CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Preparem-nos que se’ns gira feina

Dilluns, 19 setembre, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Totes les enquestes diuen que el PP guanyarà les properes eleccions espanyoles del 20 de novembre. Bé, ho diuen les enquestes i tothom que en parla sense enquestes. I a voltes afegint-hi que perquè mani la dreta amb nom d'esquerra millor que tornin els originals, perquè se'ls combatia millor. Discrepo, com sempre, però no totalment. No és millor que torni la dreta dura perquè el PP està embogit, com si hagués esperat un segle per tornar al poder i rebolcar-s'hi com un porc senglar a l'aigua que li dóna frescor i alhora li serveix per treure's del cos paràsits indesitjables.

En són un clar exemple les decisions al voltant de la llengua catalana preses en els poderets autonòmics que han guanyat o ja tenen com els de les Illes, Aragó i el País Valencià, en què el partit de l'ecs!-feixista Fraga Iribarne ha mostrat com es belluga i mossega, amb tota la seva mala bava i sense cap mena de miraments. En els tres casos que he esmentat l'atac directe i sense manies a la llengua catalana ha estat un senyal d'identitat destacat dels de la gavina, degradant-ne la categoria i la necessitat en alguns casos, esborrant-la en d'altres.... I només en el cas del País Valencià amb la retirada de la Llei de Font de Mora, com a conseqüència de la conjuntura de canvi de president de al Generalitat, sembla que l'atac no ha estat tan salvatge, tot i que tampoc n'hi ha per tirar coets.

Per la seva banda, el PP principatí ensenya a través de l'aparador de Badalona com es lluirà en alguns temes clau per aconseguir adhesions quan li toqui practicar la feina que Artur Manstisores ha fet tan eficaçment amb la sanitat de les quatre províncies. Per tal que no ens agafin amb els pixats al ventre, ja han anunciat com serà el món que ells governaran a partir del 20N. I sabem i tenim clar que del que ara tenim ens en quedarà ben poc, perquè això dels drets socials a la colla de fatxes de Cospedal i companyia els importa una merda parlant en plata si no és per convertir-los en necessitats que alguna empresa privada d'un amic o conegut cobreix a preu d'or i sempre per tal que no ens falti de res, si la podem pagar.

Així doncs, mentre ens roben sanitat, educació (la Comunitat de Madrid és aparador del futur dels mestres, que no és altre que ser insultats i acomiadats de tres mil en tres mil distrauran l'electorat amb cacauets. A Badalona, com deia, l'Albiol ensenya cartes perquè no ens estranyem. L'anticatalanisme (un cacauet) dóna vots fins i tot a Catalunya i per tant cal obviar, fer desaparèixer o esborrar tot el que sigui català, començant per la Diada Nacional de les quatre províncies. Un cop més, el racisme i la xenofòbia (dos cacauets més) més descarats, tot i que amb total seguretat exculpat pels tribunals, caminen de bracet amb l'espanyolisme excloent més bèstia. I no com una anècdota sinó com a exemple de govern d'un partit que quan exposa aquests dos trets damunt de la taula rep el suport total i explícit de la màxima dirigent del seu partit.

Veure aquesta nul·la possibilitat de canviar res ni amb votacions ni amb mobilitzacions no ens pot fer desesperar, però. En tots dos casos ara no tenim prou força de xoc per anar-hi i anar-hi i,sobretot, vèncer. Però la tindrem. I no d'aquí a mil anys sinó en un espai curtet de temps. No estem als anys vuitanta o noranta del segle passat. No som fills d'ahir i de tot això alguna cosa hem après, algunes. Que som febles és clar però també ho és que per primer cop des del cop d'estat de Tejero som capaces de plantar-los cara, alhora que els projectes alternatius ja no són només anècdota. Als Països Catalans i a cada lloc segons possibilitats diverses, això és ben clar, però a la resta de l'Estat la cosa no pinta tan malament.

Ara bé, enfrontar-se amb el PP ara voldrà dir també, i d'una vegada per totes, no deixar-se seduir per cants de sirena del vaixell fantasma que es fa dir “socialista” i d'”esquerres”. Aquesta colla tenen el seu lloc on abans hi havia els del Rajoy (aquest i Mas, un cop desplaçats, juguen a fer de Chicago Boys) i aquest no és altre que la dreta liberal de sempre. O sigui que anem-nos preparant per fer front al PP (a CiU ja fa dies que ho fem perquè a nivell social les diferències són inexistents) i no donar ni aigua als del roig descolorit. Se'ns gira feina.

* Jordi Martí Font és escriptor i periodista, afiliat a la CGT de Tarragona

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció