Prou mentides! Aquesta és la realitat de la sanitat catalana

Fa dies que a les reunions que mantenim com a CGT als diversos hospitals les direccions i les administracions ens demanen als diversos sindicats ‘comprensió’. Que “la població no està preparada per saber el que està passant, cal evitar alarmismes i el pànic”. I efectivament, comprovem com els mitjans de comunicació i els responsables polítics estan endolçint la realitat que vivim els i les professionals que hi treballem i la que viuen els malalts. Seguint aquestes directrius feu molt bona feina, però no ajudeu.

I hem aguantat. Aguantem quan anem a treballar amb bosses d’escombreries, amb material EPI d’un sol ús reutilitzat fins a 8 vegades, doblem torns, ens enfrontem al virus amb escassa o nul•la protecció i caiem malalts. Centenars cada setmana; a les ambulàncies, urgències, UCIs iplantes. I aguantem.

Aguantem quan sortim al carrer a plorar quan desintubem a una persona que està lluitant contra la malaltia, perquè cal fer espai a un altre. Se'ns fa un nus a la gola quan portem a un malalt a una sala, sense opció a plantar cara, perquè tenim només un respirador i tres persones que el necessiten. Aguantem els efectes de les retallades i les suplim amb més esforç perquè volem salvar el màxim de vides.

Però arriba un moment en que quan ens demanen responsabilitat el que volen és que siguem còmplices d’una mentida. I la CGT no ho serem.
Menteixen quan diuen que els protocols aplicats són els de sempre. No s’està estalviant patiment als pacients, el que estan fent és prioritzar a qui té més possibilitats de viure enviant, per tant, a persones a morir per què no hi ha recursos materials disponibles. Menteixen quan diuen pels mitjans, en horari de màxima audiència, que hi ha milions de mascaretes de camí: la inmensa majoria són quirúrgiques (de paper) i no serveixen per evitar-nos contagis als i les treballadores que fem funcionar la sanitat. I hem d’aguantar perquè si nosaltres caiem, si nosaltres emmalaltim i ens morim, caurà tot.

No entenem com és que les comandes d’EPI han trigat tant a fer-se, sabent el que ja es sabia. No entenem perquè el govern de l’estat acaba de fer arribar una directiva per la qual no permet als comitès d’empresa aturar l’activitat dels centres de treball que no compleixen de les normes de prevenció pel COVID19. No entenem perquè es vol reprendre l’activitat d'empreses que no són ara mateix imprescindibles quan això inevitablement suposarà un increment de milers de morts. No es tractava d'evitar contagis, de salvar vides? O és que hi ha unes altres prioritats?

Potser, de fet, ho entenem tot massa bé. Els governs de la Generalitat i Estat estant prioritzant l’economia a la vida de les persones, el funcionament de les empreses a la capacitat sindical d’aturar la producció, l’enganyar a la població mentre hi ha desenes de morts diàries evitables per falta de recursos al sistema sanitari català. Fan creure que no hi ha problema d’equips de protecció mentre ens envien a tenir cura dels pacients amb material degradat o sense.

A la CGT tractem a la població com adulta, no serem còmplices d’un engany. La situació és dura i és tal com us l'expliquem. Ens hi seguirem deixant la pell, però tot aquest esforç no serà de la mà de qui menteix i ha sigut incompenten en la gestió d’aquesta pandèmia. Caldrà que, entre tots i totes, fem sentir com una exigència que no se'ns amagui la veritat. Que per davant dels beneficis de les empreses, hi ha la vida de les persones.

I que la millor manera de reconèixer la tasca de qui lluita cada dia per salvar vides, és proporcionant tot els mitjans possibles per a que ho puguin fer.