Quanta energia ens queda?

La catàstrofe ecològica provocada per l'explosió a la plataforma
Deepwater Horizon de BP pot ser el primer desastre de l'era
d'energia límit. Fa mig segle que les petrolieres extreuen cru del mar a prop de la costa de Luisiana.
Però durant la major part d'aquest període, operaven en aigües de profunditat de 30 o 40 metres i, encara que el delta ja sofria un fort deteriorament mediambiental, els vessaments s'arreglaven en qüestió d'hores.
En canvi, Deepwater Horizon perforava en el fons del mar gairebé dos quilòmetres per sota de la superfície i va tardar tres mesos a tapar el pou trencat.
No hauríem d'oblidar que l'incident no va afectar una plataforma obsoleta, sinó tot un símbol de l'avenç tecnològic experimentat per la indústria.
La plataforma accidentada ostentava en l'actualitat el rècord mundial de perforació en aigües profundes (10.685 metres, dels quals 1.259 corresponen a làmina d'aigua i 9.426 a roques sota el fons marí).

Ara es pregunten com aniria si passés el mateix en una plataforma al
mar de Beaufort a Alaska. Després de la decisió de l'Administració Obama d'aixecar la prohibició sobre perforacions offshore, un tribunal federal ha tornat a prohibir-les.
És un dilema que es repetirà a Brasil, els nous camps petrolífers del qual jeuen a 4.000 metres de la superfície de l'Atlàntic, sota de 2.000 metres d'aigua i uns altres 2.000 de sal submarina.

L'Agència Internacional de l'Energia considera que, per satisfer el
creixement mundial de la demanda de petroli la indústria petroliera
haurà de desenvolupar per a 2030 una capacitat productiva propera als 64 milions de barrils diaris, més de sis vegades l'existent avui en dia a
tot Aràbia Saudita. Podrà la indústria del petroli fer front a aquest desafiament?

Des de la dècada de 1980, el volum aportat pels nous jaciments no
compensa l'extret. A més els costos d'exploració i producció estan augmentant com a conseqüència que s'ha de treballar en regions més remotes, en ambients més extrems i perforar major profunditat.

Així mateix, la producció mundial de petroli convencional en els camps
avui en explotació està experimentant un declivi mitjana del 6,7% anual.
A més la relació entre l'energia obtinguda mitjançant l'extracció de petroli i l'energia emprada per extreure aquest petroli (EROEI, d'Energia Retornada vs. Energia Invertida) està declinant de forma molt ràpida, la qual cosa significa que cada nou barril té un contingut energètic net inferior.
Disposar de combustibles d'alt EROEI resulta essencial per assegurar el creixement econòmic i la productivitat d'una societat.

El 1999, l'EROEI obtingut per a la producció mundial de petroli i
gas (obtingut dividint la quantitat d'energia de petroli i gas produïts
per l'equivalent en energia gastats en exploració, desenvolupament i
producció) va ser era de 35 a 1. Aquesta relació des de llavors ha disminuït de manera constant fins al 18 a 1 el 2006.
Si l'EROEI mundial per a l'extracció de petroli i gas contínua mostrant la mateixa tendència, arribarà a 1:1 en prop de tres dècades.

Avui dia, la visió dominant en àmplies capes de la nostra societat és que
la "màgia" del mercat i la tecnologia ens trauran de qualsevol
conflicte. Digui el que digui el dogma econòmic a l'ús, cal dir alt i clar que els límits dictats per les lleis de la física existeixen, i que aquests són inviolables.

El zenit del petroli és real, només 14 dels 54 països productors han
incrementat la producció. El 60% de la producció mundial ve de països que van assolir ja el seu pic màxim de producció.
I com ja saben per les dades oficials de l'AEI (Agència Internacional de l'Energia) estem en un estancament de producció mundial des del 2005.

País Zenit en Producció el 2008

EUA 1970 -35%

Veneçuela 1970 -32%

Líbia 1970 -45%

Kuwait 1972 -17%

Aniran 1974 -29%

Iraq 1979 -31%

Rússia 1987 -14%

Egipte 1993 -23%

Índia 1995 -1%

Colòmbia 1999 -26%

Regne Unit 1999 -47%

Uzbekistan 1999 -42%

Noruega 2001 -28%

Oman 2001 -24%

Iemen 2002 -33%

Mèxic 2004 -17%

Aràbia Saudita 2005 -2%

Nigèria 2005 -16%

Txad 2005 -27%

Itàlia 2005 -15%

Equador 2006 -6%

Xina Creixent

Emirats Àrabs Creixent

Brasil Creixent

Angola Creixent

Kazajstán Creixent

Qatar Creixent

Azerbaiján Creixent

Sudan Creixent

Tailandia Creixent

Turkmenistan Creixent

Font: Estadística anual de British Petroleum (BP). Edició 2009

En una entrevista amb The Independent, el Dr. Fatih Birol,
economista cap de l'Agència respectada Internacional de l'Energia
(AIE), va dir que "els ciutadans i molts governs semblen ignorar el
perill del fet que el petroli, del qual la civilització moderna depèn,
s'està esgotant molt més ràpid del que s'havia previst i que la
producció mundial arribarà al seu zenit en uns 10 anys, almenys una
dècada abans del que molts governs havien estimat. "

"Però la primera valoració detallada, dels més de 800 camps petrolífers
del món, que suposen les tres quartes parts de les reserves mundials, ha posat en descobert que la majoria dels camps més grans ja han arribat al seu zenit de producció i que la seva taxa de declivi està resultant ser gairebé dues vegades més acusada que el que s'havia calculat fa amb prou feines dos anys, que posarà en risc tota esperança de recuperació econòmica de l'actual recessió econòmica mundial," va dir.

En un avís escarit i descarnat, el Dr Birol va dir: "Algun dia ens
quedarem sense petroli; no es tràfic d'avui ni de matí, però algun dia ens quedarem sense petroli i hem de deixar el petroli abans que el petroli ens deixi.
I ens hem de preparar per a aquell dia", va dir el Dr. Birol. "Com abans comencem, millor, perquè tot el nostre sistema econòmic i social es basa en el petroli, pel que el canvi portarà molt temps i exigirà molts diners i hauríem de prendre aquest assumpte molt seriosament".

Per acabar, cada vegada que llegeixin una nota de premsa del tipus: "La
companyia X ha trobat un gegantí jaciment que conté 1.000 milions de
barrils.
Incrementa així les seves reserves en un 2% i bla bla... ", divideixin aquesta quantitat entre els 85 milions de barrils diaris que necessitem cada dia per només "mantenir" nostre consum actual: 1.000 milions de barrils trobats / 85 milions al des. de consum = només 12 dies de consum de petroli.

Però la cosa és de fet pitjor si recorden com disminueix l'EROEI, l'energia, que necessitem invertir per extreure el petroli des de cada vegada més profunditat, quedant-nos menys energia neta per utilitzar.

Ens hem de preparar com més aviat millor per a aquesta veritat geològica.
Si els polítics i mitjans de comunicació no tenen una responsabilitat social i no s'atreveixen a afrontar aquesta realitat, de què us serveixen?

No ens demorem més, parlem-ne obertament.

Guillermo Alonso de Armiño i Erce és Enginyer Industrial

>>>> Article extret de Rebelión.