Pronunciament de la Caravana Nacional i Internacional d’Observació i Solidaritat amb les comunitats zapatistes de Chiapas

Han passat ja 14 anys que els/les zapatistes porten contestant, dia a dia, la pregunta: " Podem viure i construir la rebel•lia en temps de guerra permanent, sense transformar-se tal rebel•lia en terror i guerra? ". Durant tot aquest temps han inventat a la pràctica la seva resposta, avançant en la construcció de la seva autonomia a Chiapas, construint l’alternativa, llançant a Mèxic i al món les seves iniciatives d'"una altra forma de fer política".

Caravana Nacional i Internacional d'Observació i Solidaritat amb les comunitats zapatistes de Chiapas.

Nosaltres, adherents a la Zezta Internazional i a l'Otra Campaña, conformem aquesta caravana nacional i internacional i vam recórrer comunitats indígenes en resistència de 4 dels cargols zapatistes que són: La Realitat, Oventik, Morelia i la Garrucha. L'objectiu observar la situació política, social i econòmica en la qual es troben els/les companys/es, mostrar-los la nostra solidaritat per mitjà de la nostra presència, el lliurament de provisions que els hi portem i de demostrar als tres nivells de govern que els nostres companys de les Bases de Suport zapatistes i l'EZLN no estan sols.

Constatem la recuperació de la mare terra i el seu territori que estava en poder dels terratinents i que avui es troben a les mans dels pobles originaris. Els zapatistes treballen i conreen la terra de manera comunitària i col•lectiva, la qual cosa els permet desenvolupar la seva autonomia, a nivell alimentari. Això a més possibilita de fet la realització dels seus propis sistemes de salut, educació, i un llarg etcètera, a través de les seves pròpies formes de govern, on el poble mana i el govern obeeix.

Sobre el sistema de salut, ens van explicar que abans es morien nens, adults i ancians de malalties guaribles. Avui hem trobat promotors de salut, clíniques, ambulàncies i instal•lacions adequades per a l’atenció mèdica, quirúrgica i amb aparells de diagnòstic. També conserven la seva pràctica d’herbolària i medicina tradicional. És important comentar que aquest sistema atén sense distinció a persones que no són pròpiament zapatistes.

En el tema de l’educació, ens vam sorprendre enormement en visitar les escoles on els nens participen a la seva pròpia educació, escolten i aprenen de la seva pròpia història. Ens van contar que abans, el tipus d’educació era imposat, aliè a les seves necessitats i en un sol idioma. Ara, els promotors d’educació són joves de la pròpia comunitat, i el model educatiu es basa en el que ells necessiten i en la seva realitat, de manera activa i bilingüe. És important esmentar que aquesta, com totes les activitats comunitàries, no rep retribució econòmica.

També ens van explicar com, des de la creació dels municipis autònoms rebels zapatistes i després de les Juntes de Bon Govern amb el naixement dels Cargols fa 5 anys, el desenvolupament de l’autonomia camina de forma irreversible. Les comunitats indígenes en resistència, desenvolupen l’autogovern mitjançant el sistema del manar obeint, amb el seu propi esforç i el suport de molts més. Els diferents nivells de govern autònom: comunitari, dels MAREZ i de les Juntes de Bon Govern, permeten desenvolupar de forma coherent els seus sistemes de treball col•lectiu, d’educació, de salut, d’alimentació i tot el que hagi de veure amb la seva autonomia. Els membres són elegits en assemblea (d’homes i dones de totes les edats). Els càrrecs són honorífics (sense remuneració) i són revocables en qualsevol moment per l’assemblea. A més participen en solucionar els assumptes, conflictes o dificultats de qui acudeix a la Junta de Bon Govern encara que no sigui Base de Suport, amb la idea de què per a tots, tot. Les Juntes de Bon Govern permeten l’enllaç amb les comunitats no zapatistes, col•lectius, organitzacions o individus amb respecte al desenvolupament dels seus processos cap a l’autonomia.

Observem la participació de les dones en tots els àmbits de la seva autonomia: diferents càrrecs com autoritats locals, conselleres municipals, membres de les juntes de Bon Govern, així mateix com a promotores d’educació, salut, etc... ens van explicar que abans de la Llei Revolucionària de Dones (1993) les dones estaven oblidades, no tenien drets, no podien decidir el nombre de fills que tenien, l’edat de matrimoni, amb qui s’anaven a casar i tampoc no tenien accés a l’educació o al sistema de salut. Ara existeix fins i tot una clínica de salut reproductiva, cooperatives, aconseguint així la seva llibertat no tan sols en el dir sinó també en el fer ja que es poden organitzar elles soles sense demanar permís a ningú.

El que ha fet possible aquesta realitat que perdura, és sens dubte la DIGNITAT i RESISTÈNCIA quotidiana dels homes i dones zapatistes, al costat de la SOLIDARITAT compartida. La tremenda força d’aquesta dignitat, resistència i solidaritat han aconseguit la construcció de la VIDA en lloc de mort i de la REBEL•LIA pacífica en lloc de la guerra que l’aliança entre poders polítics i econòmics de Mèxic pretenen imposar des de sempre. I aquesta mateixa força zapatista i solidària ha fet possible la construcció de l'ESPERANÇA d’una alternativa en les maneres i la paraula dels moviments i resistències del planeta Terra, que igualment sofreix la barbàrie del capitalisme i el seu model neoliberal. Però l’amenaça segueix latent, per el que -avui, com ahir- ens toca una vegada més compartir la SOLIDARITAT com a espai i camí comú, defensant la DIGNITAT REBEL que viu i resisteix a les muntanyes del sud-est mexicà, mentre alimenta les nostres pròpies lluites, esperances, formes i pràctiques per a -junts i juntes- aconseguir un altre món nou, millor i possible. Evitar el desastre i no permetre al govern mexicà imposar els seus plans de mort, està també a les nostres mans. Cal actuar JA! La solidaritat és la nostra arma. Cal renovar la seva força i imaginació. Cal donar a conèixer els propis sebaptistes, a la societat, al món i als governs, que el zapatisme continua sent inspiració, esperança, vida i SOLIDARITAT. Fer saber i demostrar que ELS/LES ZAPATISTES NO ESTAN SOLS/ES.

Que nosoltres mateixos/es no estem sols, no estem soles.

Pronunciament.

Nosaltres i nosaltres, com a adherents a la Zezta Internazional i a l'Otra Campaña, recolzem el procés d’autonomia de les comunitats zapatistes als seus territoris i ens reconeixem en aquesta altra forma de fer política, a baix i a l’esquerra.

Encara que no ens quedem, reiterem que els zapatistes no estan sols i que tenim el compromís de seguir la lluita en la construcció d’un altre món on càpiguen molts mons.

Continuarem denunciant enèrgicament als tres nivells de govern per qualsevol tipus de fustigació, detencions, amenaces, provocacions que intentin acabar amb el procés d’autonomia de les comunitats zapatistes.

També exigim la desmilitarització i el final de la reactivació dels paramilitars del territori zapatista. Tenim clar que els atacs cap als pobles originaris han de veure amb les polítiques, lleis i programes capitalistes que rebutgem. Exigim immediatament l’alliberament dels presos polítics.

I si a nosaltres també ens pregunten si preferim guanyar o perdre, vam escollir lluitar.

Caravana Nacional i Internacional d'Observació i Solidaritat amb les comunitats zapatistas de Chiapas.

Agost del 2008.