, sempre que tals grups o associacions no entrin en contradicció amb l'acció social i sindical de la CGT.

Elaborar un mapa de la precarietat de les campanyes de les collites (temporers/temporeres), entre tots els territoris, fent un verdader treball de cooperació i coordinació sindical. Dotar pressupostàriament del Fons Confederal d'Expansió en Immigració la intervenció de la CGT en el treball agrícola temporer, previ presentació del Pla o Projecte concret amb l'aval del Sindicat o Federació Local on es vol posar en marxa el pla, i de la Confederació Territorial corresponent.

Fomentar iniciatives de cooperació i lluita entre treballadors i treballadores de “aquí” i de “allà” (dins i fora). Les Multinacionals, les Transnacionals, són un bon exemple per a un treball cooperatiu entre sindicalistes d'allí amb sindicalistes d'aquí (Repsol, BBVA, Telefónica, BSCH, etc.).

COM AGLUTINAR A TOT EL MOVIMENT SOCIAL DISPERS?
Per a unir forces i aconseguir aquesta gran lluita que canvii les coses és necessari, com queda dit, aglutinar a tots aquests col·lectius dispersos que estiguin realment per la confrontació amb el sistema. El nostre desig com a Organització integral és que això ocórregui davall les nostres banderes i postulats però això, avui en dia, és clarament inviable, senzillament perquè certes dinàmiques i conceptes no es canvien d'un dia per a un altre.

Per tant, la nostra labor ha de continuar dirigida a buscar la convergència de tots els col·lectius i moviments antisistema, sabent, en tot moment, separar la palla del blat, però treballar de manera compromesa en totes aquelles accions amb què estiguem d'acord. Però perquè això ocórregui, i no acabem difuminant-nos més entre aquests col·lectius, és necessari que estrenyem les nostres files i siguem capaços d'acudir a totes aquestes trobades amb les nostres propostes, encara que amb una certa flexibilitat per a alleujar tensions en la mesura que sigui possible.

Una coordinació sense apropiacions:

Els moviments socials que plantegen alternatives concretes en el social i tenen un funcionament autònom i una posició clarament anticapitalista i antisistema, posseïxen una sèrie de trets comuns que els brinda un cert “aire de família”, en relació amb el moviment llibertari

- Una perquè rebutgen les formes clàssiques de mobilització polítiques, especialment d'aquelles que perpetuen la tradició dels partits polítics; d'ací que siguen propensos a evitar tota forma de monopolització per part de minories i a afavorir la participació de tots els interessats en els temes que els afecten. Per això se'ls veu pròxims a les tradicions llibertàries.

- Una altra perquè estan orientats cap a objectius concrets i importants per a la vida social (vivenda, ensenyament, ocupació, salut, etc., respecte dels quals procuren aportar solucions directes i pràctiques.

- En tercer lloc perquè les seves pràctiques i les seves accions estan clarament dirigides contra les polítiques neoliberals, buscant pràctiques solidàries de lluita entre els seus membres, encara que tinguen característiques corporatives cap a l'exterior.

Això últim ha de véncer-se amb una labor d'enteniment i de treball en comú. Però si volem guanyar-nos la confiança dels que s'han parapetat en les seves trinxeres particulars, haurem de fer-ho des del seu mateix nivell, sense afanys protagonistes ni posicions rígides, tractant que comprenguin la necessitat unificar les distintes lluites per a confluir en una lluita de veritat.

No es tracta de perdre els nostres senyals d'identitat, cosa que, per descomptat, no ha d'ocórrer! però sí, de donar-nos compte que necessitem aglutinar forces, sobretot amb aquells que, en la majoria de casos, rebutgen tant com nosaltres les manipulacions polítiques; tant que inclús, desconfien també de les nostres intencions manipuladores.

Enfront del model institucional i col·laboracionista dels sindicats majoritaris; enfront del model de “corretja de transmissió” en el que són “altres” els que decidixen; enfront del model incoherent de qui firma manifestos i proclames a nivell públic però accepta la lògica de la competitivitat en les empreses; la CGT és una organització anarcosindicalista, de treballadores i treballadors que prenen les seves pròpies decisions, i que manté de manera coherent una lluita social antagonista i transformadora.

Així ha de ser perquè així la volem!!