Puntualitzacions a l’article de Julián Casanovas sobre Joan Peiró.
Puntualitzacions a l’article de Julián Casanovas sobre Joan Peiró.
Octavio Alberola.
Crec que s’hauria d’agrair a l'historiador Julián Casanovas el seu article, "Ministro, anarquista i oblidat", reivindicant la figura de Joan Peiró; ja que rarament apareixen articles rememorant militants històrics de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme en els grans medis d’informació, i en particular en El País.
Ara bé, si la intenció d’escriure i publicar aquest article era rescatar de l’oblit la figura de l’anarcosindicalista Joan Peiró, resulta incomprensible que d’historiador Casanovas s’hagi deixat portar pel seu subjectivisme ideològic i hagi llançat diatribes que no venien al cas contra el moviment llibertari i l’anarquisme. Incomprensible?, llevat de si la intenció era una altra... Y és legítim preguntar-s’ho perquè un historiador de la seva categoria no hauria d’ignorar la complexitat dels moviments polítics i socials. A més que, en el cas de Joan Peiró, és fals que se l’hagi oblidat en la reivindicació dels militants anarquistes i anarcosindicalistes assassinats pels franquistes.
És per això que ahir mateix vaig enviar a aquest diari la carta que copio a continuació, que no ha estat publicada i que segurament no ho serà:
[*Julián Casanovas oblida...
En una Tribuna dedicada a rememorar la figura d’un ministre anarquista, publicada avui al PAÍS, l’historiador Julián Casanovas acusa al moviment llibertari d’haver vexat Joan Peiró, al que "ni tan sols el seu tràgic final no va servir per redimir-lo".
Casanovas té el dret de considerar que la guerra, les presons, les execucions i l’exili "van posar a l’anarquisme en un túnel del qual ja no tornaria a sortir". Ell, també com tot ciutadà, té dret a expressar les seves opinions polítiques; però, com a historiador (la Tribuna va firmada com "catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Saragossa"), hauria de ser més rigorós en els seus enjudiciaments. Un historiador té el deure d’informar-se per dir la veritat, tota la veritat, i no deixar-se portar pel seu subjectivisme ideològic. L'historiador Casanovas hauria de saber que en l’anarquisme i en l’anarcosindicalisme hi ha dues formes "d’entendre la revolució i el paper dels anarquistes en els sindicats", però que les divisions que això hagi provocat no ha estat un motiu per oblidar Joan Peiró.
En la memòria col•lectiva del moviment llibertari hi ha Peiró al costat dels Durruti, Ascaso i molts altres militants obrers. Com també està el seu nom en algunes "històries que diuen recuperar a les víctimes del franquisme".
Em permeto informar-lo que les Crides del Grup pro revisió del procés Granado-Delgado han inclòs sempre Joan Peiró i Salvador Puig Antich.
Atentament
Octavio Alberola.
*]