Presentació del llibre ”Històries del 6” a Tarragona
Presentació del llibre "Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial”
de David Fernàndez.
editat per Virus Editorial.
Al Casal Sageta de Foc, Carrer del Trinquet Vell, 15, Part Alta, Tarragona.
Dimarts 27 de març, a les 19h.
Presentació a càrrec de David Fernàndez, autor del llibre.
Organitza: Casal Sageta de Foc i CGT
Sinopsi del llibre:
«Recuérdalo tú y recuérdalo a otros», és la crida insistent que presidia el poema 1936 de Luis Cernuda, quan recorda la trobada amb un antic combatent de la Brigada Lincoln; és l'imperatiu moral de lluita contra la temptació del silenci. La història d'aquest llibre estava esperant, des de feia temps, que algú l'expliqués. L'autor escriu des de la valentia i l'honestedat que dóna el comprimís i la convicció, i ens ofereix una comprensió neta, apassionada i exacta d'una sèrie d'episodis del nostre passat més recent. Es tracta d'una experiència dantesca, de baixada a les clavegueres de l'Estat d'un periodista arriscat, provocador i políticament incorrecte.Darrera el nostre Estat de Dret s'hi desenvolupa, sovint amb complicitat de les autoritats, un infraestat clandestí i en la completa il·legalitat. Té els seus propis codis i regles del joc i no resulta sempre fàcil desxifrar-los. El llibre ho fa des de la indignació moral i la ironia, i posa de manifest la fal·làcia de la visió idíl·lica i institucional de la policia com a garant de les llibertats i drets ciutadans. I així és com ens parla de maletes i fons reservats, d'informes confidencials, de comissaries i tortures, d'infiltrats i secretes, de pistoles i segrestos, de llistes negres i telèfons punxats... en definitiva, de la guerra bruta d'un estat d'excepció encobert contra els moviments socials i populars.
Era una història ocultada que calia rehabilitar per informar del present i reconèixer les noves situacions del futur. Aquesta és la tasca de la memòria. No obstant, i sobretot, el llibre parla de nosaltres, de tots els qui, d'alguna o altra manera, ens hem vist implicats en la història d'aquests últims deu anys de protestes. No se'ns mostren les coses com van passar, sinó com ens van passar, en un espai i un temps col·lectiu.
Jaume Asens, a l'epíleg «Així (ens) va passar»
Aquesta història arrenca el 28 d'octubre de 1996 amb el desallotjament manu militari del Cinema Princesa i arriba fins a l'absolució dels Tres de Gràcia. Amb un protagonista central: el Grup VI de la Brigada Provincial d'Informació del Cos Nacional de Policia, especialitzat en la repressió a la dissidència política i social.
Però Cròniques del 6 és un llibre obert i no té final. Perquè, malgrat el relleu suposat dels Mossos, el Grup VI —i els seus agents— segueix plenament operatiu. Els uns i els altres són parts complementàries de la maquinària repressiva que l'Estat necessita per imposar, com sigui, una improbable pau social en temps de desigualtats i injustícies creixents.
Pròleg d'Arcadi Oliveres; epílegs d'August Gil Matamala, Albert Martínez, Ester de Pablo, Ma. Gabriela Serra, Iñaki Rivera, Jaume Asens i Guille Reyes
Article d’opinió sobre el llibre:
Les Cròniques de David
El David Fernández de Gràcia, el David de La Torna, ha publicat amb Virus Editorial un llibre imprescindible de llegir: “Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial”. El llibre esbudella el grup del 6 de la Policia Nacional que té com a missió, des de fa deu anys, desfer el teixit anticapitalista principatí des del quart pis del seu cau a la Comissaria de Via Laietana de Barcelona. Setanta agents, o molts més, dedicats dia i nit a infiltrar-se en les nostres organitzacions, prendre’n nota, filmar-nos, recopilar papers, reprimir-nos i intentar sembrar zitzània. El David hi explica qui, quan, com, què i per què d’aquest grup i de les seves intervencions contra els moviments socials, tot en petits fragments narratius a voltes descriptius, a voltes poètics, a voltes reflexius, sovint emocionants i sempre interessants.
Però, sincerament, si aquest llibre fos només això l’hagues llegit i prou. A banda de llegir-lo, m’ha fet pensar, recordar, fer balanç i entendre, un cop més, que anem bé, que anem molt bé i tenim la capacitat d’anar-hi més. Als moviments socials transformadors em refereixo, més enllà dels partits o de qualsevol altra estructura reforçadora del poder.
Ens calen llibres valents com aquest, que ens dóna la paraula i ens fa visibles enmig del món de la lletra impresa literària. Si no ho fem, ens esborraran ara o adés i això no els ho hem de posar gens fàcil. “Cròniques” és alhora un llibre àgil i ben escrit, que conté propostes i que ens indica camins que han estat exitosos i que jo crec que cal continuar experimentant, sobretot aquest de la infectació, que de fa deu anys ens va fer sortir del clot i que a la llarga ens pot portar a transformar la realitat; almenys, com diu el David, la nostra personal. Però al cap i a la fi, què és la història general sinó la suma de totes les nostres personals?