Quatre anys de destrucció i de precarització integral de tota l’ocupació: aquesta ha estat la realitat de la legislatura del PP
Comunicat Confederal davant l'EPA del 4t trimestre de 2015
Al desembre del 2011, quan el PP va començar la legislatura, és a dir fa quatre anys, van prometre que les seves polítiques econòmiques baixarien l'atur a la meitat en els quatre anys. La realitat a desembre 2015 és que existeixen 58.800 ocupats menys en aquests quatre anys.
La realitat del mercat laboral és molt dura per a milions de persones. Es troba molt lluny del triomfalisme d'un govern en funcions, l'únic assoliment de les quals és ser membres d'un partit campió de la corrupció i la impunitat.
Si bé en quatre anys l'atur descendeix en 507.000 persones i la seva taxa se situa en el 20,9% de la Població Activa, és a dir gairebé 4,8 milions de persones, això és a causa que en aquest període la Població Activa (composta per ocupats i aturats) ha baixat en 566.000 persones perquè s'han anat a l'emigració o simplement s'han esborrat. Si l'atur sol ha descendit en 507.000 persones, vol dir que s'han perdut 58.800 ocupacions netes.
Les polítiques d'activació de les persones aturades, es van constituir sobre la Reforma Laboral de febrer del 2012, per activar el creixement econòmic. Aquest creixement es basa en variables simples i d'indigna explotació: l'abaratiment dels salaris (s'han devaluat un 12% des del 2008); la intensificació del treball (hores de treball pagades i major explotació); l'empobriment generalitzat de la població i l'increment de la desigualtat.
En el 2012 amb l'entrada en vigor de la Reforma Laboral es van destruir 813.000 ocupacions. En el 2013 la destrucció va ascendir a 204.200 ocupacions. Total destruït = 1.017.800 ocupacions. En el 2014 i 2015 es van crear 959.000 ocupacions en total, i aquestes d'una qualitat ínfima, precàries i sense drets. El resultat és 58.800 ocupacions netes menys.
El tipus d'ocupació creada és precari i fonamentalment temporal: el 92% de tots els contractes realitzats són temporals, situant-se la taxa de temporalitat en el 25,66%. I l'atur més cruel, dolorós i sense expectatives de futur algun, és a dir l'atur de llarga durada i el juvenil, no només no millora respecte a desembre 2011, sinó que ha empitjorat.
En el 2011 hi havia 1.431.000 persones parades durant més de 2 anys, doncs bé en el 2015 aquestes ascendeixen a 2.100.000 persones. Igual que els aturats i aturades de més d'un any, si en el 2011 ascendien a 761.400 persones en el 2015 aquestes eren ja d'1.212.000 persones. I la taxa de desocupació juvenil se situa en el 46,24% i si ens fixem en el tram d'edat de 16 a 19 anys, aquesta ascendeix al 66,6%.
Com es pot seguir anomenant a “això” democràcia, quan ens trobem en la més pura “dictadura del mercat” i damunt es feliciten pels resultats?
CGT insistim, no pot haver-hi solucions per a la majoria de la població, si no ens mobilitzem i si no ocupem els carrers novament.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
4 de febrer de 2016
Attached documents