CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

PSOE i PP volen que la llei d’amnistia no es toqui

Dilluns, 18 maig, 2015
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

PSOE i PP volen que la llei d'amnistia no es toqui

Actualment Rodolfo Martín Villa està reclamat juntament amb altres dinou presumptes torturadors de la dictadura franquista per una jutge argentina María Servini de Cobria, acusats per crims contra la humanitat, emparant-se en el principi de la justícia universal

La Interpol a l'Argentina ha sol·licitat a la Interpol de Madrid l'extradició urgent de vint persones investigades per la jutge María Servini per crims comesos durant el franquisme, entre els quals es troben els exministres José Ultrera Molina i Rodolfo Martín Villa.

José Utrera Molina se l'acusa d'haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort per garrot vil de l'anarquista Salvador Puig Antich i dels cinc últims afusellats pel franquisme (executats el 27 de setembre de 1975), tres militants del FRAP, José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz, i dos militants d'ETA polític militar, Juan Paredes Manot (Txiki) i Àngel Otaegui, Actualment, José Utrera, forma part de la Fundació Francisco Franco. La seva carrera política va començar de molt jove en el "Front de Joventuts" (organització juvenil del partit Falange)

Pel que fa a Rodolfo Martín Villa és considerat responsable de repressió en una concentració a Victoria 3 març 1976, on suposadament va ordenar l'ús d'armes de foc, per encàrrec del president de l'Executiu, Carlos Arias Navarro, on hi va haver 5 morts i més de cent ferits. Se l'acusa també de ser part responsable de la intensa activitat parapolicial que va desenvolupar sent ministre de Governació (76-79) conegut com la porra de la "transició" per la duresa emprada en la repressió de les manifestacions obreres i estudiantils.

Tanmateix, hi ha altres persones investigades a les que se'ls imputen delictes tant o més greus, dedicats a jutges i lletrats. On hi ha noms coneguts com Carlos Rey (advocat de la política del PP Alícia Sánchez Camacho) que el 1970 era capità auditor del cos jurídic de l'exèrcit i va participar en el Consell de Guerra de la causa 106/73, instruïda pel Jutjat Militar Permanent núm 3 que va jutjar a Salvador Puig Antich. Va desenvolupar les funcions de vocal ponent i, com a tal, ha informat i va ser redactor únic de la sentència a condemna de mort executada el 2 de març de 1974 per garrot vil.

A la llista d'imputats també hi ha un nodrit grup d'ex membres de forces de seguretat de l'Estat per presumptes tortures ...

Els socialistes i els del Partit Popular opinen que la Llei d'Amnistia no deu tocar. "Va ser una llei necessària i no creiem convenient revertir", explica a EL PAIS Ramón Jáuregui, exministre del segon Govern de Zapatero:

Comprenem els sentiments. Estem molt més a prop dels torturats que dels torturadors, però seguim convençuts que la llei va estar ben feta. Alguns perdonem molt més que altres, però el perdó va ser col·lectiu. I aquesta decisió és la base d'una convivència reconciliada ". Preguntant per la possibilitat que el franquisme es jutgi a Argentina: "Jo accepto la justícia universal, però crec que sempre ha de ser sotmesa als criteris de la sobirania popular".

¿De què sobirania popular parla Jáuregui ?, segurament, es referirà el pacte de 1977, en el qual van decidir uns quants bergants, que no anaven a passar factura del que es va fer abans de 1976. Jáuregui i els seus amics, amb aquesta llei proteccionista perdonen als botxins franquistes de tots els seus crims i penalitza òbviament a les víctimes, relegant-a l'oblit més absolut.

En primer lloc el poble no va ser mai consultat d'amnistiar els crims de lesa humanitat o genocidi, com afirma, és una basta mentida. És fàcil de perdonar quan no s'ha patit, que és el cas del Sr. Jáuregui, però les víctimes acreditades, que han patit de veritat, veuen el problema d'una manera molt diferent; Quina l'hi preguntin a les mares republicanes! que els van robar els nadons quan estaven a la presó. Per tant és legítim que les famílies de les víctimes, cada vegada més nombroses, reclamin: JUSTÍCIA, VERITAT I REPARACIÓ.

És bo recordar als curts de memòria el que va representar la depuració franquista, quan està més que provat que hi va haver tortures, violacions, desaparicions, judicis sumaríssims, va ser una exterminació sistemàtica, i que els franquistes van mantenir fins al final de la dictadura. Aquesta classe de crims no són amnistiables, i no prescriuen mai, segons les normes del DRET INTERNACIONAL.

Mentrestant la jutgessa María Servini de Cobria ha dictat una ordre internacional de detenció contra vint dirigents i presumptes torturadors de la dictadura franquista. Entre ells, l'exministre Rodolfo Martín Villa i José Utrera Molina (El sogre d'Alberto Ruiz Gallardón).

Però de moment, el ministre de justícia Rafael Catalá Polo, confirma que Espanya denegarà el lliurament, ho farà emparant-se en la Llei d'Amnistia de 1977 i la prescripció dels delictes. Vaja argument! sap perfectament el ministre de Justícia, que els crims contra la humanitat imputats són delictes imprescriptibles, per tant l'Amnistia de 1977 la qual fa referència és il·legal i no té legitimitat.

*Joan Busquets, exmaqui, des de Normandia

FONT: http://www.bllibertari.org/darrer-article-de-joan-busquets-sobre-la-llei-damnistia.html

Més informació de Joan Busquets. Entrevista a Revista Catalunya (pàgina 16-17). "Els maquis som els grans oblidats contra la lluita franquista" :

http://www.revistacatalunya.cat/cat132.pdf

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció