Presentació del llibre: “L’anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes.”, d’Ignacio C. Soriano Jiménez
El Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, amb el número 15 de la col·lecció, edita el llibre L’anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes, d’Ignacio Clemente Soriano Jiménez.
La presentació anirà a càrrec de la Dra. Teresa Abelló Güell, professora d’història contemporània de la Universitat de Barcelona. L’acte se celebrarà el dijous dia 3 de juliol a les 20 hores, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona.
El llibre incideix en l’aparició de l’anarquisme a Tarragona, no només mitjançant l’organització sindical de la CNT, sinó també des de l’àmbit cultural amb la creació de grups de teatre, corals, recitals de poesia, biblioteques, l’estudi de l’esperanto, les escoles racionalistes, la lluita contra l’alcohol, el joc i la prostitució, etc...
En aquest marc, la parella formada per Formós Plaja i Carme Paredes desenvoluparà una gran activitat entre 1918 i 1923 editant diferents periòdics com Acracia, Fructidor i Los Galeotes, així com els fulletons que els acompanyaven, publicacions que des de Tarragona es distribuïen arreu de Catalunya i a la resta de l’Estat, però també a la que . Tot plegat amb una funció educadora: el sindicalisme no només havia de servir per a aconseguir millores econòmiques sinó també per a desvetllar les ments i les consciències dels drets i deures dels homes i dones de les classes populars.
En el número 14 de la Rambla de Castelar, l’actual Baixada del Toro, Formós Plaja i Carme Paredes crearan la impremta Gutenberg i rebran l’encàrrec per part de la Federació Anarquista de Barcelona d’editar mig milió d’opuscles, clàssics de l’anarquisme internacional, repartits entre títols com Contestación a una creyente, de Sebastien Faure; Entre Campesinos i En tiempo de elecciones, d’E. Malatesta; La política de la Internacional, de M. Bakunin; Un año de dictadura proletaria en Rusia, de H. Roland Holst; La peste religiosa, de J. Most; El derecho a la salud, y El sindicalismo, d’A. Lorenzo o Teoría del préstamo usurario, de Blanqui, entre d’altres. La distribució arribava a tot l’àmbit geogràfic de llengua castellana.
Des de Tarragona, entre el carrer Sant Domènec i el carrer Rebolledo, Formós Plaja i Carme Paredes, a més de veure créixer als seus fills Acràcia, Germinal i Camèlia, continuaran treballant per a la divulgació internacional de l’ideari anarquista, fins a l’any 1924, quan la repressió d’inicis de la Dictadura de Primo de Rivera els farà marxar cap a Barcelona.