Programació del mes de febrer de l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona

- Divendres 5, 19h

“Reportaje del Movimiento Revolucionario en Barcelona” + “Barcelona trabaja para el frente”.
(Mateo Santos, 1936)

En la primera sessió de les quatre de què consta el cicle es visionaran dos documentals dirigits pel periodista anarquista Mateo Santos. Es tracta de "Reportaje del movimiento revolucionario en Barcelona" i "Barcelona trabaja para el frente". Tots dos van ser realitzats als primers mesos de la Guerra Civil. Al primer, s'explica l'esclat de la sublevació militar feixista del 19 de juliol, els primers controls de seguretat al carrer i la sortida de les columnes de milicians cap al front d'Aragó. Es tracta d'una pel·lícula veritablement impactant, tant per les imatges -impressionants les escenes d'exposició de les mòmies de monges a l'exterior dels convents o la desfilada d'autobusos urbans reconvertits improvisadament en vehicles militars- com per la narració incendiària del fets que s'estaven succeint.

La segona, més reposada en el contingut i en la forma, explica l'organització dels serveis de proveïment d'alimentació a la població; des de la recollida d'aliments fins al seu repartiment final. També compta amb imatges d'impacte com la reconversió de l'Hotel Ritz en un menjador popular. Les condicions polítiques i socials -per exemple, la carestia d'aliments- van desaconsellar l'exhibició pública d'aquest darrer reportatge.

Aquests dos documentals es passen en la seva versió original íntegra. Són una bona ocasió per aproximar-se a i reviure l'aspecte que oferia la ciutat de Barcelona durant les primeres setmanes del conflicte.

- Divendres 12, 19h

“L’Espoir - Sierra de Teruel”.
(Andre Malraux, 1938-1945)

Sierra de Teruel (també coneguda com Espoir) és una pel·lícula francoespanyola dirigida per l'escriptor francès André Malraux entre els anys 1938 i 1939. El guió està basat en la novel·la del propi Malraux L'Espoir (L'esperança). Recrea un episodi de la Guerra Civil Espanyola, en la qual l'escriptor va participar com a aviador al servei de l'Exèrcit republicà.

La major part del rodatge es va fer a Catalunya, a les localitats de Barcelona, Tarragona, Collbató, entre d'altres. L'escriptor valencià Max Aub en fou ajudant de direcció i va ser l'encarregat de traduir el guió al castellà.

El rodatge de la pel·lícula es va veure interromput per l'avanç de les tropes franquistes envers Catalunya. L'equip hagué d'eixir del país per la frontera de Portbou i acabar la pel·lícula a França.

- Divendres 19, 19h

“Vida en sombras”.
(Llorenç Llobet Gràcia, 1948)

Una soprenent i poc coneguda pel·lícula realitzada durant els anys del franquisme que tracta sobre el trauma de la guerra i de la violència que mai no s'explica; del dolor de les famílies i del silenci que durant molt anys va ofegar la memòria de la Guerra Civil i va marginar moltes de les víctimes.

El film recorre la biografia d'un cienasta amateur, des dels anys de la dictadura de Primo de Rivera fins al Franquisme, i com a eix central, la Revolució. La Guerra li provoca un trauma i l'aillament del món exterior.

Incompresa -i marginada al seu moment- avui es considera aquest film com un dels millors del cinema europeu. El seu guió original el muntatge, els efectes de so i imatge, i altres recursos estilístics no tenen res a veure amb els habituals del cinema de l'època.

- Divendres 26, 19h

“¡Ni peones, ni patrones!”.
(Hanneke Willemse, 1986)

“¡Ni peones, ni patrones!” és un documental sobre l’experiencia anarcosindicalista durant la Guerra Civil espanyola, i sobre la revolució social que aquesta experiència va dur a terme. L’ideal de l’autogestió va ser posat en pràctica per molts d’aquests militants. En grans zones de l’Espanya republicana es va començar a viure en una societat en la qual tot el món vivia en igualtat de condicions i ningú explotava ningú.

Una de les regions on més desenvolupament va aconseguir aquesta revolució va ser a l’Aragó. Els habitants de la comarca del Cinca també van col·lectivitzar l’economia sota el principi de a cadascú segons les seves forces i a cadascú segons les seves necessitats.

Els protagonistes de la pel·lícula són dones i homes de la comarca del Cinca. Les persones parlen de les seves experiències als anys trenta i expliquen el que signifiquen els ideals revolucionaris. També mostren la importància de l’ensenyament anarquista per a la realització d’una revolució social i per a poder mantenir els seus ideals durant els quaranta anys de la dictadura franquista. Estem davant un documental pioner en rescatar la memòria d’uns fets, d’unes esperances que van ser reprimides durant la dictadura i que de la mà de documentals com aquest -pioner perquè ja quasi fa vint-i-cinc anys de la seva realització- van començar a treure a la llum. Però -i si bé això sol ja és molt- és molt poc si ho comparem amb tot el que tracta amb la senzillesa amb què només l’honestedat i la sinceritat pot tractar-ho.

Ateneu Llibertari Alomà,
Misser Sitges, 9 (Part Alta, Tarragona)

http://ateneutgn.ourproject.org/