Querella criminal col·lectiva per les agressions policials del 27-M a Barcelona
NICO LUPO | 07/10/2011
La instrucció del cas haurà de determinar l'identitat dels agents que van agredir reiteradament als indignats concentrats a la plaça de Catalunya. Les imatges mostren les cares d'alguns dels agressors, però cap policia portava una placa d'identificació visible. La denúncia també inclou el delicte de retenció il·legal.
Finalment seran 56 els querellants en la denúncia criminal col·lectiva que s'entregarà als jutjats de Barcelona el proper dijous 13 d'octubre en relació als fets del passat 27 de maig. La querella va dirigida als diferents responsables de la cadena de comandament dels Mossos d'Esquadra, des dels policies agressors fins al conseller d'Interior Felip Puig. Les principals proves es basen en les imatges gravades en vídeo, molt difoses tan per televisió com per Internet, i en els documents de lesions emesos pels metges que van atendre les agredides.
Tot i no ser la primera querella en contra de l'actuació policial que va tenir lloc el dia del desallotjament de Plaça de Catalunya, aquesta té la particularitat d'anar per la via penal i de ser col·lectiva. Aquesta denúncia acusa, entre d'altres, al conseller Puig de prevaricació per ser el primer responsable que els antidisturbis no poguessin ser identificats, i els comandaments intermedis que van ordenar la retenció il·legal d'alguns dels acampats al centre de la plaça.
Però la majoria dels 56 querellants denuncien les repetides agressions que van cometre els agents antidisturbis i sobre les que hi ha nombroses imatges. Aquestes van donar la volta al món pel fet que els manifestants eren colpejats reiteradament mentre estaven concentrats als voltants de la plaça. Tot i que cap dels agressors portava la identificació visible, “hi ha imatges en les que es veu la cara dels agressors, i durant l'instrucció de la querella s'haurà de delimitar la responsabilitat de cadascú” assegura una de les representant de la comissió penal de l'acampada Anaïs Franquesa: “l'obligació és que a partir de les imatges, s'identifiquin”.
Puig, acusat per la manca d'identificacions dels antidisturbis
La denúncia dirigida a Felip Puig es fonamenta en que el conseller d'interior és el primer responsable que ha de vetllar per que tots els policies estiguin identificables en tot moment. Puig va assegurar després del desallotjament de la plaça que els antidisturbis no anaven identificats “perquè no era possible posar velcro a les armilles”. Un decret aprovat pel Govern tripartit el mes de novembre del 2008 obligava a tots els agents dels Mossos a tenir el número d'identificació policial visible, norma que el conseller es va plantejar suprimir arran dels fets del 27-M. L'actuació policial del passat dijous a la Ciutat de la Justícia va demostrar que els policies tampoc portaven el número d'identificació visible. Puig ja va derogar, tot just accedir al càrrec, el codi d'ètica dels mossos d'esquadra.
Els comandaments intermedis també estan acusats com de donar les ordres de retenir il·legalment alguns dels indignats a l'interior de la plaça de Catalunya el matí del desallotjament. “Però també els acusem d'omissió a l'hora de controlar els policies al seu càrrec”, assegura Anaïs. L'últim precedent de querella col·lectiva contra les accions de la policia es va presentar després dels incidents en la manifestació contra Bolonya. Aquests van tenir lloc després del desallotjament del rectorat de la Universitat de Barcelona. La denúncia va ser arxivada perquè no es va poder identificar els responsables policials de les agressions.
* Notícia extreta del Setmanari Directa