CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Quarta setmana de lluita de la ANDCM en els carrers de Rabat

Dissabte, 30 abril, 2011

Després de la celebració del consell nacional el diumenge 24 d'abril, l'Associació Nacionals de Diplomats i Diplomades en Atur del Marroc (ANDCM) ha decidit continuar la seva lluita nacional que dura ja quatre setmanes, des del 4 d'abril.

El dimarts 26 d'abril, milers d'aturats s'han concentrat enfront del Parlament marroquí, on se celebrava una sessió de preguntes orals, malgrat una gran presència policial. La concentració, que en principi pretén ser indefinida, es va convertir en “un campament dels semidespullats”, simbolitzant la precarietat i l'exclusió que sofrixen les i els aturats.

La quarta setmana de lluita va començar amb una manifestació- cassolada que va recórrer el dilluns 25 els carrers de Rabat. Armats amb paelles, cassoles, culleres i altres utensilis de cuina, diversos milers d'aturats i aturades han expressat el seu dret a una vida digna i la seva determinació de continuar la seva lluita fins a aconseguir les seves reivindicacions.

La ANDCM culmina la seva tercera setmana de lluita amb la seva participació en la manifestació del 24 d'abril organitzada pel moviment 20 de febrer

L'activitat de la ANDCM no ha cessat durant tota la setmana. El dijous 21, uns 6.000 aturats van recórrer totes els carrers del centre de Rabat, arribant a l'autovia de circumval·lació, que va ser tallada per les manifestants. La marxa va prosseguir fins a l'hipermercat “Marjan”, on, durant mitja hora, es va mantenir una concentració en la porta. Posteriorment es va retornar als locals de la UMT, punt de trobada der la ANDCM després de quatre hores de marxa.

El divendres 22, dividits en tres columnes ( EL HAMZAOUI-NAJIA- dos màrtirs de la ANDCM- i ELBOUAZIZI, jove desocupat tunisià que la seva immolació va ser el detonant de la revolució tunisiana), uns 4.000 aturats es van dispersar per diferents zones de Rabat per a explicar els objectius de la seva lluita per una política democràtica, nacional i popular sobre l'ocupació entre la població i demanar la seva solidaritat. D'aquesta manera, les reivindicacions de la ANDCM s'han difós entre tota la població:

* L'exigència del dret al treball com un dret humà indispensable. Incorporació en la funció pública.

* Un subsidi d'atur en funció dels anys en atur i del salari mínim.

* Reconeixement legal i efectiu de l'ANDCM, associació amb la qual els aturats estan compromesos a pesar de la repressió, les detencions i les amenaces.

* La posada en llibertat immediata de totes les persones detingudes, especialment, les de l'ANDCM.

* Descobriment de la tomba del company Mustafa El Hamzoui i el càstig als culpables (El Hamzoui va ser assassinat en la comissaria de policia de Khenifra).

Finalment, la lluita contra l'atur es va unir el diumenge 24 a la lluita global per canvis reals i profunds en la constitució marroquina i per la instauració d'una autèntica democràcia, en la manifestació del Moviment 20 de febrer, que va recórrer el barri popular de Yacoub El Mansour.

Solidaritat amb l'ANDCM

Des del 4 d'abril, unes 102 seccions locals de l'ANDCM s'han traslladat a Rabat. Amb una mitjana entre 60 i 100 persones per secció, es mantenen a Rabat dormint en distints locals, en la UMT i recollint fons per a poder sobreviure fora de les seves cases. Les dues primeres setmanes, més de 8.000 militants de la ANDCM han romàs a Rabat participant en les diferents accions. Actualment, encara uns 5.000 afiliats de la ANDCM romanen resistint en la capital. Moltes seccions es van alternant i regressen el cap de setmana a la seva localitat, tant per a participar en les lluites locals com per a recollir fons per a continuar la lluita.

A proposta de la CGT, i amb el suport de Solidaires de França i el CLA d'Algèria, la xarxa sindical euro mediterrània ha emès una crida internacional a la solidaritat amb la ANDCM que necessita suport per a la difusió de la seva lluita així com suport econòmic.

Mouatamid

Equip de treball per al Nord d'Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT