CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Què bé paga la Banca!!! … i la majoria de la seva plantilla, sense saber-ho

Dijous, 2 març, 2017
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Fa poques dates, en la secció d'economia del diari EL PAÍS, es podia llegir un article (http://economia.elpais.com/economia/2017/02/05/actualidad/1486315701_239211.html) en el qual, emparant-se en dades aportades per la consultora ICSA Group i en ambigües declaracions d'alts càrrecs de CCOO i UGT, arribava a la conclusió que “El personal del sector financer és el millor pagat d'Espanya”.

En vista de que en aquest periòdic se'ns presenta als treballadors i treballadores de banca (extensible a les plantilles del sector financer) com uns “privilegiats”, fins al punt d'afirmar que, als empleats de menor nivell salarial se'ns apliquen pujades percentuals majors (4,4% en 2016) que a l'elit directiva bancària (3,9% en 2016), des de CGT creiem oportú realitzar algunes consideracions, davant la poca rigurositat i falta de fonament d'aquesta notícia.

En primer lloc, hem d'advertir que les dades manejades en aquest estudi no procedeixen dels comptes anuals (memòria) de 2016 de les entitats, les quals encara es troben en fase de auditoria i per tant, ni han estat presentades, ni aprovades per les corresponents juntes generals d'accionistes. Però a més, tampoc és previsible que al seu moment vagin a constar aquestes dades, doncs la immensa majoria de les entitats no vénen detallant tal informació en els seus comptes anuals d'exercicis anteriors. Per tant, les entitats poden presentar tals dades “precuinades” com més els interessi, i que uns altres arribin a les conclusions que els semblin, en el convenciment, tranquil·litat i seguretat, que aquestes dades mai podran ser contrastades mitjançant cap document públic al que pugui tenir accés la representació sindical.

Per tant, aquest estudi/notícia és incert, doncs a més de la falta de claredat de les dades, tampoc es diuen els criteris que s'han aplicat: Han realitzat l'estudi agrupant per criteris funcionals, o per nivells salarials de conveni, o potser mixts? Quin col·lectiu/nivell compon “els empleats de base”? Qui són els “comandaments intermedis”? A partir de quin nivell s'és “directiu”? Han considerat a tots els directors de departament o oficina per igual, independentment del seu major o menor grau de responsabilitat? etc., etc., etc.

En segon lloc, els increments dineraris que es diuen són dades mitjanes, i per tant no són uniformes. Només serveixen perquè els que quedin per sota d'aquestes xifres (la majoria) puguem veure quant s'emporten uns altres (els menys) que fan pujar considerablement la mitjana.

Com a mostra d'aquesta absurda generalització, en aquest article de premsa es diu que els “empleats de base” hem percebut un 4,4% més el 2016, quan una gran part només cobrem l'estrictament estipulat en el conveni col·lectiu d'aplicació, aquesta “meravella” que ens negocien els sindicats de la casta CCOO i UGT. A saber,
Conveni de banca:
- 2015: pagament a compte de 0,75% sense repercussió en taules.
- 2016: pujada d'1,25%.
Conveni d'estalvi:
-2015 pujada del 0% (sense pujada)
-2016 pujada del 0% (sense pujada)

Queda de manifest també que aquest estudi/notícia, objectivament és poc descriptiu, i subjectivament és poc realista.

Finalment, en tercer lloc, procedeix preguntar-se sobre el motiu pel qual poden produir-se algunes altes retribucions que es diuen en aquest article (85.835€ de mitjana dels directius, 44.265€ de mitjana dels comandaments intermedis, i 25.820€ de mitjana dels empleats de base), que com pot comprovar-se queden molt lluny de l'establert en conveni.

I en aquest sentit és molt important tenir en consideració les retribucions “variables” (primes i incentius per productivitat) i les retribucions “voluntàries” (bonus) que es donen en l'àmbit financer, doncs distorsionen molt greument qualsevol estudi salarial.

Per poder aconseguir alguna d'elles, variables o voluntàries, un altíssim nombre de treballadors i treballadores procedeixen habitualment a perllongar la seva jornada laboral. Milions d'hores extraordinàries que no es retribueixen com a tals, la qual cosa constitueix un autèntic frau, tant per a les persones que les realitzen, com per a les arques de l'Estat, les quals deixen d'ingressar altíssimes quantitats, procedents de cotitzacions a la Seguretat Social i de retencions per IRPF no realitzades. Qualsevol pot apreciar aquest fet, n'hi ha prou amb passar per davant d'alguna sucursal bancària a altes hores de la tarda per veure com es continua treballant en el seu interior. Un abús de magnitud tal, que pràcticament tots els sindicats estem denunciant-ho en els tribunals, exigint que es registri la jornada laboral (ja sigui, la marcada en els convenis de sector o empresa, o la pactada amb flexibilitat).

I aquesta ingent quantitat de temps extraordinari de treball no és compensat equitativament per les entitats financeres. En la majoria dels casos, el valor de les hores extraordinàries realitzades per l'empleat, per aconseguir els objectius que se li marquen, és molt superior a la quantitat que rep en concepte de productivitat (retribució variable) o de bonus (retribució voluntària). Per lògica, si no fos així, les entitats preferirien pagar aquest temps amb els “preus” de les hores extraordinàries.

Concloent, per guanyar més diners que l'any anterior, l'empleat ha de treballar un temps cada vegada més gran. Per tant l'afirmació del citat article de premsa de “que el sector financer és el millor pagat”, encara que pogués ser certa a primera vista, si no es matisa adequadament resulta tendenciosa. Per això, també podem considerar que aquest estudi/notícia és molt poc analític.

Resulta fora de lloc que es publiquin articles com al que fem referència, quan en els últims anys s'han perdut 80.000 ocupacions en el sector financer, quan existeix un intolerable frau a l'Estat per hores extraordinàries no cotitzades ni tributades, i quan s'ha signat un nou Conveni Col·lectiu en Banca, on s'han produït importants retallades de drets laborals i salarials, i introduït un nou nivell d'accés a aquesta professió amb una retribució encara inferior al nivell salarial més baix que hi havia.

Què bé que paga la Banca!!! …..

1 de març de 2017

Federació de Sindicats de Banca, Borsa, Estalvi, Entitats de Crèdit, Assegurances, Oficines i Despatxos, Empreses Consultores de Planificació, i d'Enginyeries i Oficines d'Estudis Tècnics FESIBAC-CGT
http://fesibac.org/

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció