CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Presentació-homenatge a Ramón Fernández Durán, 1 d’abril a Barcelona

Diumenge, 27 març, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Amb motiu de la presentació dels seus darrers dos llibres es celebrarà un acte per parlar de les seves aportacions a l'anàlisi crític de la realitat contemporània.


Divendres 1 d’abril
a les 19.30 hores,
a l’Espai Obert
(Violant d’Hongria, 71 - L1-L5 Plaça de Sants i L5 Badal) de Barcelona.

Ramón Fernández Durán és enginyer de camins, urbanista i militant d'Ecologistes en Acció. És un dels autors de referència en la crítica del capitalisme global com motor de desenvolupament i del que ell mateix ha denominat com "globalització armada". Entre els seus treballs més destacats estan La explosión del desorden (ed. Fundamentos, 1996), El movimiento alternativo en la RFA. El caso de Berlín (ed. La Idea, 1985) o Contra la Europa del Capital y la globalización económica (Talasa, 1996). Amb l'editorial Virus ha editat diverses de les seves obres en els últims anys, en les que analitza aconteixements de crucial importancia: Capitalismo (financiero) global y guerra permanente (2003), La compleja construcción de la Europa superpotencia (2005), El tsunami urbanizador español y mundial (2006), El crepúsculo de la era trágica del petróleo. Pico del oro negro y colapso financiero y ecológico mundial (2008), Tercera Piel. Sociedad de la imagen y conquista del alma (2010) o El Estado y la conflictividad político-social en el siglo XX. Claves para entender la crisis del siglo XXI (2010)

Als seus darrers llibres, El Antropoceno. La expansión del capitalismo global choca con la biosfera i La Quiebra del Capitalismo Global 2000-2030, completa un conjunt de treballs, èn els quals ha sigut capaç de sintetitzar les causes i les conseqüències de l'expansió capitalista sobre el Planeta i sobre la societat.

Els llibres

El Antropoceno. La expansión del capitalismo global choca con la biosfera

Des del mitjà marí a l'atmosfera passant per la pràctica totalitat de la geografia terrestre, el planeta Terra està sofrint una era d'enormes transformacions físiques i ambientals provocades per l'acció humana, a una velocitat sense precedents en els últims milions d'anys, el que permet a Fernández Durán afirmar que ens estem endinsant en una nova era geològica, la del Antropoceno.

L'expansió de les metròpolis urbanes, l'hegemonia del sistema industrial i de l'agricultura intensiva, i un consum de masses que solament retorna al medi ambient residus que en la seva majoria són impossibles de recuperar per al cicle natural, han dut a la biosfera al límit de la seva capacitat de regeneració. En tot just cent anys, durant el passat segle XX, la humanitat ha consumit més energia que totes les generacions precedents i s'ha apropiat del 40% de la biomassa del planeta. Segons diferents càlculs, a la Terra avui li costaria al voltant de 1,3 anys reproduir els recursos que la societat —principalment les poblacions del Nord i de les perifèries emergents— consumeix al llarg de 1 any.

Això està provocant un col·lapse biològic que ha suposat una pèrdua del 30% de la biodiversitat de la Terra entre 1970 i 2005 (el que alguns ja denominen «la sisena extinció de la història del planeta») i creixents processos de desertització, esgotament i contaminació d'aqüífers, deforestació i sobreexplotació dels ecosistemes marins, tot la qual cosa incideix negativament i aguditza el canvi climàtic en curs.

El Antropoceno aixeca acta de la vertiginosa senda de destrucció en la qual s'ha sustentat aquest creixement desaforat i literalment criminal del sistema agro-urbà-industrial globalitzat. Aquesta dinàmica ha convertit les perspectives de futur en una carrera contrarellotge contra la destrucció del planeta que, mancant voluntat política i si no sorgeix una forta oposició, tal vegada solament l'esgotament dels recursos energètics pugui frenar.

La quiebra del capitalismo global 2000-2030

«Tindrem doncs dos escenaris extrems possibles a partir grosso modo de 2030. Un col·lapse caòtic, brusc i humanament brutal, o un decreixement “més suau”, ordenat i just, sent el més probable una complexa i conflictiva interacció entre ambdós, depenent així mateix de la situació diferencial dels diferents territoris i societats a escala planetària. És a dir, diferents graus de “Barbàries” juntament amb diferents graus de “Socialismes Ecològics i Antipatriarcals” (si és que s'assoleixen arribar), amb tota l'àmplia gamma intermèdia que ja hem ressaltat, convivint de forma molt complicada entre si. El més probable, al dia d'avui, amb les tendències en curs, és que predominin els escenaris de “Barbàrie” sobre els altres. Però seria “una sortida” cap a davant de l'espècie en granmesura suïcida, doncs podria estar en joc el seu propi futur sobre el planeta Terra, al comprometre l'avenir d'una gran part de la mateixa (en el cas més extrem de crisi aguda nuclear, bacteriològica o transgènica). Però per a transitar en l'altra direcció, és a dir, perquè no arribin a plasmar-se escenaris d'aquesta naturalesa, hauríem d'anar caminant cap a la fi de la Guerra i la Violència com forma determinant de les actuals relacions intraespecífiques, i elements claus de la força del patriarcat i de la desigualtat social existent. Unes relacions de les quals es beneficien prioritàriament unes minories socials mundials (unes elits en molt forta crisi llavors, probablement), unes considerables “classes mitges” (en aquest moment ja en important desintegració), però també en major o menor grau la meitat masculina del Homo sapiens a escala global, que exerceix no només una major o menor explotació, sinó en molts casos la violència sobre l'altra meitat: les dones del món.» (Ramón Fernández Durán)

Virus editorial

www.viruseditorial.net/index.php

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció